Col·lecció d'Arqueologia

Dins l’extens terme municipal de Sitges hi ha jaciments arqueològics de totes les èpoques, alguns dels quals d’importància universal. Els materials que s’hi han trobat estan dispersos per diversos museus i dipòsits arqueològics del país. La voluntat de l’Ajuntament i dels Consorci del Patrimoni de Sitges és reunir-los i mostrar-ne una selecció al públic, que permeti conèixer les arrels més profundes de la vila.

Entre aquests materials en destaquen l’utillatge i les restes òssies d’home de neandertal de la Cova del Gegant, que és el jaciment català amb més presència de restes d’aquesta espècie. Actualment, la mandíbula de neandertal de la Cova del Gegant està en dipòsit a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, on il·lustra els éssers humans del Paleolític Mitjà.

Són també molt interessants les troballes de la Cova de Sant Llorenç, que corresponen al moment de l’arribada al nostre país dels primers agricultors i ramaders, les cultures del Neolític, procedents de l’Orient Mitjà. A la Cova Verda i en altres llocs s’han trobat també testimonis de la presència humana al llarg de l’edat del Bronze.

Hi ha una sèrie de jaciments d’època ibèrica, encara poc estudiats, que indiquen un poblament intensiu durant aquest període immediatament anterior a l’arribada dels romans. Però el jaciment més important, i el què ha de donar més sorpreses en el futur, és el propi nucli antic de la vila, habitat com a mínim des del Bronze Final i la Primera Edat del Ferro. Les excavacions que s’hi ha fet fins ara han demostrat que hi ha una gran quantitat de sitges enterrades que devien donar nom al poble a l’Edat Mitjana, i que van estar en ús en època ibèrica, romana i medieval. Als farciments d’aquestes sitges s’han trobat nombrosos materials importats de la Mediterrània Oriental i Central, que fan palesa la importància portuària i comercial d’aquest nucli de població durant l’Antiguitat.

A banda de les sitges, al nucli antic de la vila s’hi han trobat restes de murs i d’edificis ibèrics i romans, així com nombrosos materials d’aquests períodes. En destaca l’anell d’or del segle I dC –el denominat Anell Subur–, localitzat al carrer Bernat de Fonollar durant les obres de rehabilitació dels museus, que sembla que té un origen britànic o nord-europeu.

Un altre jaciment romà de gran importància es troba al voltant del Santuari del Vinyet. Es tracta d’una vil·la romana, una gran residència rural d’una família benestant, que ha estat excavada parcialment amb resultats molt prometedors. D’aquesta vil·la en procedeix el sarcòfag tardo-romà que actualment es troba al Racó de la Calma.

Des de ben antic, el lloc de Sitges ha estat associat a una petita ciutat romana esmentada a les fonts clàssiques, anomenada Subur. Malgrat que aquesta associació ha estat discutida per alguns especialistes, el cert és que no ha estat mai descartada i és possible que en el futur se’n trobi una prova fefaent.

L’arqueologia medieval i moderna de Sitges té encara molt de recorregut per fer i es pot considerar incipient. S’han fet troballes d’època medieval al nucli antic i també al castell de Miralpeix. Coneixent la importància de la vila en aquests períodes, no hi ha dubte que se’n produiran moltes més.

Pel que fa a l’Edat Moderna, l’única excavació important en un jaciment d’aquest període es va fer a l’interior de Can Rocamora  a l’inici dels treballs de rehabilitació dels museus (2010), amb resultats també molt interessants i esperançadors.