‘El paisatge noucentista sitgetà. Cent anys de «Cala Forn»’

Lloc: Sala Sert del Museu de Maricel.
Preu: 10 € (amb accés al Cau Ferrat i el Museu de Maricel).
Horaris:
- Abril, maig, juny i octubre: de dimarts a diumenge, de 10h a 19h.
- Juliol i agost: de dimarts a diumenge, de 10h a 20h.

El Museu de Maricel inaugura una instal·lació dedicada a Joaquim Sunyer, amb motiu del centenari d’un dels seus olis més emblemàtics, Cala Forn (1917). El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que compta amb aquesta obra a la seva col·lecció, la cedeix als Museus de Sitges fins al mes d’octubre per a que llueixi en aquesta instal·lació, que s’ubica a la Sala Sert del Museu de Maricel. Amb Cala Forn, Joaquim Sunyer culmina la síntesi del classicisme, l’idealisme i la humanització. És una obra que representa la plenitud de l’artista.

La instal·lació El paisatge noucentista sitgetà. Cent anys de ‘Cala Forn’, de Joaquim Sunyer presenta aquesta obra i tres més cedides pel Museu Nacional, l’Arxiu Joan Maragall i la Galeria Dolors Junyent.

Joaquim Sunyer (Sitges, 1874- 1956)
(Text de Vinyet Panyella)

Joaquim Sunyer i de Miró neix a Sitges el 1874, fill del mestre d’obres Jaume Sunyer i Juncosa i de Rosa de Miró i Argenter. La seva millor escola és el carrer, la platja, el mar i la companyia dels pescadors i dels pagesos, així com les incursions a la pintura al costat del seu oncle matern, Joaquim de Miró. El trasllat de la família a Barcelona, on coincideix amb Nonell, Mir, Canals i Torres-Garcia a l’Escola de Llotja, el familiaritza amb les escenes urbanes amb un cert referons social, temàtica que desenvolupa plenament a París, on s’instal·la el 1896. 

No retorna a Sitges fins deu anys més tard, quan ja ha assolit anomenada per les escenes de carrer i els interiors intimistes de traç simbolista. El galerista Barbazanges li sufraga el viatge a Madrid per conèixer més a fons la pintura espanyola. Sunyer, però, deriva la renovació del llenguatge plàstic vers les lliçons de Puvis de Chavannes, Cézanne, Derain, Gauguin i Matisse. 

L’estada a Sitges el 1908 li propicia el gir pictòric vers un nou estil formalment estructurat, temàticament inèdit i  depurat conceptualment i plàsticament. Maternitat (1908), Mediterrània (1910-1911) i Pastoral (1911) constitueixen una trilogia simbòlica i programàtica que li val la qualificació de “pintor mediterrani, i l’èxit de l’exposició a les Galeries del Faianç Català (1911) el situen com a capdavanter del Noucentisme plàstic. L’estada a Ceret (1912) i el viatge a Itàlia (1913) configuren definitivament l’estil sunyerià pel que fa al paisatge i el tractament del cos humà, sovint integrats en un mateix escenari. 

El caràcter idealista i simbòlic de l’obra de Sunyer culmina amb Cala Forn (1917), punt d’inflexió entre  l’estructura i la idealització. Amb aquesta obra el Noucentisme ateny el més alt grau d’humanització que l’artista ja no abandona, mentre que un altra obra, Les cosidores (1917) mostra fins a quin punt el cubisme contribueix a articular formalment la plàstica sunyeriana.

A partir dels anys vint Sunyer es decanta vers els retrats, les escenes de la vida domèstica i els nus. Els retrats mostren el seu pas per la Nova Objectivitat en un clar paral·lel amb la pintura italiana, mentre que els nus posen de manifest la potent vitalitat de l’artista fins ben entrats els anys cinquanta. El paisatgisme passa a ser, en canvi, una temàtica ocasional, vinculada a les estades a muntanya. 

Fins el darrer moment l’obra de Joaquim Sunyer palesa un alt domini de la tècnica i de l’exigència de l’artista, així com l’extrema fidelitat a la seva profunda i sincera vocació. “Una assolida expressió de felicitat”, amb paraules de Gabriel Ferrater.

Cala Forn i el paisatge de Sunyer
La mostra suposa l’escenificació del paisatge de Sitges idealitzat per Joaquim Sunyer a començament del segle XX i concentrat en quatre pintures. Amb Cala Forn, Sunyer culmina la síntesi el classicisme, idealisme i humanització. És una obra que representa la plenitud de l’artista i la humanització absoluta del paisatge ideal traçat pel Noucentisme. El paisatge ideal s’humanitza en una síntesi conciliadora que marca un punt d’inflexió en l’evolució de l’artista i on el tractament de la figura humana assoleix un alt nivell de depuració, simplicitat i versemblança que s’assimilen al retrat, una via que Sunyer no ha deixat de practicar i que arrenca amb més força a partir d’aquest passatge.

Els paisatges de Sunyer insisteixen en una idea compositiva del paisatge rural sense concessions al tòpic de les imatges més conegudes. La tria de llocs  inèdits fins el moment com a matèria pictòrica comporta l’expansió plàstica de la geografia local, que l’artista treballa amb insistència. Indrets com les fondalades del Picorb o les envistes del Clot dels Frares, la Riera de Ribes i Miralpeix consoliden el paisatgisme sunyerià al llarg dels anys vint del segle XX.

En aquell moment, la força del paisatge es dilueix i se substitueix per una altra mirada, palesa en els retrats, el nus i les escenes familiars dins del correlat estètic de la Nova Objectivitat. Des de 1928 fins 1938 esdevé “el cap i guia de la pintura catalana”.

La Sala Sert de Maricel
L’espai escollit pels Museus de Sitges per acollir la instal·lació no és casual: la Sala Sert del Museu de Maricel està integrada per vuit pintures de Josep Maria de Sert realitzades el 1916 amb motiu de la Gran Guerra i permeten emmarcar les obres de Sunyer en el seu temps, però en un context radicalment diferent. A la Sala Sert, s’hi va instal·lar durant l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada l’àmbit dedicat a la Poètica de les multituds, on, entre d’altres obres lluïa l’oli dedicat a la Sortida de la processó de Corpus de Santa Maria del Mar (1896, MNAC). 

Els altres Sunyer de Museus de Sitges
El Museu de Maricel té tres olis de Joaquim Sunyer dos dels quals pertanyents a la Col·lecció d’Art de la Vila i un al Fons Maricel. Les col·leccions del Consorci del patrimoni desitges també han incorporat un altre Sunyer procedent de Can Falç. El Museu de Maricel, té actualment quatre obres cedides per part de dipòsit externs.

- Maternitat (1908), Museu de Maricel (Col·lecció d’Art de la Vila)
- Amadeu (1923), Museu de Maricel (Col·lecció d’Art de la Vila)
- Retrat de na Montserrat Gorgas i Ferrer (1930), Museu de Maricel (Fons Maricel)
- Dona (1919), Can Falç (Fons Can Falç de Mar, Reserva)
- Les germanes Ribas (1913), Museu de Maricel (Dipòsit MNAC), actualment a l’exposició temporal del Museu Morera, de Lleida
- Les dues cotorres (1917), Museu de Maricel (Dipòsit MNAC)
- L’oriol (1911), Museu de Maricel (Dipòsits MNAC)
- Retrat del poeta Trinitat Catasús (1916), Col·lecció particular. Dipòsit temporal Museu de Maricel

Obres en préstec per a la instal·lació
- Cala Forn (1917), Préstec del Museu Nacional d’Art de Catalunya
- Pastoral (1911), Préstec de la Casa – Arxiu Joan Maragall (Generalitat de Catalunya)
- Paisatge de Sitges (c. 1920), Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya al Museu de Maricel
- Paisatge de Miralpeix amb vistes a Pere Pau (s.d.), Préstec de Dolors Junyent Galeria d’Art

Notícia de l’exposició