Any Ramon Casas

El Museu del Cau Ferrat i el Museu de Maricel se sumen a la celebració de l’Any Ramon Casas amb pes, presència i perfil propi. L’important llegat que els dos museus tenen de l’obra d’una de les figures més rellevants del Modernisme i del cartellisme català; la història dels seus edificis, directament vinculada a Casas (Can Rocamora, que enllaça els dos museus va ser propietat de l’artista) i el comissariat de la commemoració per part de Vinyet Panyella, directora de Museus de Sitges, atorguen al patrimoni de Sitges un protagonisme especial en aquesta commemoració. L’exposició central de l’Any Ramon Casas es farà precisament als museus de Sitges –i posteriorment viatjarà a Madrid i Palma de Mallorca– i el programa inclou altres activitats, com presentacions, rutes o edicions, que s’afegeixen a la celebració nacional. L’Any Ramon Casas està promogut pels departaments de Presidència i de Cultura de la Generalitat, amb la col·laboració d’una llarga llista d’institucions, museus, entitats i empreses.

 

FONS DE RAMON CASAS ALS MUSEUS DE SITGES
- Museu de Cau Ferrat, Col·lecció Santiago Rusiñol: 92 obres (78 dibuixos i 14 olis).
- Museu del Cau Ferrat, Fons Cau Ferrat: 3 obres (2 dibuixos i 1 oli).
- Museu de Maricel, Col·lecció Art de la Vila de Sitges: 1 oli.
- Museu de Maricel, Fons Maricel: 4 obres (3 dibuixos i 1 plafó de rajoles).

 

OBJECTIUS DE L'ANY RAMON CASAS
La commemoració de l’Any Ramon Casas 2016 s’organitza en tres eixos conceptuals:

  • l’accés

  • el coneixement

  • la creativitat

El conjunt d’activitats que es coordinen, promouen, impulsen i s’organitzen des del comissariat, amb la col·laboració d’institucions i entitats que hi contribueixen acompleixen tots tres aspectes, sovint complementaris, s’acorden amb els següents objectius:

  • aconseguir la màxima participació i gaudi per part de tota mena de públics.

  • estendre la commemoració de Ramon Casas a tot el territori de Catalunya.

  • promoure la integració de les activitats en la programació i serveis dels museus, monuments i col·leccions d’art amb obra de Ramon Casas obertes al públic, així com dels diversos agents culturals.

  • integrar en la commemoració diversos àmbits d’activitats susceptibles d’evocar, d’alguna manera la figura de Ramon Casas, com el món de la gastronomia o del motor, entre altres.

  • contribuir a la difusió i internacionalització de la cultura catalana per mitjà de la figura de Ramon Casas, artista que com pocs és considerat com una icona de la modernitat i del Modernisme.

  • informar permanentment i puntualment de les activitats de forma accessible i actualitzada per mitjà del lloc web de la Generalitat dedicat a Ramon Casas.

 

ACTIVITATS DE L’ANY RAMON CASAS A SITGES
La Peça del Mes
Ball al Moulin de la Galette (1890-91) i Carta de Casas a Rusiñol on li anuncia la seva arribada a París (1890). Totes dues obres formen part del fons del Cau Ferrat. L’acte es va celebrar el passat 29 de maig al Museu de Maricel i va servir com a tret de sortida de les activitats de l’Any Ramon Casas.

Exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada
Museu de Maricel, del 16 de novembre de 2016 al 19 de febrer de 2017. Comissariat: Ignasi Domènech (Consorci del Patrimoni de Sitges) i Francesc Quílez (MNAC). Organització: Consorci del Patrimoni de Sitges, Ajuntament de Sitges i Fundació La Caixa. És l’exposició central de l’Any Ramon Casas i tindrà un catàleg propi.

Edició de Desde el Molino, de Santiago Rusiñol i Ramon Casas (1894)
Edició facsímil amb estudi introductori d’Eliseu Trenc Ballester, amb postfaci de Vinyet Panyella.

Lectures i visions de Ramon Casas
Participació en aquest programa promogut per la Institució de les Lletres Catalanes i que interpreta l’obra més vindicativa de Ramon Casas als museus de Catalunya des del punt de vista dels escriptors.

Ramon Casas als museus del Penedès
Participació en aquest itinerari, coordinat per Jordi Medina (Institut d’Estudis Penedesencs). L'intinerari visualitza i posa en valor 64 obres de l'artista català exposades en sis museus del Penedès: museus Cau Ferrat i Maricel (Sitges), Biblioteca – Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), Vinseum (Vilafranca), Museu Vil·la Pau Casals (El Vendrell) i Museu Déu (El Vendrell).
>> Itinerari de Ramon Casas als Museus de Sitges
Museu del Cau Ferrat i Museu de Maricel
Tots els dimecres dels mesos de juliol, agost i setembre (excepte el 24 d'agost).
Visites en català (12h), castellà (13h) i anglès (11h). Preu: 10€.

El calendari d’activitats en curs es troba actualitzat al web oficial de l’Any Ramon Casas.

 

RAMON CASAS
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - 29 de febrer de 1932) és un dels pintors més representatius del Modernisme i de la pintura catalana fins el primer terç de segle XX. La seva obra ha esdevingut un referent cabdal pel que té de representatiu de la modernitat importada de París, la visió social, la descripció de les multituds i la representació d’una determinada visió de la figura femenina. Obres com Ball al Moulin de la Galette (1890-1891, Museu del Cau Ferrat de Sitges), Plein air (1891, MNAC), Madeleine (1892, Museu de Montserrat), La càrrega (1899, Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot) o La sargantain (1907, Cercle del Liceu) constitueixen autèntiques icones de la pintura catalana moderna.

Fill d’una família de fabricants de l’alta burgesia, Ramon Casas és un pintor plenament vocacional des de la seva adolescència. Als 15 anys, marxa a París, a estudiar al taller de Carolus Duran, on fa les primeres amistats artístiques, entre altres el pintor francès Maurice Lobre. Amb Durand entra en contacte amb la modernitat impressionista (Edourad Manet) i amb la pintura hispànica, esdevenint un gran admirador de Velázquez. El 1883, exposa al Saló del Champ de Mars, de París, un autoretrat vestit de flamenc. Completa la seva formació artística pintant a Granada i a Madrid (1884-1885). Establert de nou a Barcelona, posteriorment pinta també a Sevilla.

L’estada a París, on comparteix habitatge i estudi amb Santiago Rusiñol al Moulin de la Galette (1890-1892), marca un punt d’inflexió en la seva evolució. Influït per Toulouse-Lautrec i Steinlen esdevé un excel·lent dibuixant de traç segur i característic, palès en les il·lustracions dels articles que Rusiñol enviava a La Vanguardia, les cròniques parisenques Desde el Molino (1890-1892). En la pintura a l’oli s’apropa més a Degas o Whistler, mostrant una forta personalitat en el que els crítics de l’època qualifiquen com la “pintura en gris”, autèntica importació de la modernitat impressionista a la pintura catalana. Obres com Plein Air, Interior al Moulin de la Galette o els retrats d’Erik Satie i de Madeleine de Boisguillaume reblen el seu triomf i el consoliden com a un dels grans pintors del moment.

De retorn a Barcelona, reprèn la pintura de retrats i cercant nous escenaris pictòrics sovinteja Sitges, on hi atreu Santiago Rusiñol. Casas esdevé un dels primers estadants del Cau Ferrat i participants en la primera i tercera Festa Modernista. Participa, amb entusiasme i bona recepció crítica, a les exposicions organitzades a la Sala Parés Rusiñol-Casas-Clarasó. Alhora inicia una visió de la vida col·lectiva amb obres de marcat caràcter social (Garrot vil, La càrrega), així com de la vida popular i elegant, paleses al conjunt pictòric que decora el Cercle del Liceu de Barcelona. L’embarcament de tropes i Ball de tarda són dues de les obres més significatives del moment (1896).

El 1897, pren part en la fundació de la cerveseria Els 4 Gats, juntament amb Pere Romeu, amic de joventut i natural de Torredembarra, d’on procedeix la seva família paterna. Amb Romeu comparteix una gran afició per l’esport, la bicicleta i l’automòbil. Els 4 Gats esdevé el centre d’irradiació del Modernisme català i peninsular fins el seu tancament (1903), per on desfilen els artistes i tota mena de personalitats. Ajuda també la promoció literària i gràfica del local amb la publicació homònima (1899). De 1899 a 1903 i juntament amb Miquel Utrillo, que actua com a director i redactor de la revista, crea Pèl & Ploma, sens dubte la més important publicació del Modernisme català i hispànic. Casas hi publica els retrats al carbó que realitza de les més destacades personalitats de les arts, la política, les finances, els escenaris i la vida pública en general, un autèntic retaule de la societat del seu temps. Col·leccionista i mecenes, en desaparèixer Pel & Ploma finança Forma, dirigida i redactada també per Miquel Utrillo.

La vida artística de Ramon Casas, esdevingut el més important retratista del seu temps, s’esdevé entre exposicions i guardons (Paris, Barcelona, Madrid, Viena, Munich…), viatges i el treball al seu taller, instal·lat al senyorial edifici del Passeig de Gràcia, 94 des de 1894. Vers 1897, inicia la producció cartellística que li atorgarà una gran popularitat, ja que tracta tota mena de temes, unint el valor artístic a l’efecte publicitari; els cartells de Codorniu, Anís del Mono, curses de motor, els certàmens i esdeveniments barcelonins, les campanyes sanitàries en són alguns dels millors exemples. El 1900, passa una llarga temporada a París, però de signe ben diferent de la bohèmia de Montmartre. El 1905, es trasllada a Madrid, on rep l’encàrrec de realitzar un retrat del rei d’Espanya. L’any següent un fet cabdal marca un punt d’inflexió determinant a la seva vida és la coneixença d’una jove venedora de loteria, Júlia Peraire, que esdevé model, musa i l’amor de la seva vida. L’automobilisme esdevé una de les grans passions de l’artista, compartida amb el seu parent i amic Pere Romeu.

Arran del coneixement de l’industrial, col·leccionista i filantrop Charles Deering realitza amb ell diversos viatges als Estats Units d’Amèrica, on es requerit com a retratista i dibuixant. Entre 1908 i 1921, viatgen per Espanya i Europa, esdevenint Deering un dels seus millors clients i amics. És Casas qui atreu Deering per visitar Sitges, on el nord-americà construeix la seva residència i un palau per a les seves col·leccions artístiques. És el gran complex artístic de Maricel, construcció ideada i dirigida per l’enginyer i crític d’art Miquel Utrillo. Casas esdevé una figura cabdal en la relació de Deering amb el medi artístic durant aquestes dues dècades. Gràcies a aquest fet bona part de la seva obra, tant de l’època de París com posterior, es troba en diversos museus i col·leccions públiques i privades nord-americanes (Chicago i Miami, especialment).

El 1917, Deering adquireix el castell de Tamarit i encarrega la seva rehabilitació i decoració a Ramon Casas. El fet de sovintejar la contrada fa que Casas retorni ocasionalment a la pintura de paisatges. Quan el 1921 Deering decideix marxar als EUA i endur-se la seva col·lecció d’art, ven a preu simbòlic la seva residència d’hivern de Maricel a Ramon Casas qui, al seu torn, en fa llegat testamentari a la seva germana (actual Can Rocamora).

Durant la Gran Guerra, Ramon Casas pren partit, com la major part d’artistes i intel·lectuals del país, a favor de la causa aliada degut a la seva convicta francofília, participant en activitats i visitant el front de guerra. El darrers anys de la vida transcorren entre les exposicions –represes des de 1921 les Rusiñol-Casas Clarasó a la Sala Parés ja com una tradició de cada temporada–; el seu domicili de Sant Gervasi, on viu amb Júlia, amb qui finalment ha contret matrimoni després d’anys de convivència (1922), i al monestir de Sant Benet de Bages, propietat de la família, que l’artista ha fet remodelar per al seu habitatge i taller. A Sant Benet, hi pinta diversos retrats i interiors ambientats a les dependències del monestir.

Des del medi artístic, Casas està considerat com una important figura del Modernisme, que és el passat immediat, i com el gran retratista de la burgesia catalana. La mort del seu gran amic Santiago Rusiñol (1931) el colpeix anímicament. Ramon Casas mor a casa seva barcelonina de Sant Gervasi el 29 de febrer de 1932 i és enterrat al Cementiri de Montjuïc.

Són moltes les col·leccions públiques i privades que acullen obres de Ramon Casas. L’obra de l’artista es troba principalment, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu del Cau Ferrat (Sitges) Museu de Montserrat així com també al Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot), el Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i el Museu del Modernisme (Barcelona), figurant també en les col·leccions permanents d’altres museus i col·leccions públiques i privades del país.

A l’Estat espanyol la seva pintura fa part del Museo Centro de Arte Reina Sofía i la Colección Carmen Thyssen, entre altres. Als Estats Units d’Amèrica els seus quadres figuren a la Universitat de Nortwestern (IL), al Miami Estate i en altres diverses col·leccions particulars i públiques.

Autoretrat amb boina blava i xalina, Ramon Casas (c. 1886)
Ball al Moulin de la Galette, Ramon Casas (1890-91)
Nu femení, Ramon Casas (1894)
Rusiñol sobre una làmpada de ferro forjat, Ramon Casas (1893)
Carro amb vuit mules de tir, Ramon Casas (1889)