PROGRAMA D’ACTES DEL CENTENARI DE MARICEL (1918 – 2018)

Organitza: Consorci del patrimoni de Sitges
Amb la col·laboració de:  Ajuntament de Sitges i Diputació de Barcelona
Celebració inclosa en el calendari de commemoracions oficials de la Generalitat de Catalunya 

* Exposició Maricel 1910-1936 (títol provisional)
Museu de Maricel (planta baixa i Sala d’exposicions temporals de Can Rocamora)
Octubre 2018 - Febrer 2019
Comissariat: Ignasi Domènech, cap de Col·leccions de CPS i Sebastià Sànchez Sauleda, historiador de l’art i investigador sobre les antigues col·leccions d’art de Maricel durant l’època de Charles Deering.

La mostra està dedicada a explicar la història i evolució del complex artístic de Maricel des de l’adquisició de l’antic hospital de Sant Joan per part de Charles Deering, la gran transformació realitzada per Miquel Utrillo, el creixement del conjunt de Maricel i les seves etapes i la seva evolució fins a 1936, amb un epíleg fins el moment actual. Un dels punts clau de la mostra és la situació de Maricel en el context del col·leccionisme internacional de l’època, així com la descripció de la col·lecció d’art, per a la qual s’han sol·licitat diverses obres que n’havien format part. Noucentisme, col·leccionisme internacional, art hispànic i història cultural constitueixen els quatre eixos de l’exposició. L’exposició farà èmfasi en el que va significar la construcció de Maricel per a la transformació de Sitges i la seva nova posada en escena com a un dels espais culturals més rellevants del sud d’Europa.

Els apartats de la mostra, que reunirà fotografies antigues i documents inèdits juntament amb pintura, escultura, objectes artístics, audiovisuals i maquetes del conjunt, es configuren principalment en tres àmbits:
- La construcció de l’edifici: els preliminars d’un nou llenguatge arquitectònic. Els artesans i artistes que hi val col·laborar. La transformació de Sitges.
- Els protagonistes: Deering, Utrillo, Casas. El mercat de l’art i el col·leccionisme de l’època.
- La Col·lecció Deering, portant a Sitges diverses de les obres que es van dispersar el 1921. 

Amb motiu de l’exposició s’editarà la seva corresponent guia, en idiomes diversos. L’exposició es complementarà amb un cicle de conferències, i tallers per a adults i de caràcter escolar. Durant l’exposició s’oferiran visites guiades a grups i també a individuals, en idiomes diversos. Possibilitat de contractar visites exclusives. Abans i durant l’exposició s’oferirà la possibilitat de l’itinerari Maricel integral, un recorregut dins i fora de l’edifici dedicat a destacar els seus aspectes històrics i artístics més rellevants.

* Publicació del llibre Maricel. Cent anys d’art i cultura a Sitges
Coedició per la Diputació de Barcelona i el Consorci del Patrimoni de Sitges
Direcció i coordinació, per Vinyet Panyella. Coordinació editorial Fernando Milian i Gemma Peres. Col·laboradors: Roland Sierra, historiador; Jennifer Tisthammer, Directora de Deering  Estate, Miami; Sebastià Sànchez Sauleda, historiador de l’art; Ignasi Domènech, historiador de l’art i Cap de Col·leccions del Consorci del Patrimoni de Sitges; Carme Camps, documentalista.
Edició en català, castellà i anglès.
Aparició: tardor 2018.

L’obra tracta de la transformació de l’antic barri de Sant Joan; les personalitats de Charles Deering i Miquel Utrillo; la construcció de Maricel, les seves etapes i els principals esdeveniments, així com la seva vinculació al Noucentisme. 

* Itinerari Maricel integral
Visites guiades del Centenari per l’exterior i l’interior de tot el complex arquitectònic, acompanyades amb un fullet explicatiu de difusió (edició en català, castellà, anglès i francès). Durada: Primavera 2018 – hivern  2019

* Projecte digital Maricel obert
El projecte  té com a objectiu fer accessible a través d’un portal específic la documentació digitalitzada de domini públic referent a Maricel procedent de diversos arxius i col·leccions, des de 1909 fins l’actualitat.
Accés en català, castellà i anglès.
Projecte en procés de planificació per fases (2018-2019).  

* Tallers escolars i familiars
Programats periòdicament i durant l’exposició. 

* Programa de marxandatge exclusiu sobre Maricel
Les activitats de les jornades dedicades a museus i patrimoni, així com les del calendari de festes sitgetà es dedicaran a diversos aspectes de Maricel, i s’anunciaran amb la programació ordinària dels museus de Sitges i a través del web www.museusdesitges.cat .

Projecte de rehabilitació, restauració i museïtzació del Palau de Maricel
La celebració del centenari de Maricel tindrà un complement excepcional. A finals de 2018 s’iniciarà el projecte de rehabilitació, restauració i museïtzació del Palau de Maricel, sufragat per l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, amb un pressupost aproximat de 3 milions d’euros. El projecte té un doble objectiu: per una part, executar una necessària rehabilitació i restauració de l’edifici i per una altra, adaptar-lo per a treure’n rendiment tant per a les activitats i visites que s’hi programen i com a sala d’exposicions temporals amb propostes artístiques de nivell amb caràcter internacional.

La reforma estructural consistirà en una substancial millora integral de l’edifici, el seu ús públic i la protecció patrimonial. En aquest sentit, l’actuació contempla la restauració dels elements patrimonials; la rehabilitació de la façana i les cobertes; la redefinició d’entrades i de circulacions; la supressió de barreres arquitectòniques mitjançant la instal·lació d’elevadors mecànics; i la millora dels circuits interns.

Al mateix temps, les obres efectuaran una adequació museogràfica de l’edifici, que permetran l’organització d’exposicions de format mitjà. D’aquesta manera, Sitges disposarà d’una sala de prestigi, convenientment adaptada (mesures de seguretat, climatització, accessos…) per a exposicions de nivell. El 2016, per acollir l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada –que presentava obres de museus com l’Orsay de París, la Galleria degli Uffizzi, el Picasso o el Reina Sofia, entre molts altres– va ser necessari buidar el Museu de Maricel, tant per dimensions com per condicionament de l’espai per adaptar-lo com a espai de l’exposició.

La reforma permetrà complementar les funcions actuals del Palau de Maricel com a seu d’activitats culturals i institucionals (concerts, conferències, presentacions, jornades, cursos), compatibilitzant-les amb lloguer d’espais (reunions,  casaments civils…) i la de destinació de visites guiades, amb la d’espai receptor d’exposicions integrades en el discurs museogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges.

L’any 2017, el Palau de Maricel va rebre més de 6.000 visites en les diferents propostes programades pel Consorci: les visites guiades dels diumenges (en català, castellà i anglès) i els itineraris integrats en la campanya del Sitgestiu Musical.

El projecte de rehabilitació té prevista la seva tramitació administrativa durant els nou primers mesos de 2018, i l’entrada en execució en la darrera part de l’any amb continuïtat per tot el 2019. Durant aquest mes de gener i fins a mitjans de febrer s’està efectuant una reforma puntual de les baranes de les terrasses que donen al carrer Fonollar. Aquesta actuació ha estat avançada per motius de seguretat i de conservació dels elements.

Maricel: la història i el context
El 2018 es compleix el centenari del conjunt arquitectònic de Maricel, situat a Sitges. Maricel és un complex arquitectònic únic d’estil noucentista, construït entre 1910 i 1918 com a residència de l’industrial, col·leccionista i filantrop nord-americà Charles Deering (1852-1927) i palau per a conservar-hi i mostrari la seva col·lecció d’art, principalment hispànic, construïda principalment entre 1910 i 1918.

Charles Deering forma part del corrent de col·leccionisme artístic nord-americà per part d’industrials i magnats de l’època, juntament amb Archer M. Huntington (1870-1955), fundador de la Hispanic Society of America (New York, 1904); Henry Clay Frick (1849-1919), fundador de la Frick Collection (New York, 1913-1914) o John Pierpont Morgan (1837-1913), fundador de la Morgan Library & Museum (New York, 1906). La diferència amb els seus compatriotes nord-americans és que Deering va concebre des del primer moment la seva col·lecció en funció de la construcció de Maricel.

El projecte es va iniciar el 1910 amb la conversió de l’antic Hospital de Sant Joan en la residència de l’industrial nord-americà, col·leccionista d’art i filantrop Charles Deering, i al llarg de vuit anys es va anar expandint per les antigues edificacions que Deering va adquirir per a conservar i mostrar la gran col·lecció d’art hispànic que, al mateix temps, anava configurant.

L’artífex del projecte va ser l’enginyer i crític d’art Miquel Utrillo. Utrillo va tenir cura del disseny i direcció de les obres, que es van perllongar fins 1918, i que van modificar radicalment la fesomia de l’antic barri de Sant Joan, així com de l’adquisició i formació de la col·lecció d’art de Deering. El model inicial en que Utrillo es va inspirar, segons que va escriure ell mateix el 1912, en es antigues cases pairals sitgetanes de Can Falç i de Can Llopis (actual Museu Romàntic Can Llopis).  

Maricel constitueix, des del seu inici, un dels exemples arquitectònics i artístics més característics del Noucentisme, tal com va reconèixer des de bon principi el 1912 el crític d’art i museòleg Joaquim Folch i Torres i els més importants crítics i historiadors de l’art del moment.

El complex arquitectònic de Maricel abasta cinc cossos d’edificis i el conjunt configurat per les terrasses:

1. L’antic Hospital de Sant Joan (s. XIV) convertit en residència sumptuària el 1910 i finalitzat el l914. Actualment és el Museu de Maricel;
2. El cos que abasta l’antiga placeta de Sant Joan, actual Racó de la Calma pel carrer Fonollar fins el corraló denominat Va Avinguda, que ocupa tot l’espai on hi havia hagut un barri de casetes de pescadors, construït entre 1913 i 1915. És el Palau de Maricel. El pont que uneix tots dos cossos va ser construït el 1914 amb la funció que fos un nexe de comunicació directa.
3. L’edifici conegut com Can Rocamora, contingu al Cau Ferrat i al Museu de Maricel adquirit per Deering el 1915 i reformat per Utrillo com a residència d’hivern;
4. L’ala est del Racó de la Calma, conegut com edifici del Sarcòfag (per raó del sarcòfag del s. IV d.C. col·locat a la seva façana). Va ser construït el 1916;
5. El cos d’edifici que va des del corraló fins la Rectoria, al Baluard Miquel Utrillo,  coronat pel claustre i la torratxa, comunicant el Saló Bau amb el Saló d’Or amb una escalinata simètrica per salvar els desnivells. Va ser construït el 1917.
6. El claustre de la part superior comunica amb les terrasses que comuniquen per la part de dalt la totalitat de l’edifici. Són un dels indrets més espectaculars de Sitges.

El 1921 Deering es va endur totes les col·leccions d’art i deixà els edificis tancats que, a la seva mort, van passar als seus hereus. El 1935 la Junta de Museus va llogar el Palau de Maricel i el 1954 el va adquirir l’Ajuntament de Sitges. La Diputació de Barcelona  va comprar l’ala del Sarcòfag i el Museu de Maricel el 1969, i el 1973 va adquirir Can Rocamora.

Maricel forma part de la vida cultural de Sitges des dels seus inicis. El nom, a més, per extensió i pel seu significat,  la seva denominació ha passat a diversos àmbits de la nomenclatura local, des d’entitats culturals, esportives (Penya ciclista Maricel) fins a empreses comercials. L’indret és, després de l’església parroquial barroca estratègicament construïda el segle XVIII, el més emblemàtic de Sitges.

Els edificis de Maricel són gestionats des de 1994 pel Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS). Al llarg de la seva història han passat per usos diversos, principalment de caràcter cultural. Actualment estan destinats a activitats museístiques i culturals, amb la possibilitat de llogar espais (Palau de Maricel). Des de 1972 gaudeixen de la màxima protecció patrimonial interior i exterior, d’acord amb la legislació vigent estatal i autonòmica i amb el PEPPAC vigent i el que es troba actualment en revisió.

Des de 2012 el Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) treballa per a la seva reunificació conceptual i funcional, per la modernització de les seves instal·lacions, restauració d’elements patrimonials i, especialment per assolir la seva plena integració  conceptual i funcional als Museus de Sitges. El Museu de Maricel ha estat íntegrament rehabilitat i restaurat (2009-2014).