Peça del Mes | Juny 2018 | ‘La processó de Sant Isidre baixant de l’ermita de Sant Sebastià’

Obra: La processó de Sant Isidre baixant de l’ermita de Sant Sebastià.

Autor: Arcadi Mas i Fondevila (Barcelona, 1852 - Sitges, 1934).

Data i lloc: 1917, a Sitges.

Tècnica: Pintura a l’oli sobre tela.

Mides: 146 x 298 centímetres.

Col·lecció: Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges.

Descripció i context històric:
El quadre representa la tornada de la processó de Sant Isidre a la Parròquia, procedent de la Creu dels Escarabats i passant per davant de l’ermita de Sant Sebastià. El crític d’art Manuel Rodríguez Codolà donava notícia a La Vanguardia del 10 de gener de 1917 de l’existència d’un quadre encomanat per encàrrec a Arcadi Mas i Fondevila per un particular, que correspon a la descripció de l’obra: “Con destino a una morada particular de Sitges ha terminado este artista un cuadro de gran tamaño que representa el acto de salir la procesión de la ermita de San Sebastián de aquella villa. La luz del sol poniente baña la escena magnificada por los gonfalones, las banderas desplegadas (...) El pintor se deja arrastrar por aquel espectáculo de color y luz, y consigue llegar a una exquisita armonía de tonos mates que, sin detrimento de la pompa del colorido, anegan en atmósfera y reflejos a las innumerables figuras que aparecen en el lienzo.” 

La celebració del dia de Sant Isidre, el 15 de maig, era una diada solemne per als pagesos i agricultors sitgetans. La festivitat es venia celebrant de lluny i està documentada des de principis del segle XIX, per bé que data de temps anteriors. Començava amb un ofici a l’església parroquial a les sis del matí i, en acabar, la processó, amb el penó i l’escultura del sant, enfilava cap a la Creu dels Escarabats, situada llavors a Les Forques. Dit indret era la partida de terra ubicada a l’entrada de la Vila, on el senyor feudal de Sitges hi havia plantat un seguit de forques per penjar-hi malfactors, enemics i dissidents i que no van ser retirades fins la Guerra del Francès. La plana de Les Forques estava situada a la cruïlla dels camins d’entrada i sortida de la Vila. Des del segle XVII el terme s’havia beneït des del puig de Sant Isidre, però aquest costum es va perdre “per mor de les lluites bèl·liques i dels abusos antiliberals dels homes”, segons J. Soler i Cartró -entengui’s les guerres carlines. Per aquesta raó, a mitjans del segle XIX, la processó per a la benedicció del terme es va traslladar a la Creu dels Escarabats, construïda en agraïment a Sant Gregori per haver alliberat les vinyes d’Aiguadolç d’una plaga d’escarabats. La imatge de Sant Isidre, patró dels pagesos, que figurava a l’altar major de l’església parroquial, va ser costejada per un d’ells, l’anomenat en Ventura de l’Era. La creu, vora Can Jaume Espasa, era guarnida amb flors per la dita família. Des de l’existència de premsa periòdica local sitgetana fins els anys trenta es troben nombroses referències al culte a Sant Isidre, la benedicció del terme, l’ofici i la processó. 

Quan Mas i Fondevila pinta La processó de Sant Isidre baixant per l’ermita de Sant Sebastià (Sitges, 1917), la tradició perdura en tot el seu esplendor. Vista i coneguda l’afició de Mas pels temes religiosos, les processons, i no només les sitgetanes, constitueixen un dels seus temes més característics. Les processons anant i venint del Vinyet, Sant Sebastià, la Parròquia, per la Ribera, el Passeig Marítim i pels carrers de Sitges són fidels retrats de l’atmosfera vital de la Vila i de la vida col·lectiva en l’àmbit de la religiositat i de la cultura popular. L’obra correspon a la representació de la comitiva religiosa retornant cap a la Parròquia des de Les Forques. La corrua processional està descrita amb tot detall en els seus elements més característics: els carros dels pagesos; la banda de música; el tabernacle amb el sant i els seus portants; els escolans vestits amb roquet vermell, portant penons i gonfanons; les banderes gremials i els grallers i timbalers de la vila, baixen pel turó de Sant Sebastià, amb l’ermita, inconfusible, al fons. En primer terme, destaca la gent del poble que contempla el pas de la processó, principalment dones i criatures, perquè els homes desfilen. Al cantó de l’esquerra, una noieta sosté una branca de vinya i el minyó del seu costat, un cistell, en una breu al·legoria dels fruits de la terra. Les dones, amb cabell recollit i pentinat, i la canalla van arreglats amb la senzillesa de la gent humil. 

Tant els figurants com la gama cromàtica que els descriu, figurativa i benignament idealitzada, contrasten amb el to cruament verista d’un dels grans retaules de la vida sitgetana del mateix artista, com és La processó de Corpus (1887). Els trenta anys que separen totes dues obres han estat decisius per operar un notable canvi socioeconòmic de la Vila i, alhora, per marcar un canvi en la tècnica luminista de Mas. L’artista ha evolucionat des d’un tractament brillant i vibrant de la llum de Sitges a La processó de Corpus fins a un cel monocrom i llis, dolç i asserenat. La composició estructural de l’obra distribueix l’escena des d’un doble punt de vista central, senyalat per la imatge del sant en segon terme i la nena del vestit rosa palplantada enmig del quadre. La figura de la dona vestida de negre, que des de l’esquerra del quadre mira cap el públic en lloc de guaitar la processó, podria ser algú de la família de qui va encarregar l’obra. Els grups humans distribuïts a banda i banda contrapunten la línia diagonal descendent de la processó. El quadre palesa el mestratge i el domini formal de l’ofici que Mas i Fondevila ostenta i que perdurarà fins al final de la seva producció plàstica. 

Vinyet Panyella i Balcells