Peça del Mes | Juliol 2018 | ‘La pubilleta / Descans / Noia suburenca’

Obra: La pubilleta / Descans / Noia suburenca.

Autor: Arcadi Mas i Fondevila (Barcelona, 1852 - Sitges, 1934).

Data i lloc: 1893, a Sitges.

Tècnica: Pastel sobre paper.

Mides: 63,1 x 81 centímetres.

Col·lecció: Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol (número d’inventari 30.589).

Descripció i context històric:

Arcadi Mas i Fondevila va pintar el retrat d’aquesta noieta sitgetana probablement al seu retorn definitiu d’Itàlia, influït encara pel corrent verista que caracteritza bona part de la seva obra. Un exemple, ben conegut, és La processó de Corpus (Sitges, 1887; Museu de Maricel), que compta amb un interessant antecedent, L’adoració dels ciociari (Roma, 1885-1886; Col·lecció particular) realitzada els darrers mesos de la seva estada a Roma. Tots dos quadres, empletats d’un realisme extrem, mostren un virtuosisme detallista que rebla la voluntat de l’artista de donar a conèixer fins al darrer detall el que l’esguard considerava digne  de ser palesat amb la paleta. El realisme, doncs, és un dels substrats de La pubilleta, evident en la descripció física de la protagonista de l’obra. 

Un altre vessant a considerar és el d’una altra obra realitzada el 1891, Repòs (MNAC). Per bé que parteix de la realitat del món rural d’arrel francesa —denotant una clara influència de Jules Bastien-Lepage (1848-1884), un pintor que havia interessat Rusiñol en la seva etapa naturalista— representa una noieta reposant, asseguda en un camp i a la vora d’un riu, embadalida davant del paisatge o abstreta  en la boirina dels seus somnis. Repòs és una obra que es decanta vers el simbolisme, un aspecte que Mas i Fondevila tracta als seus paisatges de llacs i aiguamolls. La descripció de l’estat d’ànim de les noietes protagonistes d’un i altre quadre per mitjà de la pintura es pot assimilar a un simbolisme sui generis practicat per l’artista. 

Una i altra obra, ben diferents, ens mostren la dualitat que Mas i Fondevila domina: la del realisme i la d’un simbolisme líric, perfectament combinats a La pubilleta. L’obra mostra una noieta, de mirada tristoia i innocent. Asseguda en un bancal de paret blanca, destaca el color vermellós de la faldilla i una brusa blanca i manteleta de color groc. Moreneta, d'ulls negres, a la falda hi té un cistell de boga on el groc de la ginesta s’adiu amb el de la indumentària. Més que sabates porta esclops. No és una nena de les que van a escola, sinó que més aviat es dedica a espigolar i vendre per les cases i mercats la seva modesta collita, endolcida pels ramets de ginesta o argelaga. 

Si la noieta del Repòs està envoltada de natura en una composició decantada vers el simbolisme, La pubilleta, que va ser presentada a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona, a la Sala Parés l'any 1892 amb el títol de Descans, està ambientada en la humilitat d’un plein air de pati blanc sitgetà, un escenari apreciat pels pintors luministes perquè els permetia exercir totes les fases de les simfonies dels blancs en l’intent de copsar la intensitat de la llum. És un plein air simple i escàs com qualsevol raconada de pati o de carrer on la nena, asseguda, descansa. Perquè el quadre s’havia titulat Descans, a manera d’enunciat explícit de l’estat d’ànim de la criatura. El toc rural —el cistell i les herbes, el verd del fons— no desdiu del ruralisme de la pintura vuitcentista. L’obra va ser destacada pel crític d’art de La Publicidad (21.I.1893, p. 2) i per Francesc Miquel i Badia al Diario de Barcelona (25.I.1893, p. 1057), adscrivint directament Mas i Fondevila a l’impressionisme degut al quadre esmentat. 

La pubilleta està emparentada amb algunes de les visions italianes de l’artista, no pas les de la sumptuositat acolorida de Venècia sinó les pintades en terres del sud, les dels camperols i els pescadors de les platges napolitanes, com les Dones a la platja (cap a 1880; Museu de Maricel) pintat al sud d’Itàlia els anys vuitanta, abans del definitiu establiment a Sitges. En darrer terme, el títol, en diminutiu, amb què finalment se la coneix, no deixa de ser un referent de tendresa enfront de la condició humil de la protagonista. 

L’entrada de La pubilleta al Cau Ferrat, quan tot just era la casa-taller recentment adquirida per Rusiñol a Sitges, data del mateix 1893. La seva imatge és visible en les primeres fotografies del Cau, sempre a la planta baixa de l’edifici. Fins al moment, la col·lecció d’art de Rusiñol havia estat dedicada a l’art antic, sobretot amb la seva magnífica col·lecció de ferro forjat, i a l’art medieval. Per bé que l’entrada d’obres al Cau Ferrat s’esdevé com un capítol més de la biografia artística de Rusiñol a través dels seus viatges, sojorns i exposicions, es pot gairebé assegurar que La pubilleta és de les primeres obres d’art modern que s’hi instal·len. Això va ser degut al possible obsequi que Mas i Fondevila va fer a Rusiñol en penyora d’amistat i agraïment pel magnífic retrat que l’artista li va fer, amb la dedicatòria “A mi amigo Mas y Fondevila” el 1893, caracteritzant-lo com a pintor, davant del cavallet i paleta en mà en un interior d’església i davant d’un altar barroc. Des de llavors, ha figurat per sempre més al Museu del Cau Ferrat. 

Vinyet Panyella i Balcells