Març 2012 | 'Rouge Baiser', Peter Stämpfli | Fundació Stämpfli
Data: 1966-2002
Tècnica: Oli sobre plafó retallat
Mides: 92 x 242 cm
Col·lecció: Fundació Stämpfli Art Contemporani
Per comentar Rouge Baiser, la Peça del mes de març de 2012, cal situar aquesta obra en la meva trajectòria artística.
Al principi dels anys seixanta, quan em vaig instal·lar a París, em vaig trobar en un entorn artístic on imperava l’abstracció lírica. La meva resposta a aquesta tendència artística va ser la de cercar la manera d’introduir l’objecte en la pintura d’una manera inèdita.
Vaig recórrer a la fotografia, a les revistes, a les tanques publicitàries del carrer i del metro on els objectes i els missatges es repetien moltes vegades, i això em va inspirar de manera que l’objecte i el gest, simples i quotidians, van tornar a l’obra d’art intentant eliminar tot allò superflu, com si es tractés d’elaborar un diccionari de la nostra vida diària. El resultat va ser una anàlisi neutra del nostre entorn d’aquell moment. Era el contrari del que estaven fent alguns dels meus amics artistes que formen part, encara avui, de la Figuration Narrative, que expliquen en les seves obres històries i anècdotes contingudes en una narració. En canvi el meu treball, com el va definir l’escriptor Georges Perec al prefaci de l’exposició que es va organitzar al Centre Georges Pompidou l’any 1980, consistia en l’elaboració d’un alfabet dels objectes.
Pintant el nostre entorn immediat -la màquina de rentar, la nevera, el telèfon, la mà que sosté un barret o un vas, el paquet de cigarretes,...- aïllat sobre un fons blanc com espai neutre i continu, Rouge Baiser (1966-2002) va ser el primer intent d’extreure la pintura de la superfície del mur per situar-la en l’espai, talment com una escultura. Rouge Baiser va ser la primera obra meva que podia ser exposada dins d’una sala o d’un museu d’una manera quasi semblant a un mòbil de Calder girant sobre el seu eix.
Aquells mateixos anys, als Estats Units d’Amèrica, dins del moviment minimalista abstracte, artistes com Frank Stella o Ellsworth Kelly també definien els límits de les seves obres geomètriques d’una manera similar al que jo estava fent amb els llavis de Rouge Baiser: una boca retallada resseguint el seu contorn. L’any 1969, quan la roda dels cotxes i el neumàtic s’havien convertit en el meu tema artístic, vaig pintar en forma de tondo l’última roda construïda sense estar inspirada en una fotografia.
Aquell mateix any va aparèixer Grand Prix, la primera obra en la que el bastidor té la forma de la mitja lluna del neumàtic. A partir d’aquell moment l’objecte apareix plenament en la seva forma, i el 1970 n’és exposat un de sis metres d’amplada juntament amb la seva empremta en serigrafia aplicada directament sobre la paret d’un museu. El pas següent va consistir en abandonar el propi objecte i presentar únicament el seu negatiu: l’empremta. El 1972, al Grand Palais de París, exposo la representació d’un neumàtic de doble cara en el bell mig d’una sala, amb la qual cosa es mostra plenament com un objecte situat dins de l’espai real.
Rouge Baiser va ser pintat d’una manera tan neutra com un telèfon, una nevera o un neumàtic. No vol transmetre res més que no sigui la forma d’una part del cos humà com un exemple més de l’entorn quotidià. Només existeix un quadre com Rouge Baiser en tota la meva trajectòria artística. És únic ja que, des de 1969 fins avui, el tema exclusiu en la meva pintura és el neumàtic.
Exposicions 1966 Salon Comparasions. Musée d’Art Moderne de la ville de París. París, França. 1967 9ème Biennale de Sao Paulo, Section Suisse. Sao Paulo, Brasil. 1968 Centro de Artes Visuales Instituto Torcuato di Tella. Buenos Aires, Argentina. 1976 Rétrospective. Abbaye Sainte-Croix, Les Sables d’Olonne, França. 2002 Galerie Nationale du Jeu de Paume. París, França. 2010 Prefiguració de la Col·lecció de la Fundació Stämpfli. Edifici Miramar, Sitges, Barcelona.
Bibliografia 1967 Artes, décembre, Sao Paulo, coverture. 1970 Alain Jouffroy, La Peinture de Stämpfli. Edizione d’Arte Fratelli Pozzo, Turin, p. 56-57 (coul.). 1976 François Pluchart, la Morale de Stämpfli. Les Cahiers de l’Abbaye Sainte-Croix, n. p. 1978 Alfred Pacquement, Art cahier nº 5 – Peter Stämpfli. SMI, París, p. 10. 1979 Peter Stämpfli, Leonardo. Printemps, Oxford p. 101 (coul.). 1980 Georges Perec, Catague Stämpfli. Centre Georges Pompidou, París, p. 34 (coul.). 1982 Heiny Widmer (introd.), Bernard Ceysson (préf.), Catalogue. Kunsthaus, Aarau, p. 48 (coul.). 1987 Gilbert Lascault, Catalogue. Municipalité, Lyon, p. 6. 1999 M. Livingstone, Y. Lehnherr, Rétrospective. Musée d’Art et d’Histoire, Fribourg, p. 27. 2002 Catalogue Stämpfli. Galerie Nationale du Jeu de Paume, París, p. 56-57 (coul.). 2003 The Chiaopanshan internat. Sculpture Park. Cultural Affairs of Taiwan, p. 31 (Jeu de Paume). 2011 Bernard Vasseur, Peter Stämpfli. Éditions Cercle d’Art, París, p. 7 & 61 (Fundació Stämpfli) (coul.). Autoria de la fitxa: Peter Stämpfli Sitges, març de 2012
Per comentar Rouge Baiser, la Peça del mes de març de 2012, cal situar aquesta obra en la meva trajectòria artística.
Al principi dels anys seixanta, quan em vaig instal·lar a París, em vaig trobar en un entorn artístic on imperava l’abstracció lírica. La meva resposta a aquesta tendència artística va ser la de cercar la manera d’introduir l’objecte en la pintura d’una manera inèdita.
Vaig recórrer a la fotografia, a les revistes, a les tanques publicitàries del carrer i del metro on els objectes i els missatges es repetien moltes vegades, i això em va inspirar de manera que l’objecte i el gest, simples i quotidians, van tornar a l’obra d’art intentant eliminar tot allò superflu, com si es tractés d’elaborar un diccionari de la nostra vida diària. El resultat va ser una anàlisi neutra del nostre entorn d’aquell moment. Era el contrari del que estaven fent alguns dels meus amics artistes que formen part, encara avui, de la Figuration Narrative, que expliquen en les seves obres històries i anècdotes contingudes en una narració. En canvi el meu treball, com el va definir l’escriptor Georges Perec al prefaci de l’exposició que es va organitzar al Centre Georges Pompidou l’any 1980, consistia en l’elaboració d’un alfabet dels objectes.
Pintant el nostre entorn immediat -la màquina de rentar, la nevera, el telèfon, la mà que sosté un barret o un vas, el paquet de cigarretes,...- aïllat sobre un fons blanc com espai neutre i continu, Rouge Baiser (1966-2002) va ser el primer intent d’extreure la pintura de la superfície del mur per situar-la en l’espai, talment com una escultura. Rouge Baiser va ser la primera obra meva que podia ser exposada dins d’una sala o d’un museu d’una manera quasi semblant a un mòbil de Calder girant sobre el seu eix.
Aquells mateixos anys, als Estats Units d’Amèrica, dins del moviment minimalista abstracte, artistes com Frank Stella o Ellsworth Kelly també definien els límits de les seves obres geomètriques d’una manera similar al que jo estava fent amb els llavis de Rouge Baiser: una boca retallada resseguint el seu contorn. L’any 1969, quan la roda dels cotxes i el neumàtic s’havien convertit en el meu tema artístic, vaig pintar en forma de tondo l’última roda construïda sense estar inspirada en una fotografia.
Aquell mateix any va aparèixer Grand Prix, la primera obra en la que el bastidor té la forma de la mitja lluna del neumàtic. A partir d’aquell moment l’objecte apareix plenament en la seva forma, i el 1970 n’és exposat un de sis metres d’amplada juntament amb la seva empremta en serigrafia aplicada directament sobre la paret d’un museu. El pas següent va consistir en abandonar el propi objecte i presentar únicament el seu negatiu: l’empremta. El 1972, al Grand Palais de París, exposo la representació d’un neumàtic de doble cara en el bell mig d’una sala, amb la qual cosa es mostra plenament com un objecte situat dins de l’espai real.
Rouge Baiser va ser pintat d’una manera tan neutra com un telèfon, una nevera o un neumàtic. No vol transmetre res més que no sigui la forma d’una part del cos humà com un exemple més de l’entorn quotidià. Només existeix un quadre com Rouge Baiser en tota la meva trajectòria artística. És únic ja que, des de 1969 fins avui, el tema exclusiu en la meva pintura és el neumàtic.
Exposicions 1966 Salon Comparasions. Musée d’Art Moderne de la ville de París. París, França. 1967 9ème Biennale de Sao Paulo, Section Suisse. Sao Paulo, Brasil. 1968 Centro de Artes Visuales Instituto Torcuato di Tella. Buenos Aires, Argentina. 1976 Rétrospective. Abbaye Sainte-Croix, Les Sables d’Olonne, França. 2002 Galerie Nationale du Jeu de Paume. París, França. 2010 Prefiguració de la Col·lecció de la Fundació Stämpfli. Edifici Miramar, Sitges, Barcelona.
Bibliografia 1967 Artes, décembre, Sao Paulo, coverture. 1970 Alain Jouffroy, La Peinture de Stämpfli. Edizione d’Arte Fratelli Pozzo, Turin, p. 56-57 (coul.). 1976 François Pluchart, la Morale de Stämpfli. Les Cahiers de l’Abbaye Sainte-Croix, n. p. 1978 Alfred Pacquement, Art cahier nº 5 – Peter Stämpfli. SMI, París, p. 10. 1979 Peter Stämpfli, Leonardo. Printemps, Oxford p. 101 (coul.). 1980 Georges Perec, Catague Stämpfli. Centre Georges Pompidou, París, p. 34 (coul.). 1982 Heiny Widmer (introd.), Bernard Ceysson (préf.), Catalogue. Kunsthaus, Aarau, p. 48 (coul.). 1987 Gilbert Lascault, Catalogue. Municipalité, Lyon, p. 6. 1999 M. Livingstone, Y. Lehnherr, Rétrospective. Musée d’Art et d’Histoire, Fribourg, p. 27. 2002 Catalogue Stämpfli. Galerie Nationale du Jeu de Paume, París, p. 56-57 (coul.). 2003 The Chiaopanshan internat. Sculpture Park. Cultural Affairs of Taiwan, p. 31 (Jeu de Paume). 2011 Bernard Vasseur, Peter Stämpfli. Éditions Cercle d’Art, París, p. 7 & 61 (Fundació Stämpfli) (coul.). Autoria de la fitxa: Peter Stämpfli Sitges, març de 2012
- Inicieu sessió per a enviar comentaris