La Peça del Mes | Juny 2016 | 'Pablo Sensat' o 'Villa de Sitges'

Obra: Pablo Sensat o Villa de Sitges, d’Ignasi Socias.

Data: 1878-1930.

Tècnica: Modelisme naval.

Mides: 130 x 201 x 38,6 centímetres.

Col·lecció: Col·lecció de Marineria d’Emerencià Roig i Raventós (número d'inventari 52).

La bricbarca Pablo Sensat fou probablement la nau catalana més famosa del segle XIX. Fou construïda a la drassana de Blanes l’any 1878 per Josep Vieta i Paset, l’hereu Baguer, darrer descendent d’una nissaga de mestres d’aixa que arrenca  al segle XVIII, que es jubilà justament aquell any. Fou, per tant, una obra de maduresa d’un constructor experimentat, un dels darrers  hereus de la construcció naval tradicional catalana abans de la seva pràctica extinció.

Aquest bastiment tenia un desplaçament brut de 598 tones i tenia capacitat per a 700 Tm de càrrega. Tenia una eslora de 44,8 metres, una mànega de 9,1 metres i un puntal de 5,64 metres, i portava el nom de l’avi matern del seu primer capità, Salvador Maristany i Sensat, hereu d’una família de mariners i fabricants de veles del Masnou. Aquest capità fou capaç d’obtenir de la nau proeses memorables.

El mateix any del seu avarament va batre el rècord mundial de la travessa de l’Atlàntic, emprant només quinze dies per anar de Charleston (Carolina del Sud) fins a Gibraltar, empesa per un temporal terrible que la va fer marxar a una velocitat de 18 nusos. Curiosament, la travessa des de Gibraltar fins a Barcelona va trigar 25 dies, ja que va trobar el vent de cara.

El 8 de desembre de 1878 la nau va salpar cap a Manila i Saigon, circumnavegant l’Àfrica, en un viatge de 17.145,98 milles que va durar 183 dies, dels quals 158 foren de navegació. Al 1880 va emprendre una volta al món, en la qual fou la primera nau de bandera espanyola que va passar el Canal de Suez.

La Pablo Sensat havia estat encarregada per l’armador José M. Serra per 180.000 pessetes. El 1894 fou adquirida pels armadors sitgetans Catasús i Cia, que la rebatejaren amb el nom de Villa de Sitges. Posteriorment recuperà el nom original, però el 1901 fou anomenada María Soledad, i el 1907 Carbajal, en ser adquirida per la naviliera uruguaiana Viuda de Arias Carbajal. 

Després d’una mala travessa de l’Atlàntic, la nau arribà a Las Palmas de Gran Canaria amb diverses vies d’aigua, i el capità i copropietari Bernardo Jardón la va vendre a molt bon preu als armadors canaris Orive Hermanos, que la van rebatejar com a Julio Orive. El 1916 fou aparellat de bergantí-goleta, i després fou desarborada i se li instal·là motor. El 1927 el motor esclatà i fou destinada, segons sembla a servir de seu d’un Club Nàutic de Las Palmas, fins que als anys 30 un temporal va trencar les cadenes de l’àncora i el va empènyer contra la Playa de Las Canteras, on se suposa que encara en queden restes enterrades, prop la Peña del Pastel.

La maqueta té una escala aproximada d’1:25 i és obra d’Ignasi Socias, un autor del qual no n’hem pogut saber gran cosa. És construïda amb quaderna obrada i petites peces de fusta que reprodueixen amb bastanta precisió les d’una nau gran, amb medissos i estameneres i nombrosos detalls constructius. Com acostuma a passar en les bones maquetes navals, hi ha parts de l’interior que tenen detalls impossibles d’observar sense l’ajut d’un endoscopi, com ara els fogons de la cuina.

Va aparellada de fragata, però segons Xavier Soler (1936), l’arboradura va patir reparacions que Roig no va tenir temps de rectificar, com s’aprecia en el fet que hi hagi dues menes de bossells de qualitats molt diferents. El model no és una còpia exacta del Pablo Sensat, sinó que en va rebre el nom perquè se li assemblava.

Com correspon a una bricbarca, els pals de trinquet i major estan equipats amb cinc veles quadres cadascun; l’arbre de messana només en porta dues, una cangrea i una escandalosa,   aguantades per la botavara i  el pico. Entre cada pal hi ha tres flocs, i tres més entre el trinquet i el bauprès. L’eixàrcia està completa i probablement es podria fer funcionar.

L’obra viva va pintada de color verd -probablement l’original hi tenia planxes de coure-, l’obra morta de blanc i el cintó en color vermell. Penjant dels pescants, hi ha un bot a cada banda, i una llanxa damunt de la cuina. La major part de les portelles tenen vidre i les escotilles són practicables.

Aquesta maqueta, plena de detalls, resumeix en una sola peça les característiques de les corbetes que es construïen a les drassanes de Blanes a mitjan segle XIX, amb gorguera a proa, popa de dos cossos i mirall ovalat decorat amb escut de Catalunya i banderes de Catalunya i d’Espanya, i reforçat per tacs als extrems.

Pere Izquierdo i Tugas