La Peça del Mes | Desembre 2015 | 'Retaule de Sant Salvador'

Obra: Retaule de Sant Salvador, atribuït a Jaume Cabrera (documentat a Catalunya, 1394-1432).

Data: c. 1400.

Tècnica: Pintura al tremp, pa d’or i or en pols sobre fusta.

Mides: 247 x 279,5 cm. (mides màximes).

Col·lecció: Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales, número d'inventari 45-49, 60-61, 73-77 i 340.

El Retaule de Sant Salvador de l’Alzina de Ribelles (provinent de Vilanova de l’Aguda, la Noguera) estava format, originàriament, per tres carrers, amb els entrecarrers o fulloles corresponents, la predel·la i el guardapols. Quan el retaule ingressa l’any 1970 al Museu de Maricel, amb la donació de la col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales, constava dels tres carrers i les quatre fulloles. Cada carrer havia estat serrat en tres compartiments, quan inicialment era una taula, i s’havien enquadrat les escenes pictòriques. En total es presentaven, d’una banda, les nou taules de forma individual, emmarcades dins un marc-vitrina, i, per una altra banda, les quatre fulloles soltes. Les nou taules sempre s’havien conservat i exhibit al museu amb aquesta presentació individualitzada. Ara, en la nova remodelació del museu, inaugurada el desembre de 2014, les pintures es mostren restaurades i es presenten segons la distribució del retaule muntat.

Les intervencions de conservació-restauració del retaule les ha dut a terme l’equip de restauradors del Museu Nacional d’Art de Catalunya, entre els anys 2013 i 2014, fruit de la col·laboració establerta en el marc de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, de la qual tots dos museus formen part. 

Les escenes pictòriques del retaule representen:

• Carrer esquerre: Sant Marc cura la ferida al sabater Anià, Empresonament de sant Marc i Martiri de sant Marc.
• Carrer central: Calvari, Crist en Majestat i Verge Maria amb el Nen acompanyats d’un àngel.
• Carrer dret: La Pentecosta, L’Ascensió i La Transfiguració.
• Les fulloles: diferents imatges de sants.

Quan el retaule ingressa al Museu Nacional d’Art de Catalunya per ser restaurat, se’n documenta l’estat de conservació, a partir d’informes i d’una sessió fotogràfica (fotografies generals, de detall, amb llum visible, amb llum rasant i ultraviolades). Al mateix temps, les taules s’alliberen dels marcs-vitrines que estèticament havien quedat desfasats i es fa un tractament de desinsectació amb anòxia a tot el retaule per assegurar l’eliminació d’insectes xilòfags. De les patologies més destacables que presenta, cal esmentar que la capa pictòrica de les taules i de les fulloles apareix bruta de pols superficial i de pol·lució ambiental, i que el vernís està oxidat i és pràcticament inexistent en algunes zones. La superfície pictòrica de les obres està resseca i esmorteïda. Puntualment es localitzen zones inestables del color, com també petites pèrdues i d’altres de més importants a les zones dels campers de les taules (els fons de color blau amb decoracions), etc. Està documentat que als anys 30 el compartiment amb l’escena de la Verge Maria amb el Nen acompanyats d’un àngel va patir un acte de vandalisme, en serrar-se la zona central de la taula i quedar foradada. És important ressaltar la reconstrucció -no documentada- que es va fer d’aquest fragment i la invenció posterior de l’escena pictòrica, que és la que actualment es conserva. 

Es detecten forats diversos, com ara els dels claus de forja, que han estat enretirats, i d’altres de produïts per l’atac de xilòfags. En les pintures, a més, es fan paleses repintades que s’han alterat de color. 

Pel que fa als suports de fusta es veu com han estat greument modificats: han estat seccionats i alguns d’ells fins i tot pels laterals de les taules. Pel revers, en superposar les tres taules que formen els tres carrers, les posts de les taules encaixen perfectament, així com els travessers disposats en forma de creu de sant Andreu. S’observen fissures, esquerdes i desnivells, i inestabilitat en algunes de les posts (o taulons de fusta) que conformen la taula.

La capa pictòrica de les pintures s’ha netejat amb molta cura mitjançant petits hisops humitejats, tant amb solucions aquoses com amb dissolvents. Puntualment, s’han fixat les zones inestables tant de pintura i daurat com del suport, seguint el sistema tradicional, amb cola animal. S’han enretirat o reajustat les repintades, sobretot aquelles que es mostraven alterades de color i les que tapaven pintura original. 

S’ha aplicat per tota la superfície de les pintures una mà de vernís com a protecció i s’han estucat les petites pèrdues de color i del daurat amb cola de conill i carbonat càlcic. Aquestes zones estucades s’han reintegrat, primer, amb colors a l’aquarel·la. Arribats en aquest punt, s’ha donat per tota la superfície pictòrica de les obres, una mà de vernís final de protecció. S’ha acabat el retoc amb veladures, aplicades amb pigments en pols aglutinats amb vernís de retoc.

S’han fet també radiografies per conèixer la tècnica d’execució dels suports i per poder avaluar-ne amb més precisió l’estat de conservació. 

S’han estudiat també les obres amb reflectografia infraroja, una tècnica d’examen que ens permet conèixer la forma de treballar de l’artista i de veure el dibuix subjacent. En aquest sentit, és interessant observar que l’artista va realitzar el dibuix preliminar a pinzell, amb un pigment negre, possiblement negre carbó, diluït amb aigua. Com interessant és també observat que en la taula Verge Maria amb el Nen acompanyats d’un àngel, justament en el fragment reconstruït, i, per tant, no original, el dibuix preliminar s’ha realitzat al sec, amb una mina. 

Acabat el dibuix preliminar a pinzell, mitjançant un estri amb punta, el pintor repassava el dibuix i pressionava sobre de la superfície enguixada de la taula, de manera que aconseguia el dibuix incís. Aquestes incisions es poden observar tènuement en la superfície de les pintures, quan s’examina amb llum rasant. 

L’estudi de la paleta de colors del retaule, i prenent-lo com a referència del conjunt, el mostreig s’ha focalitzat en la taula del Crist en Majestat. Els colors que s’hi han identificat són: 

• El vermell de la capa de la figura del Crist és una la laca vermella, i en el de la roba de l’àngel (evangelista Mateu) els pigments identificats són el cinabri i el mini 
• El verd, que correspon al verd del folre de la capa de Crist, és verdet barrejat amb el groc de plom i estany 
• El marró de la figura del lleó (evangelista Marc) està format per terres naturals 
• El blau de la màndorla és lapislàtzuli, també anomenat blau ultramar natural
• El porpra de la túnica de Crist s’ha obtingut a partir de mesclar laca vermella i grans de lapislàtzuli
• La carnació de la cara de Crist està constituïda a partir de barreges de terres naturals, del negre carbó i el blanc de plom.

Cal destacar que la major part d’aquests pigments estan barrejats amb el color blanc de plom, a fi d’obtenir gammes cromàtiques de diferents tonalitats. 

Els fons daurats i els nimbes estan realitzats amb pa d’or, amb la tècnica a l’aigua, mentre que les decoracions daurades, com ara la del rivet de la capa de Crist, està pintada amb pols d’or i argent a la sisa.

Núria Prat i Grau