Comprar entrades
Comprar entradesLa Peça del mes de novembre 2023
Obra: Paisatge, d’Artur Carbonell i Carbonell (Sitges, 1906-1973)
Lloc / Data: [Sitges], 1926
Matèria / Tècnica: Pintura a l’oli sobre tela
Mides: 46,3 x 55,4 cm
Col·lecció: Museu de Maricel, Sitges. Fons Maricel, núm. inv. FM 41. Adquisició, 2018
Artur Carbonell i Carbonell, pintor i dramaturg, és una de les més notables figures de l’avantguarda pictòrica dels anys d’entreguerres. Era fill únic de la parella d’americanos sitgetans Pere Carbonell i Mestre (alcalde de Sitges entre 1910-1915) i Sebastiana Carbonell i Termes, que el 1900 s’havien instal·lat al carrer de l’Illa de Cuba de Sitges. Va passar la infantesa a la vila; va rebre la primera educació al col·legi dels Germans Maristes, on s’hi van educar dues generacions de sitgetans bona part dels quals destacarien en les arts i les lletres, com Josep Carbonell i Gener, M. A. Cassanyes, Ramon Planes o Josep M. Massip, entre d'altres.
Inicis noucentistes
El 1920 la família es traslladà a Barcelona per tal que l’Artur prosseguís els estudis; en acabar el batxillerat (1922) inicià els d’arquitectura, que abandona després d’aprovar-ne el primer curs (1923). S’havia adonat que la seva autèntica vocació era la pintura.
L’inici artístic d’Artur Carbonell es desenvolupa sota l’estètica del Noucentisme, tant per l’ambient artístic sitgetà de l’època com pel seguiment de les línies i el traç de Joaquim Sunyer, del que Carbonell coneix l’obra. La influència de Sunyer es deixa sentir en paral·lel a la seva evolució pictòrica del vessant figuratiu en els paisatges i en el tractament de la figura humana en temes com la maternitat i els retrats.
Començà publicant dibuixos i il·lustracions a la revista Art Novell, un dels quals acompanya el poema La Ribera de Sitges, del poeta Trinitat Catasús. La participació a l’Exposició Històrica de l’Art Sitgetà (1925), a les exposicions d’Art del Penedès (1926-1929) i en diverses col·lectives de Barcelona va consolidar i expandir la seva faceta d’artista.
El Paisatge al que va dedicat la present Peça del mes, que representa una visió rural dels afores de Sitges, correspon de ple a aquesta primera etapa, inicial i iniciàtica. S’hi observen els arbres amb el mateix traç i volum que els paisatges sunyerians dels afores de Sitges (1908-1910) i del cicle del Clot dels Frares (1912- 1914).
La línia figurativa de Carbonell, com la de Sunyer, s’emmarca en el context del Novecento i la Nova Objectivitat; els retrats de Rosa Montanyà de Carbonell (1926, Museu de Maricel) o de Pere Armengou (1928) en són exemples.
Del Surrealisme al Logicofobisme
Arran de la participació de Carbonell en la mostra inaugural de les Galeries Dalmau (1927) Carles Capdevila escrivia, encara, que «el sitgetà Artur Carbonell artísticament és tributari de Joaquim Sunyer», però ja havia iniciat un gir vers el Surrealisme. Coneixedor de les més noves tendències del moment, s’hi aferma des del vincle que l’uneix amb L’Amic de les Arts, sobretot amb el seu director Josep Carbonell i Gener i el crític d’art M. A. Cassanyes, que hi introdueixen els seus dibuixos.
El punt d’inflexió arriba el 1928, obeint a l’impuls interior de la inspiració surrealista, en la que proliferen ombres i tonalitats obscures i inquietants, com mostren els quadres Ocells, Nit de Nadal, El circ i Orfeu i Eurídice. Un any més tard M. A. Cassanyes rebla la importància i la modernitat de l’obra en referència amb els quadres surrealistes Orfeu i Eurídice i Nit de Nadal (1928), on «les negrors inquietants i les ondulants blancors, les penombres plenes de misteri i les netedats plenes d’angúnia, els blaus cèlics i els vermells profunds i demoníacs s’apleguen ací en una totalitat, en una obra completa i personal que situa Artur Carbonell entre els millors i més interessants pintors de Catalunya».
El 1930 té lloc la primera exposició individual de les galeries Areñas de Barcelona on presenta dinou olis, acompanyada d’un catàleg escrit per J. V. Foix, amb un text de prosa surrealista, publicada posteriorment a KRTU, i una anàlisi crítica de M. A. Cassanyes amb el seu judici definitiu de la pintura de Carbonell, en la que conviuen la realitat exterior – la figuració – i «l’exploració dels abismes i laberints inquietants del paisatge interior», veritat essencial, a parer seu, «de les visions plasmades per aquest pintor».
La via de l’abstracció s’inicia en els dos cartells que Carbonell realitza per a la Festa del Llibre de Sitges (1928 i 1929). I encara, dins de les arts gràfiques, va realitzar la coberta de l’ideari polític de Josep Carbonell i J. V. Foix, Revolució catalanista (1934). El 1934 el número extraordinari de D’Ací i d’Allà, que reprodueix obra de Dalí, Miró, Picasso, Braque, Giacometti, Le Corbusier, Max Ernest, Arp i d’altres, inclou l’obra Constel·lació (1933, MNAC). Quan M. A. Cassanyes l’integra al grup Logicofobista en l’exposició que se celebra a la Llibreria Catalònia el 1936, Carbonell hi presenta tres obres: Interior, Òrbitra i Paisatge assassinat (1935, MNCARS).
L’eclosió d’Orfeu i la passió del dramaturg
Atret pel valor plàstic del teatre i de l’escenografia Carbonell preconitza el lligam entre la pintura i l’escena. El 1930, amb l’estrena de l’obra de Jean Cocteau, Orfeu, al Teatre Prado de Sitges, es mostra una posada en escena polèmica que enforteix el caràcter avantguardista del dramaturg. El 1932 verbalitza el caire plàstic de la dramatúrgia en la conferència sobre Les darreres evolucions de la pintura i les seves relacions amb el teatre a l’ateneu sitgetà d’El Centaure. La posada en escena de l’obra de Goethe, Egmont (1932), va comportar polèmica d’una altra mena degut al clima polític del moment.
L’esclat de la Guerra Civil va suposar un tall profund en la personalitat i en l’obra d’Artur Carbonell. Va ser mobilitzat per anar al front, on va pintar una suite de dibuixos acolorits de les diverses situacions bèl·liques, i va acabar internat al camp de concentració de San Marcos a l’Espanya franquista. El drama de la guerra, la liquidació del món catalanista, la ruptura entre un abans obert i pletòric i el després de la derrota van ser assumits per l’artista des de la renúncia a l’avantguarda i un posicionament artístic més adequat a les circumstàncies. Va ser un retorn a l’ordre, no el que havia preconitzat Cocteau els anys d’entreguerres, sinó al propi ordre intern que li permetia enfocar de nou una vida dedicada a les arts en una dictadura amb poques escletxes.
El 1940 s’incorporà a l’Institut del Teatre de Barcelona cridat per Guillem Díaz-Plaja, al que succeí com a director al cap dels anys. Continuà l’activitat pictòrica des d’una figuració tocada per la seva visió del moment, com al quadre Nena de dol (1941, Museu de Maricel). Des del vessant teatral, reinicià la carrera de dramaturg amb una notable presència als escenaris.
El seu vincle amb Sitges persistí amb els espectacles teatrals que dirigí. Va assolir gran popularitat amb el disseny dels nous vestits dels Gegants (1955) i, en un pla més discret, amb el dibuix de L’Àngel del Vinyet (cap al 1956, Col. Art de la Vila de Sitges) per a emblema de les publicacions de Josep Carbonell i Gener. Una vocació irrenunciable, la dedicació i l’exigència de l’ofici van caracteritzar l’artista Artur Carbonell fins a la fi dels seus dies.
Vinyet Panyella, escriptora i investigadora cultural
Bibliografia bàsica
Soler i Forment, Salvador [Juan Cristóbal, pseud.]. “Arturo Carbonell. Su ambivalencia”, I, II i conclusió. El Eco de Sitges, 10, 17 i 31 de desembre de 1944.
García de Carpi, Lucía. La pintura surrealista española (1924-1936). Madrid: Ediciones Istmo, 1995, p. 99-103.
Artur Carbonell. Una vida entre la pintura i el teatre (Sitges, 1906-1973). Exposició homenatge en els vint-icinc anys de la mort de l’artista, organitzada pel Grup d’Estudis Sitgetans, del 14 al 29 de novembre de 1998. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1998.
Coll i Mirabent, Isabel. “Artur Carbonell, pintor i dibuixant”, a: Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges: El Eco de Sitges, 1976, núm. 90 (agost 1999), p. 1-8.
Panyella, Vinyet. Artur Carbonell, pintor i dramaturg (assaig inèdit, 2004-2017).
Ibáñez Bach, Aleix. Investigació sobre la vida i l’obra d’un artista oblidat: Artur Carbonell. TFG. Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història de l’Art, 2023.
