La Peça del mes d'abril 2024

Obra: Bust de Juli de Carsalade du Pont, bisbe d’Elna, de Gustau Violet (Tuïr, Rosselló, 1873 – Perpinyà, 1952)
Lloc / Data: Taller de Sant Martí. Prada (Conflent), cap al 1905
Matèria / Tècnica: Terracota
Mides: 62 x 41,3 x 30,6 cm
Col·lecció: Museu de Maricel, Sitges. Fons Maricel, núm. inv. FM 38

Gustau Violet
A la darreria del segle xix , l’escultor rossellonès Gustau Violet estudià arquitectura a l’Escola Nacional de Belles Arts de París, on coincidí, entre altres, amb Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo, amb els quals establí una bona amistat que li obrí nous horitzons, i també amb altres artistes nord-catalans, com ara Aristides Maillol. Acabada la seva formació, Violet retornà a la Catalunya del Nord l’any 1903 i participà activament en la creació de la Société d’Études Catalanes (1906). Com ha dit Ester Barón: «La seva condició d’artista plàstic –escultor, arquitecte, ceramista, decorador d’interiors, dibuixant, dissenyador de vestits de teatre– i d’home de lletres –escriptor, poeta, autor teatral, traductor– i el seu compromís amb la cultura catalana que s’estén d’una banda a l’altra de l’Albera, el portaran a engegar i col·laborar en una sèrie de manifestacions artístiques i culturals que tenen lloc al Rosselló i alhora a estendre les seves relacions amb la Catalunya del Sud». Especialment d’ençà de la seva participació en l’exposició dels artistes del Rosselló a la Sala Parés barcelonina (1905), on ja hi exposà el bust de mig cos en guix del bisbe Carsalade, que després donà al Museu de Belles Arts de Barcelona.

Deixant de banda la seva producció com a escriptor, traductor i activista cultural, com a artista va estar molt influït pel moviment britànic Arts & Crafts  i fou un defensor de l’art arrelat  al territori i d’una producció artística anònima i a l’abast de tothom. Ben aviat instal·là el seu taller d’escultor i ceramista a Prada, actiu fins  al 1919, que va esdevenir un centre de trobada dels artistes d’aquell temps. Hi coincidiren, per exemple, pintors i escultors com Lluís Bausil, Joan Borrell Nicolau, Enric Casanovas, Ramon Casas, Francesc Elias, Emili Gaudissard, Juli Martí Solanes, George-Daniel de Monfreid, Miquel Oslé, Santiago Rusiñol, Esteve Terrús o Miquel Utrillo, el poeta Josep Sebastià Pons o el músic occità establert a Ceret, Déodat de Séverac.

Després d’organitzar-li l’exposició individual al Faianç Català de Barcelona (1914), Utrillo li adquirí divuit obres en terracota que van formar part de la col·lecció que Charles Deering tenia a Maricel, i li encarregà la confecció dels quatre medallons de bronze que, amb els retrats de Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, Ramon Casas i Charles Deering, havien de decorar el pont que uneix els edificis de Maricel i Palau de Maricel, per damunt del carrer de Fonollar. Però esclatà la Primera Gran Guerra i Violet, ciutadà francès, va ser mobilitzat i el projecte no es va poder realitzar. En el transcurs de la guerra, Pere Jou, a qui Utrillo havia encarregat d’esculpir els capitells, les gàrgoles i les mènsules del Palau de Maricel, l’homenatjà tot representant-lo en un capitell de la façana.

Artista compromès, pacifista i defensor de la causa aliada, en acabar-se la guerra, realitzà  monuments en record dels que hi van morir per a diverses localitats nord-catalanes i també per a Barcelona, al cementiri de Montjuïc (1925).

Juli de Carsalade du Pont
Juli de Carsalade du Pont (Cimòrra, Occitània, 1847 - Perpinyà, 1932) fou bisbe d’Elna-Perpinyà entre 1900 i 1932. Fill d’una família gascona, va ser un eclesiàstic culte que, abans d’esdevenir bisbe, ja havia tingut una gran activitat cultural a la seva diòcesi natal.

En prendre possessió com a bisbe d’Elna-Perpinyà (1900) i, doncs, d’una diòcesi catalana, va aprendre català, llengua que utilitzà en la predicació i en els seus escrits, i en restablí l’ús arreu del bisbat.

Amic personal i lector entusiasta de Jacint Verdaguer, amb qui projectà la restauració de Sant Martí del Canigó, poc després de la mort de Mossèn Cinto pogué comprar les ruïnes  d’aquest monestir i fer-lo restaurar, i és on va voler ser enterrat. A més d’ocupar-se d’altres edificis històrics de Perpinyà, comprà el monestir de Sant Miquel de Cuixà i en va renovar la vida monàstica. I també va crear la Revue historique et littéraire du diocèse de Perpignan. Quan l’any 1902 l’autoritat militar de Barcelona va prohibir-hi la celebració dels Jocs Florals, el bisbe Carsalade va acollir-la al monestir de Sant Martí del Canigó. I anys més tard, el 1914, va presidir els Jocs Florals de Barcelona. Va ser col·laborador de l’obra del Diccionari Català-Valencià-Balear, d’Antoni Maria Alcover, fins que se’n distancià a causa de la germanofília del canonge mallorquí en esclatar la guerra. Durant la contesa, Carsalade du Pont encoratjà el reclutament de voluntaris al Principat de Catalunya i participà activament en les manifestacions d’intel·lectuals francòfils  catalans que van tenir lloc a Perpinyà l’any 1916.

Per tot plegat, no és gens sorprenent que fos conegut popularment com a “el bisbe dels catalans” ni que cap a l’any 1905 Gustau Violet, que també lluitava per la restitució del català com a llengua de cultura a la Catalunya del Nord, li fes un retrat escultòric per al monestir de Sant Miquel de Cuixà, el cenobi que ell havia adquirit i revitalitzat. Violet va fer una escultura de mig cos –una fosa de bronze realitzada als tallers Masriera de Barcelona, i de la qual se’n conserva un exemplar al MNAC– i un bust en terracota. D’aquest bust en terracota se’n va fer una edició limitada i una d’aquestes peces va ser adquirida pel Museu de Maricel, on avui podem contemplarla i gaudir-ne.

Bibliografia básica
August Bover i Font, catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Barón i Borràs, Ester. «Gustau Violet, un escultor català de França», a: Revista de Catalunya , 271 (abril 2011), p. 91-119 i 272, i (maig 2011), p. 69-95.

Bover i Font, August. La carpeta del Nord. Estudis de literatura nord-catalana. Canet de Rosselló: Ed. Trabucaire, en premsa.

Cardús i Grau, Josep. «Un gascó bisbe del Canigó i bisbe dels catalans (1899-1932)», a: Quaderns de pastoral , 186 (octubre-desembre 2002), p. 49-67.

Carsalade du Pont, Juli de / Despujol, Ignacio María. Con ocasión de los Juegos Florales que se celebraron en Font-romeu el día 5 de agosto de 1926. Girona: [Imp. Del Regimiento de Infantería], 1926. 

Cortade, Eugeni. Juli de Carsalade du Pont, bisbe de Perpinyà i defensor de Catalunya. Barcelona: Curial Edicions, 1994.  

Cortade, Eugeni. «La restauration de l'abbaye de Saint-Martin-du-Canigou par Mgr. de Carsalade du Pont (1902-1932)», a: Conflent , 59 (1972), p. 215-267.

Domènech, Ignasi (coord.). L’escultor Gustau Violet. Art, pensament i territori / Le sculpteur Gustau Violet. Art, pensée et territoire. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2018.

Moll, Francesc de B. (ed.). Epistolari del bisbe Carsalade a mossèn Alcover. Palma: Ed. Moll, 1964.