Febrer 2014 | Anell d’or filiforme de doble espiral

-Obra: Anell d’or filiforme de doble espiral
 
-Data: Mitjans segle I dC
 
-Tècnica: Orfebreria
 
-Mides: Ø exterior: 16,2/16,3 mm; Ø interior: 11,1/11,55 mm.
Gruix màxim: 4,25 mm. Gruix de la tija: 2,5/0,7 mm. Pes: 3,7 gr.
 
-Col·lecció: Col·lecció Arqueològica de Sitges. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya
 
Anell d’or trobat durant el seguiment arqueològic de l’obertura d’una rasa per a conduccions al carrer Bernat de Fonollar de Sitges, sota el pedrís del costat de mar de la vorera, a 37 centímetres sota el paviment actual del carrer i a uns 8 metres, a ponent, del pont entre el Maricel de Mar i el de Terra, dins la Unitat Estratigràfica 4007.
 
El context de la troballa era un farciment de llims i deixalles, d’aportació antròpica, efectuat a mitjan  segle I dC per tal de regularitzar la roca del sector i fer-hi una terrassa. Damunt la roca, que apareixia desgastada per l’ús, aparegueren testimonis d’una activitat pesquera anterior, de manera que se suposa que hauria estat, des d’època ibèrica, un espai dedicat a la reparació de xarxes i ormeigs de pesca. El material que es va trobar dins d’aquest estrat comprenia nombrosos fragments d’àmfora ibèrica, ebussitana, itàlica i tarraconense; ceràmica de parets fines; terra sigil·lada itàlica, sud-gàl·lica, hispànica i oriental; ceràmica africana de cuina, ceràmica comú, un fragment de lucerna, vidre i elements de bronze, a més de pedres procedents del fons del mar, d’un pes de xarxa i d’estucs caiguts d’un mur proper –no localitzat- que, en aquell moment, ja s’estava degradant.
 
L’anell és fet amb una sola tija afuada, de secció aproximadament octagonal, amb un gruix d’entre 2,5 i 1,4 mm a la part central, mentre que als extrems s’aprima, fins arribar a un gruix de només 0,7 mm a les puntes. La tija va ser doblegada amb unes petites alicates, tal i com s’observa al microscopi, on encara són molt clares les traces d’aquesta eina i del poliment per fricció. Un cop format un cercle ultrapassat, amb un tram amb dues tiges paral·leles, aquestes s’enrosquen en una espiral de dues voltes, com una petita flor, per acabar enrotllades cinc voltes damunt el costat oposat de la tija.
 
Estem pendents d’una anàlisi no destructiva de la composició del metall, que no dubtem que serà or d’una llei molt elevada. És possible que es pugui determinar l’origen del metall.
 
El reduït diàmetre interior de l’anell implica probablement que anava destinat a un nadó o un nen petit, o que s’emprà en un dit del peu o d’alguna altra manera. El fet que no mostri pràcticament desgast, implica que es va extraviar poc després de la seva confecció, probablement al mateix lloc on es va trobar, mentre la criatura enredava entre els obrers que construïen la terrassa.
 
La peça correspon a un model relativament comú a la Gran Bretanya, les Gàl·lies, el limes germànic i fins i tot a la Dàcia, tant en format anell com braçalet, normalment de coure o més rarament de plata. Malgrat que havien estat considerats de tradició hallstàttica, des d’inicis del segle XX es consideren d’època romana alt imperial i d’inspiració cèltica.
 
Amb la mateixa tècnica però diferent model, hi ha una peça d’or trobada en un prat a l’est de Failsworth (Oldham, tocant a Manchester) i datada entre mitjan segle I i el segle II dC; i una altra del mateix metall noble localitzada en un camp de conreu de Blackdown (Warwickshire, West Midlands) i datada dels segles III-IV dC.
 
A la Gran Bretanya es coneixen com a mínim tres anells de coure que responen exactament al mateix concepte i que es daten en època romana alt-imperial, tots ells en un estat de conservació pitjor que el de la peça sitgetana. Un d’aquests anells fou trobat en una excavació a Colchester, en un context estratigràfic datat entre el 49 i el 55 dC. Els altres dos foren localitzats per detectoristes de metalls prop de Sleaford (Lincolnshire) al 2011, i a Nacton (Suffolk) al 2008, i es daten entre  mitjan i la segona meitat del segle I dC. En opinió de Nina Crummy, el model respon a una evolució dels models preromans nadius de la Gran Bretanya.
 
Llevat de l’exemplar de Pforzheim, tots els altres que s’han trobat a la vall del Rhin i a França són fets de coure, i es concentren en campaments militars i en les rutes que comunicaven amb la Gran Bretanya.
 
Encara que hi ha altres alternatives, si acceptem l’origen britànic –o, alternativament, germànic- de la peça, podem fer diverses hipòtesis sobre el motiu i la manera pels quals va arribar a Sitges.
 
Al segle I dC, la nostra costa es trobava en plena efervescència econòmica gràcies a la producció massiva de vi destinat a l’exportació. Les àrees consumidores d’aquest vi eren, d’una banda, la ciutat de Roma, i per l’altra els campaments militars i assentaments romans situats en zones on la vinya no era conreada, sobretot al limes germànic i la Gran Bretanya.
 
L’anell podria haver arribat, doncs, en una nau mercant que operés en una de les rutes cap a Britannia, l’Atlàntica o la que aprofitava el corredor fluvial del Roine i el Rhin.
 
Tampoc no es pot descartar que fos portat personalment per algú que hagués viatjat fins a aquella remota província romana, on devien anar destinats els fills de patricis en els períodes militars del seu cursus honorum.  
Malgrat que encara sabem molt poc sobre Sitges en aquella època, l’anell ens demostra que hi vivia gent suficientment rica per adquirir una peça d’or per a un infant. Les troballes arqueològiques recents tornen a donar ales a la hipòtesi de la identificació de Sitges amb el parvum oppidum –petita ciutat emmurallada i encimbellada- de Subur, esmentat per les fonts antigues.
 
Vídeo resum de la presentació  
Bibliografia  
- Allender Smith, Reginald: British Museum: A Guide to the Antiquities of Roman Britain, 1922,  fig. 7.10.
 
- Anderson, A. S., Wacher, J. S. i Fitzpatrick, A.P.: The Romano-British 'Small Town' at Wanborough, Wiltshire, Britannia Monograph Series, núm. 19, Londres,  2001, p. 92.
 
- Crummy, Nina: Colchester Archaeological Report 2: The Roman small finds from excavations in Colchester, 1971-9, Colchester, 1983, núm. 1756.
Garcia Targa, Joan, Izquierdo i Tugas, Pere i Panyella, Vinyet: “A la recerca de Subur”, Revista Auriga, 68, desembre de 2013, p. 73-75.
 
- Henkel, Friedrich: Die römischen Fingerringe der Rheinlande und der benachbarten Gebiete, Berlin, 1913.
 
- Popovi?, I.: “Gold and silver jewelry from central Balkan provinces of Roman Empire”, Histria Antiqua, 19, 2010, p. 55-64.
 
- Registre de troballes casuals del British Museum (Portable Antiquities Scheme, www.finds.org.uk).
 

Vídeo