Últims dies de l’exposició ‘Els museus creixen’

L’exposició Els museus creixen arriba al seu tram final, després d’haver estat més d’un any oberta a la planta baixa del Museu de Maricel. La mostra –que presenta 300 peces recentment incorporades als fons dels Museus de Sitges– tancarà definitivament el 5 de novembre per tal d’adaptar l’espai per a la següent mostra: Models de bellesa. Antic Museu de Reproduccions Artístiques. Aquest dissabte, el dia abans del tancament de l’exposició, hi ha programada una visita guiada, a les 11h (en català) i a les 12h (en castellà).

Els museus creixen permet que en les sales de la planta baixa de Maricel dialoguin obres de períodes, estils i formats diferents (algunes d’elles, inèdites), que han estat convenientment agrupades per col·leccions. Hi ha exposades peces de notable valor artístic, com La vídua, un oli de gran format d’Isidre Nonell (1905-06), que conviu amb altres obres del tombant de segle d’artistes com Ramon Casas (Granada, c.1883 o Manola, c.1887, entre d’altres), Santiago Rusiñol (La drecera, 1885), Ignacio Zuloaga (Retrat de Jane Seymour, reina d’Anglaterra), Darío de Regoyos (Processó, c.1904) i Joaquim Sunyer (Dona en un cafè, 1900), entre d’altres.

La mostra també presenta peces d’Olga Saharoff (Retrat de Maria Rosa Reventós de jove, vestida de negre, c.1952) Feliu Elias (Bodegó [servei de té], 1936), Alfred Sisquella (Retrat de Josep Sisquella, fill de l’artista, 1939), Artur Carbonell (Natura morta amb fruites, 1934) i una col·lecció de pintures i dibuixos de Francesc Llorens (com Interior de tintoreria, 1873).

A més d’olis i dibuixos, l’exposició també presenta escultures d’Ismael Smith (Salomé, 1910), Gustau Violet (Bust de Juli Carsalade du Pont, bisbe d’Elna, c.1905) o Pere Jou (Nu ajagut amb les mans al cap, 1951), entre d’altres. També hi ha una completa mostra de fotografies en què apareix Santiago Rusiñol i una col·lecció de nines de finals del segle XIX i primera meitat del XX.

Un dels elements destacats d’Els museus creixen és l’exposició de peces de vidre d’Alfons Macaya, que ha entrat en dipòsit al Museu de Maricel. Es tracta d’una de les col·leccions privades de vidre més rellevants de Catalunya i no ha estat exposada fins ara. Reuneix obres que van des del segle VIII abans de Crist fins l’època moderna i ofereix un interessant recorregut per la història, a través de collarets, gerres, safates, llànties, fruiteres, gots o servidores.