Santiago Rusiñol va ser nomenat Fill Adoptiu de Sitges fa cent anys

Santiago Rusiñol va ser nomenat Fill Adoptiu de Sitges avui, 22 de gener, fa tot just cent anys. L’Ajuntament, presidit per Pere Carbonell, va aprovar per unanimitat en la mateixa data de 1913 la concessió d’aquesta distinció a l’il·lustre artista, que havia aterrat a Sitges el 1891 i havia convertit la vila, des del seu Cau Ferrat, en la meca del Modernisme.  
La distinció de Fill Adoptiu va ser anunciada per l’alcalde Carbonell durant un banquet en honor a Santiago Rusiñol celebrat a l’hotel Subur tres dies abans. L’homenatge va ser impulsat per Miquel Utrillo, Miquel Martínez Mestre i Josep Planes Robert en reconeixement a la seva trajectòria i tot el que havia fet Rusiñol a favor de l’art a Sitges. La causa immediata havia estat l'ingrés al Cau Ferrat de la col·lecció púnica –vidres i escultures de terra cuita–, que Rusiñol havia obtingut de l'excavació que l'any abans havia realitzat al Puig des Molins d'Eivissa. Amb motiu de l’acte van desplaçar-se a Sitges algunes amistats de Rusiñol, com Arcadi Mas i Fontdevila (que residia a Barcelona), Antoni López, Josep Dalmau, Joaquim Cabot, J.M. Jordà o Oleguer Junyent, entre d’altres persones dels cercles artístics de la capital.  
L’Ajuntament va lliurar a Rusiñol una placa de coure repujat i esmaltat creada per Marià Andreu amb l’escut de la vila i la següent inscripció: “Sitges, a son Fill Adoptiu Santiago Rusiñol. MCMXIII”. La placa va ser sufragada per subscripció popular i va entrar a formar part de la “col·lecció del cor” que configura el Cau Ferrat.  
Tot i que l’artista ja no residia a la vila, hi continuava portant objectes d’art al Cau  i mantenia contacte permanent amb alguns dels seus amics sitgetans. En les visites esporàdiques que feia a Sitges es trobava amb alguns dels seus amics i visitava el seu Cau. Alhora, seguia, no sense alguna recança, les obres de construcció del Palau Maricel dirigides pel seu antic amic Miquel Utrillo per encàrrec del col·leccionista i filantrop, l'industrial nord-americà Charles Deering.  
L’homenatge de l’Hotel Subur i la distinció de Fill Adoptiu va ser el cinquè  reconeixement públic que Rusiñol va rebre en menys d’un any. El juny de 1912 havia rebut la Medalla d’Or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes, a Madrid, per l'obra Fauno viejo, presentada amb altres dos olis de temàtica de jardins (Aranjuez i València). A començament d’estiu d'aquell any va ser objecte d’un altre homenatge al restaurant Royal de Barcelona amb motiu de la concessió de la Medalla. L'agost del mateix 1912, l’Associació de la Premsa Balear li va organitzar un acte de reconeixement a Palma, amb un discurs pronunciat per Joan Alcover i amb la participació, entre d'altres, de Gabriel Alomar. Per últim, Aranjuez, a finals del mateix any, li va dedicar un homenatge en forma d'àlbum de signatures amb cobertes de forja, amb disseny de Julio Romero de Torres i de Salvador Bartolozzi, conservat actualment a l'arxiu de Santiago Rusiñol a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.  
Els Museus de Sitges rememoren la notícia del reconeixement que el poble de Sitges va efectuar ara fa cent anys a l'artista. La directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges i biògrafa i especialista en Rusiñol, Vinyet Panyella, considera que “l'homenatge de 1913 va ser especialment interessant pel que suposa en la història cultural de Sitges. D'una banda, s'homenatja Rusiñol en reconeixement del tot el que ha fet en favor de l'art de la vila estant fins aquell moment, amb la col.lecció arqueològica eivisenca i diverses obres de vidre, ceràmica i escultura que porta al Cau Ferrat. D'altra banda, els promotors de l'homenatge són dues persones vinculades al Noucentisme a Sitges, com són el jove Miquel Martínez Mestre i Miquel Utrillo que, des de Maricel i des de la seva influència a llocs com les Galeries Dalmau i la premsa de Barcelona dóna  pas als valors plàstics del Noucentisme. El que fa Utrillo és intentar la suma d'un Modernisme periclitat però enaltit com a valor inqüestionablement establert   amb la figura de Rusiñol amb un Noucentisme ja omnipresent en el panorama artístic d'aquells anys. Modernisme i Noucentisme conviuen a Sitges al llarg de la segona i tercera dècada del segle XX i totes dues estètiques configuren el nostre més important llegat patrimonial en arts i arquitectura”.