El Carnaval de Sitges d’aquest 2016 és el Carnaval dels modernistes. El personatge i grup del Carnestoltes –que enguany organitza la colla No K-lia– està centrat en els artistes del Modernisme i altres personatges de les seves obres, com el Greco, que pròpiament ha assumit el paper del Rei Carnestoltes.
L’Arribo que ahir va donar el tret de sortida al Carnaval 2016 va ser una meravellosa passarel·la de personatges sortits directament de les sales i les obres del Cau Ferrat. L’espectacle va començar amb el carro de L’alegria que passa –inspirat en l’obra de Santiago Rusiñol musicada per Enric Morera–, que va recórrer els carrers del centre de la vila. L’Arribo es va traslladar al modernista pont d’en Domènech, restaurat per l’Ajuntament l’any passat, i va mostrar, un a un, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Enric Morera, Enric Clarasó, Miquel Utrillo i Charles Deering, entre d’altres, que van desfilar entre la multitud. Però també hi van aparèixer alguns personatges sortits directament de les teles del Cau, com la Nena de la clavellina o la Gitana d’Albaycín, dues de les obres més emblemàtiques de Rusiñol al Cau, així com (Pere Romeu i Ramon Casas en un tàndem “com en l’obra d’aquest segon que exposa el MNAC). També es van exhibir els dos Greco del Cau, reproduïts a gran format: la Magdalena peninent i Les llàgrimes de Sant Pere. Va ser el moment previ a l’esperada arribada del Greco, el gran protagonista de la festa, i qui els modernistes van situar en un pedestal, el mateix amb el qual va sorgir al pont d’en Domènech ahir per regnar al Carnaval del 2016.
La brillant idea del grup No K-lia –amb la col·laboració de Museus de Sitges– permet exposar al gran públic les joies i tresors del Cau Ferrat, entre la sàtira i el viatge a una època màgica que va marcar la història de Sitges. Els modernistes, ja a finals del segle XIX, van gaudir i viure el Carnaval com una expressió de festa i cosmopolitisme vinculada a les tradicions populars. De fet, va ser de Dijous Gras de 1896 (un 13 de febrer; és a dir, la setmana vinent farà 120 anys) quan data la referència documentada més antiga del mot xató, en una celebració a Can Carcolse en la qual hi havia, precisament, Santiago Rusiñol.