Les restes d’un brulot de la Guerra dels Segadors es descobreixen a Sitges

El jaciment ha estat completament destapat de la sorra que el cobria i documentat en 3D mitjançant la tècnica de la fotogrametria

La primera fase de la revisió de la carta arqueològica subaquàtica de Sitges, endegada pel Consorci del Patrimoni de Sitges sota la direcció de Pere Izquierdo, ha localitzat i documentat les restes d’un naufragi que sembla que correspon al brulot De Marsay. Aquesta embarcació va ser enfonsada el migdia de l’1 de juliol de 1642 després d’incendiar la nau almirall de la flota francocatalana, el galió De Guisa i Mare de Déu de la Victòria, que fou el model copiat per a construir el Vasa suec.

La setmana passada, davant la platja de l’Estanyol de Sitges, i a només dos metres de profunditat, els arqueòlegs localitzaren un cúmul de quitrà fos i solidificat sota l’aigua de 25 metres quadrats i gairebé dos metres cúbics de volum, adherit a la roca del fons, que segons tots els indicis correspon a allò que queda del brulot De Marsay. Les restes contenien també una barra de ferro de 137 cm de llargada, amb dos reblons, que pot correspondre al mecanisme de fixació del timó o a la sustentació de la cambra de foc del brulot. També hi trobaren un clau de ferro de la nau.

El jaciment ha estat completament destapat de la sorra que el cobria i documentat en 3D mitjançant la tècnica de la fotogrametria. Ara se n’analitzarà la forma i la composició, per tal de determinar, si és possible, la procedència del quitrà i la forma que tenien els contenidors en els quals es va disposar dins del brulot.

Els treballs de revisió de la carta arqueològica de Sitges continuaran fins al mes de novembre, amb el patrocini del Port d’Aiguadolç i del Club de Mar de Sitges. S’espera comptar amb més patrocinadors per tal d’assolir tots els objectius.

Els brulots o vaixells de foc eren naus carregades de material inflamable i/o d'explosius. De vegades eren fetes expressament i de vegades eren naus velles adaptades a aquesta funció. A l'armada francesa les comandava un brûlotier, amb rang de tinent de navili. A la disposició de la batalla de 1642, els brulots se situaven als extrems dels flancs de la flota.

Tan sols es coneix la ubicació de les restes de tres brulots a tot el món, i cap d’elles ha estat documentada amb aquesta precisió. Els altres dos es troben a les illes Scilly i prop de Saint-Malô, al Canal de la Mànega, i són més de mig segle posteriors al localitzat a Sitges, que és el primer de la Mediterrània.

L’enfonsament concret del De Marsay es va produir dins les operacions bèl·liques de la Guerra dels Segadors, quan Catalunya es posà sota la protecció del monarca francès Lluís XIII. El 1640, uns quants milers de soldats castellans van quedar aïllats en una bossa que incloïa les ciutats de Roses i Perpinyà. Tots els intents castellans per fer-los arribar subministraments havien fracassat. Per tal d’auxiliar-los, es formà a Cadis una immensa flota, que encara augmentà amb dues naus més en passar per Gibraltar i capturar-hi dues naus holandeses que venien de les Índies Occidentals.

Quan la flota castellana va arribar a les envistes de Montjuïc, el 30 de juny de 1642, la flota francesa del Llevant al complet acabava d’atracar al port de Barcelona i hi estava fent aiguada. Immediatament, es desplegà i plantà batalla davant del delta del Llobregat, fent retrocedir la flota castellana.

L’endemà, 1 de juliol, es reprengueren els combats davant les costes del Garraf. Cap al migdia, les dues naus almirall entaularen combat. El galió De Guisa i Mare de Déu de la Victòria aconseguí derrotar i capturar el galió La Madalena. Diverses naus castellanes acudiren a ajudar La Madalena, mentre que les franco-catalanes es bolcaren a ajudar el Guisa. Enviaren cap a La Madalena el brulot De Marsay en flames, però aquesta nau es desvià (segons les fonts franceses) o fou desviada (segons les fonts castellanes) i impactà en el Guisa, que es va encendre pels quatre costats.

Dels 540 homes de la tripulació del Guisa només se’n van salvar 40 en dos bots. El capità i almirall, Hercule Conigan de Cangé, ferit d’un tret al braç, refusà abandonar la nau i hi morí abrasat. La Madalena fou capturada i la van intentar remolcar cap a Barcelona, però es va enfonsar de seguida.

 

Noves prospeccions subaquàtiques per localitzar i analitzar jaciments arqueològics a la costa de Sitges

Superposició de les restes localitzades amb la seva posició hipotètica dins d’un gravat que representa brulots d’època moderna