L’aparició d’un anell d’or de l’època romana i noves troballes arqueològiques revisen els orígens de Sitges

La recent excavació al carrer de Fonollar de Sitges, amb motiu de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel, ha suposat la troballa de diverses peces arqueològiques de notable valor històric i patrimonial –entre els quals un anell d’or de l’època romana–, que apunten a una revisió de la història més antiga de Sitges. Les peces aparegudes permeten determinar que a la zona hi havia una àrea habitada a l’època ibèrica i romana de més de dues hectàrees de superfície, fet que manifesta que es tractava d’un nucli important i que posa en qüestió anteriors hipòtesis que indicaven que el Puig de Sitges era un jaciment arqueològic relativament petit.  
La peça més excepcional que s’hi ha trobat és un anell d’or del segle I dC, en molt bon estat de conservació. L’anell es va trobar fa tres setmanes, durant l’obertura de la rasa per portar els serveis i les escomeses als museus Cau Ferrat i Maricel amb motiu de la seva reforma. La peça es trobava a mig metre sota la superfície, entre el paviment i la roca calcària sobre la qual s’assenta el nucli antic de la vila, prop del pont del Racó de la Calma. L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha presentat avui aquesta peça i altres trobades durant les recents excavacions. A l’acte hi han assistit també la directora de Museus de Sitges, Vinyet Panyella, i l’arqueòleg Pere Izquierdo.  
Durant els treballs, es va poder documentar la muralla medieval, recolzada aparentment sobre un mur d’època ibèrica. Un altre mur d’aquesta cronologia, definia un antic espai cobert, a l’inici de la pujada del carrer actual. Es tracta de la primera àrea d’hàbitat ibèrica que s’excava a Sitges. Entre els materials s’hi va trobar ceràmica àtica, que confirma l’ocupació en època ibèrica plena (segle IV aC). Altres troballes anteriors permeten afirmar amb rotunditat la presència humana al puig des de la primera edat del Ferro (segle VII aC).  
La troballa d’un terraplenament per anivellar la terrassa superior de la façana marítima, a l’alçada de l’antic hospital medieval (on actualment hi ha el Palau de Maricel), posa de relleu que l’ocupació antiga arribava des del carrer Nou fins la costa actual. Abans de terraplenar-hi una terrassa, la roca estava polida per l’ús i probablement s’utilitzava per a reparar i eixugar les xarxes, segons indica la presència d’un pes de xarxa antic, petxines i pedres procedents del fons del mar.  
En bona part del puig el jaciment arqueològic ha desaparegut o ha estat molt afectat al llarg dels segles per obres i conduccions. En la part superior de la rasa del carrer Bernat de Fonollar, la superfície original de la roca massissa només a la corba a prop del sarcòfag del Vinyet (al Racó de la Calma) es va poder apreciar i s’hi van documentar tres pedres que podrien ser les darreres restes d’un mur antic completament arrasat, que no s’associaven a cap mena de material arqueològic concret.  
Els darrers dotze metres de la rasa van deixar al descobert les restes d’un estrat de colmatació antic, d’aportació antròpica, format per argiles i llims de color marró fosc, amb abundants carbons, estucs caiguts d’una paret propera i materials antics, entre els quals hi ha ceràmica ibèrica pintada, ceràmica grisa de la costa catalana, ceràmica de vernís negre, terra sigil·lada aretina, sud-gàl·lica i hispànica, ceràmica romana de cuina, una nansa de lucerna, fragments de vidre, ceràmica de parets fines, un pes de xarxa trencat, restes malacològiques i fragments d’àmfora púnica, ibèrica i romana. Els materials més moderns de l’estrat són de les darreries del segle I dC, probablement d’època dels emperadors Domicià o Nerva. Entre aquests materials hi havia un anell d’or, d’un model únic a la península ibèrica i del qual tan sols se n’han trobat de semblants a Anglaterra, datats entre la segona meitat del segle I i el segle II.  
Al final de tot de la rasa hi va aparèixer un paviment de calç molt poc consistent, estès damunt d’una capa de pedres compactes de preparació, que consolidaven el fang de sota, i cobert per un altre estrat de farciment, en aquest cas més sorrenc. Entre els pocs materials apareguts tant en la preparació del paviment com en l’estrat d’abandó, tan sols semblen datables, alguns fragments de gibrells vidrats melats, que se situen a partir dels segles XIII-XIV.  
Les excavacions han estat realitzades per Joan Garcia Targa –que ha dirigit anteriorment altres treballs de recerca arqueològica a Sitges– i per l’arqueòleg i tècnic del Consorci del Patrimoni de Sitges, Pere Izquierdo i Tugas.  
 
Contínues troballes Fins fa poc temps, l’únic jaciment important d’època romana que es coneixia a Sitges era la vil·la romana del Vinyet. Malgrat això, des del segle XIX hi ha notícies de troballes de sitges antigues al Puig de Sitges, on després es bastiria la vil·la medieval i moderna. Encara que hi ha esments de diverses troballes casuals en el transcurs d’obres dels anys setanta del segle XX, va ser el 1988 quan s’hi va fer la primera intervenció arqueològica, on ara hi ha l’Arxiu Municipal. En aquella actuació s’hi va localitzar el fons de dues sitges, una d’època moderna i una altra d’època ibèrica.  
L’any 2000 es van trobar les restes d’un mur d’època ibèrica davant la Biblioteca Santiago Rusiñol, i entre el 2001 i el 2002 es van excavar nou sitges i una petita fossa on hi ha l’ascensor de l’ajuntament, que es dataven entre la primera edat del ferro i època romana. El 2004 van aparèixer sis sitges antigues més, al número 4 de la plaça de l’Ajuntament. També es coneixen murs d’època romana al carrer Nou i se sospita que hi pot haver més sitges a l’àrea de la Torreta.  
De tot plegat, se’n podia deduir l’existència d’un assentament d’època ibèrica que tingué continuïtat en època romana, com a mínim fins al segle III dC. No se’n podia saber, però, a quin tipus d’establiment corresponia, i la lògica portava a interpretar-lo com un poblat ibèric transformat posteriorment en vila romana.  
Els resultats d’aquest seguiment demostren la importància de fer un control arqueològic sistemàtic en les obres del nucli antic.  
Museus de Sitges és conscient que la importància del patrimoni modernista i noucentista que custodia ha fet que en el passat es prestés poca atenció al patrimoni arqueològic de la vila i vol posar remei a aquesta situació, prenent part activa en l’estudi, la conservació i la difusió del passat de la vila. Per aquest motiu està treballant en la definició d’un pla a llarg termini que preveurà intervencions futures i el seguiment sistemàtic de les obres, i també en la creació d’una exposició permanent amb les peces arqueològiques aparegudes en els darrers anys. La directora, Vinyet Panyella, ha encarregat a l’arqueòleg Joan Garcia Targa que estudiï i recopili aquests fons, actualment dispersos per museus i dipòsits arqueològics de Catalunya.  
Relació de peces trobades a les excavacions:  
Tègula Teula plana romana  
Fitxa de joc Època ibèrica  
Pes de xarxa  
Lucerna Llum d’oli romà  
Fauna i pedres Procedents del mar  
Vidre  
Àmfora Nansa d’àmfora de vi importada  
Ceràmica de cuina De tradició ibèrica  
Terra Sigil·lada Vaixella de taula  
Ceràmica grisa De tradició ibèrica  
Ceràmica de parets fines Vasos per a beure  
Anell  
Passadors Bronze