La petjada de Charles Deering i el Maricel obté ressò als Estats Units

El conjunt del Maricel i la seva col·lecció són una mica més coneguts als circuits artístics dels Estats Units. La Frick Collection, un museu de Nova York que acull una de les col·leccions més prestigioses de pintura europea, ha publicat el llibre Collecting spanish art: Spain golden age and America’s gilded age, en què el Palau Maricel i l’impulsor de la seva construcció, el nord-americà Charles Deering, mereixen un capítol especial.  
Collecting spanish art: Spain golden age and America’s gilded age és un recull d’estudis presentats per diferents especialistes sobre art hispànic i col·leccionisme en el congrés que, sota el mateix nom, es va realitzar a Nova York el novembre de 2008 auspiciat per la Frick Collection. El llibre està editat per la mateixa institució, amb la col·laboració del Centro de Estudios de Hispánica i el Center for Spain in America.  
El volum es divideix en diferents capítols, el primer dels quals analitza, a través de diversos estudis, la formació del gust per l’art hispànic als Estats Units, les grans col·leccions americanes i el gust americà pels grans mestres de l’art hispànic. El segon capítol abraça l’estudi de diversos col·leccionistes d'art hispànic, com les d’Isabella Stewart Gradner, Henry Clay Frick, Archer Milton Huntington o Charles Deering i la seva col·lecció agrupada al Palau Maricel de Sitges.  
Bonaventura Bassegoda, catedràtic d'Història de l'Art de la UAB, i Ignasi Domènech, cap de col·leccions dels Museus de Sitges, són els autors d’un treball documentat i profusament il·lustrat amb imatges de diferents arxius, que suposa un important tasca de difusió internacional de la que va ser una de les col·leccions més singulars d'aquell període, tant pels seus fons com pel conjunt arquitectònic que es va construir per acollir-les: el Palau Maricel.  
El volum analitza, a partir de diferents aproximacions, un dels temes més actuals de la història de l'art: el naixement del gust per la cultura i l’art català, espanyol i europeu, a finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, per part de l'alta cultura nord-americana i les seves conseqüències: la sortida d'una part important del nostre patrimoni artístic cap als Estats Units. Figures com Hearst, Frick o Meadows, entre d'altres, van reunir importants col·leccions de pintura i arts decoratives i, fins i tot, edificis sencers, servits per una veritable xarxa de comerciants que rastrejaven el territori. Alguns d'ells, com el matrimoni Byne, camuflaven el seu paper d'importants antiquaris sota una imatge d'apassionats hispanistes i aprofitaven els seus contactes per a mercadejar amb els propietaris i oferir les peces als col·leccionistes americans.  
Artistes –catalans, espanyols i de la resta d’Europa–, com Sorolla, Ricardo de Madrazo o Mary Cassatt; aristòcrates propers al govern, com el marqués de la Vega Inclán; o historiadors de l'art, com Josep Pijoan, van conduir una xarxa d'informadors i comerciants que van facilitar la sortida de patrimoni eclesiàstic i peces que eren en mans de la noblesa. La venda d’obres per part de l'aristocràcia espanyola –arruïnada, però amb un gran patrimoni– es va fer de manera secreta en molts casos, per a tapar la seva situació econòmica.  
La gran riquesa artística del país, la manca d'una llei de protecció del patrimoni, un desinterès absolut per part dels diferents governs centrals, la malmesa situació econòmica i el flamant interès per la cultura hispànica, van ser els elements d'una equació que va tenir com a resultat l'arribada a les col·leccions nordamericanes dels millors Grecos, Velázquez o Goyas, entre d'altres. Tot això succeïa en un context en què es consolidava la moda per la imatge hispànica, que abastava des del món de la decoració (amb el naixement de l'Hispanic Style) fins la construcció de veritables col·leccions-museus amb obres de primer nivell.