La Fundació Stämpfli presenta 21 pintures recents de Peter Stämpfli

La Fundació Stämpfli presenta 21 obres recents de Peter Stämpfli, fetes en pintura acrílica i mai vistes abans a Catalunya, Configuren l’exposició Vibrances, que s’inaugura dissabte 25 de març i que es podrà veure fins el 24 de setembre a la Sala 3. Conjuntament amb Vibrances, la Fundació exposa 30 obres de la seva col·lecció en les sales 1 i 2, en una nova mostra de presentació del fons.

L’any 2010 Peter Stämpfli va iniciar un treball definit per l’austeritat tècnica i conceptual, que va comportar una reducció més íntima del format. Seguint el seu característic estil del pneumàtic com a tema de la seva obra, l’artista va protagonitzar un canvi radical respecte el seu període anterior marcat pel color per endinsar-se en una sèrie d’obres en pintura acrílica negra sobre blanc.

Les obres exposades a Vibrances –paraula que en francès defineix un efecte fotogràfic de saturació de colors– s’expressen en un negre intens damunt del blanc del paper Vélin d’Arches i depuren una geometria angular que defuig de l’horitzontal i la vertical. El contrast entre les formes més amples i la sinuositat i intermitència dels traços fins i curts, transmeten la sensació de moviment i vibració, de manera que cada imatge reflecteix una instantània de la deformació o tensió produïdes per una vibració recent.

Les 21 pintures exposades formen part d’un conjunt de 51 obres que Peter Stämpfli va fer entre 2010 i 2014. Una part de la sèrie es va exposar l’any 2017 en una galeria d’art de París. Es tracta del primer cop que es mostren a Catalunya.

Nova exposició de la col·lecció a la Sala 1. Paral·lelament a Vibrances, la Fundació ha renovat part de l’exposició de la col·lecció permanent. La sala 1 de les instal·lacions presenta obres de tretze artistes de cinc nacionalitats d’una generació, que en el París de finals dels anys 50 i principis dels 60 van compartir conceptes i principis.

Vuit d’ells (Gianni Bertini, Mark Brusse, Henri Cueco, Gérard Fromanger, Peter Klasen, Jacques Monory, Bernard Rancillac, Peter Stämpfli i Jan Voss) van formar part de la Figuració Narrativa, que va considerar les seves imatges com a escenes aïllades d’un relat o narració més ampla i que havia de ser reconstruït per la imaginació de l’espectador.

Era un grup que reivindicava la potència de la figuració, que l’art està contingut en qualsevol objecte i situació i que la tècnica és per sí mateix un llenguatge artístic sense límit.

Els altres quatre artistes d’aquesta sala 1 (Christian Jaccard, Peter Knapp, Jean Le Gac i Claude Viallat) representen un exemple de la capacitat creadora del mitjà artístic escollit: per a Jaccard, el foc com a pigment; per a Knapp, la incisió enèrgica sobre el negatiu fotogràfic; per a Viallat, la impressió d’una mateixa forma elemental repetida al llarg de la seva carrera; i per a Le Gac, la biografia personal convertida en obra d’art a partir de documents i imatges, reals o ficticis.

Sala 2: fons de la col·lecció. La Sala 2 de la Fundació manté el mateix muntatge –amb obres del fons– estrenat l’estiu passat, amb motiu de l’anterior exposició de Peter Stämpfli. Es tracta d’una mostra d’obres i artistes que van optar per una renovació de l’abstracció geomètrica o es van endinsar en els camins del minimalisme, de l’art conceptual, de l’art cinètic i de les neo-avantguardes. Són els francesos Pierrette Bloch, Philippe Cazal, François Dufrêne, Jean-Jacques Lebel, Jean-Michel Meurice, Olivier Mosset, Jean-Michel Sannejouand, Pierre Tilman, Gérard Titus-Carmel i Jacques Villegé; el belga Mark Brusse, el català-estatunidenc Tom Carr, el veneçolà Carlos Cruz-Díez, l’italià Marco Del Re, l’argentí Antonio Seguí, el coreà Kim Tschang-Yeul i el serbi-francès Vladimir Velickovic.