El Cau Ferrat, Can Rocamora i el Museu de Maricel recuperen l’esplendor respectant el passat

Les obres de reforma del museus del Cau Ferrat i Maricel i de Can Rocamora ja han finalitzat. Els tres edificis obres les portes i mostren els seus interiors aquest dissabte, 14 de juny, per a que els sitgetans i els visitants puguin veure el resultat de les obres de reforma.  
La intervenció ha estat realitzada amb un doble objectiu: restaurar i recuperar els edificis i els seus elements patrimonials i, al mateix temps, convertir els espais en uns moderns museus del segle XXI, amb tots els seus respectius serveis i sistemes de seguretat i conservació. L’actuació ha aconseguit superar la seva complexitat i les corresponents limitacions d’espai, amb solucions imaginatives i el compromís de respecte patrimonial i estètic originari.  
Els 2.600 metres quadrats que sumen el Cau Ferrat, Can Rocamora i el Museu de Maricel es mostraran buits de qualsevol element en la jornada de portes obertes de dissabte. Serà una oportunitat única de veure els tres espais al descobert, ja que en els propers dies començaran els treballs de climatització de les sales, que donaran pas a la posterior instal·lació de les pintures, escultures, vidres, ceràmiques, mobles de fusta o ferros de forja que ompliran les respectives sales. Per a Vinyet Panyella, directora de Museus de Sitges, “l’experiència de veure les sales buides, a més d’aportar una visió diferent i singular dels espais, permet ressaltar la tasca de recuperació i restauració patrimonial duta a terme”.  
La intervenció duta a terme als tres edificis han permès la seva rehabilitació i consolidació estructural. Els treballs han suposat la restauració dels elements patrimonials, com la quarantena de vitralls, unes 7.000 rajoles de ceràmica, una trentena de mobles de fusta de diversos èpoques, els diferents elements artístics de pedra i una part de la col·lecció de ferro de forja. El procés de reforma també ha estat aprofitat per Museus de Sitges per a restaurar pintures i escultures dels seus fons que requerien una intervenció especial. Al Cau Ferrat, el procés ha tingut una cura especial en recuperar al màxim possible els colors originaris de les parets. A través de diferents estudis cromàtics s’ha aconseguit una major intensitat al blau i, en el cas del despatxet de Rusiñol, s’hi ha posat un blau més cel, com es considera que era a finals del segle XIX.  
El Cau Ferrat i el Museu de Maricel s’han dotat del seus respectius projectes museogràfics, que permetran als visitants realitzar una visita continuada. L’entrada als museus serà per Can Rocamora, on hi ha instal·lat el servei d’informació i recepció. Durant la intervenció, s’hi ha trobat un arc del segle XVII que havia estat amagat per construccions posteriors i que ha estat restaurat i integrat al disseny de l’espai.  
La visita començarà pel Cau Ferrat i des de la segona planta d’aquest museu s’hi accedirà de nou a Can Rocamora, on hi haurà, d’una banda, espais d’interpretació sobre Rusiñol, el Cau i la història i entorn de Can Rocamora i, per una altra, una nova sala d’exposicions temporals. Aquesta sala, situada en la segona planta de Can Rocamora, permetrà programar exposicions de petit format vinculades a les col·leccions dels museus de Sitges. A Can Rocamora hi haurà també un espai de videoprojeccions amb diferents audiovisuals, dirigits pel cineasta Francesc Bellmunt.  
L’itinerari continuarà pel Museu de Maricel, on el visitant podrà efectuar un recorregut per la història de l’art a través de la important col·lecció llegada pel doctor Pérez Rosales i la Col·lecció de l’Art de la Vila. La reforma ha tingut una cura especial en ressaltar la majestuositat de les sales de Maricel i la seva equilibrada estètica noucentista. El Museu de Maricel disposarà d’una sala d’activitats –integrada en les sales d’exhibició– i un espai de formació, amb funcions pedagògiques.  
 
La intervenció dels tres edificis ha estat acompanyada dels sistemes més avançats en seguretat –activa i passiva– dels espais; conservació i protecció de les col·leccions, i comoditat dels visitants. Aquestes actuacions han consistit en col·locar filtres infrarojos i ultravioletes a les finestres, adoptar un sistema d’il·luminació que afavoreixi la protecció de les obres, dotar els espais dels serveis necessaris per a un sistema de climatització òptim per a les col·leccions, suprimir les barreres arquitectòniques sense agressions estètiques, així com crear un sistema de senyalètica i sistemes d’informació que facilitin el recorregut i l’explicació de les obres.  
L’esperit del tombant de segle en uns edificis condicionats  
Restauració i recuperació patrimonials -Rehabilitació general dels tres edificis. -Restauració dels elements arquitectònics. -Restauració dels elements artístics en pedra. -Restauració i recuperació dels vitralls modernistes. -Restauració de les rajoles de ceràmica. -Recuperació de tonalitats cromàtiques originals de les parets. -Restauració del mobiliari i del ferro forjat del Cau Ferrat. -Reparació del sòl i les superfícies originals. -Revisió integral de les col·leccions d’art i restauració sistemàtica de les obres.  
Condicionament dels edificis -Implantació d’un sistema de climatització òptim per a la conservació preventiva de les obres i la comoditat dels visitants. -Canvis en el sistema d’il·luminació, amb l’adopció d’un sistema led que afavoreix la protecció de les obres i aconsegueix l’equilibri entre qualitat i consum sostenibles. -Col·locació de filtres infrarojos i ultravioletes als vidres. -Supressió de barreres arquitectòniques per accedir a tots els nivells i pisos, mantenint l’estructura original. -Instal·lació d’un nou sòl de parquet al Gran Saló del Cau Ferrat, que evita les vibracions perjudicials que anteriorment patia la col·lecció de vidre. -Creació de senyalètica i sistemes d’informació visuals òptims per als visitants amb la creació d’audioguies, adaptacions per a discapacitats i diversos audiovisuals. -Implantació dels serveis propis d’un museu actual (botiga, espai d’acolliment, megafonia, sanitaris, aula de formació…). -Implantació de sistemes de seguretat activa i passiva.  
Museu del Cau Ferrat 340 metres quadrats d’exposició permanent  
El Cau Ferrat es va edificar en dues etapes gairebé successives entre 1893 i 1894, seguint els criteris que Santiago Rusiñol va donar a l’arquitecte, Francesc Rogent. Creat des de la voluntat de desenvolupar la seva concepció de l’Art Total, Rusiñol va concebre el Cau com el santuari de les arts per mitjà de la seva col·lecció artística i de les activitats que s’hi van portar a terme. El 1893 hi va dipositar la seva col·lecció de ferro forjat, una de les més destacades d’Europa, i obres medievals de notable valor. A partir de 1894 el Cau Ferrat va anar creixent amb una extraordinària col·lecció d’art modern així com d’escultura, vidres, ceràmiques i objectes artístics. Es pot dir que cadascuna de les peces del Cau correspon a un passatge de la vida de Rusiñol.  
Per les seves estances hi van passar una llarga llista i variada d’artistes i personalitats de tota mena, com Ramon Casas, Enric Morera, Joan Maragall, Àngel Ganivet, Manuel de Falla, Emilia Pardo Bazán, Eugène Ysaye o Benito Pérez Galdós, entre d’altres. A la seva mort, el 1931, Rusiñol va llegar el Cau Ferrat a la Vila de Sitges per l’estimació que professava a aquesta població. Dos anys després, el 1933, es va inaugurar com a museu públic, sota el guiatge de Josep M. Folch i Torres, que hi va aplicar criteris de museografia moderna però conservant en la seva integritat l’esperit artístic de Rusiñol.  
L’actuació de reforma ha estat plantejada amb l’objectiu que el Museu del Cau Ferrat torni a esdevenir el Temple del Modernisme. L’obra ha permès la restauració dels diferents espais, la recuperació d’elements patrimonials que havien desaparegut amb el pas dels anys i l’adequació de les estances a la normativa museogràfica i d’instal·lacions actual, tot mantenint l’esperit estètic amb què va ser fundat. La intervenció ha dotat l’edifici dels serveis, aplicacions teconològiques, senyalètica, retolació i establiment de circuïts propis d’un museu del segle XXI.  
Plantes baixa i Gran Saló (primer pis) Col·leccions d’art de Santiago Rusiñol: pintura, dibuix, escultura, forja, ceràmica, vidre i arqueologia  
 
Can Rocamora 520 metres quadrats  
Can Rocamora és l’edifici que enllaça el Cau Ferrat i Maricel. Antiga propietat de la família Xicarrons, l’any 1915 va ser adquirida per Charles Deering i Miquel Utrillo la va convertir en la residència d’hivern del col·leccionista nordamericà. Deering la va habitar fins a 1921 i entre aquesta data i el 1932 va ser propietat de Ramon Casas, que hi va viure ocasionalment.  
El 1970 va ser adquirida per la Diputació de Barcelona i va ser totalment reformada amb el propòsit que esdevingués ampliació del Museu del Cau Ferrat i del Museu de Maricel, sense cap relació amb el que havia estat en època de Deering i de Casas. El projecte de reforma dels museus ha permès la recuperació d’un espai que durant dècades i fins a les obres actuals ha tingut funció de magatzem i d’espai administratiu. El disseny final de la reforma ha dotat de contingut i accessibilitat un edifici que resulta clau per a la implantació del discurs museogràfic i l’establiment dels itineraris, així com per a la interpretació dels museus i ampliació de les seves activitats, salvant els seus elements patrimonials.  
S’ha recuperat i conservat un arc antic que restava ocult en planta baixa i a la primera planta s’hi han reubicat els elements artístics de l’edifici, com els aiguamanils i la cuina construïts amb rajoles de ceràmica antigues.  
La segona planta de Can Rocamora acull una nova sala d’exposicions temporals que facilitarà la programació d’activitats i exposicions dels fons propis i externs especialment els vinculats al Museu del Cau Ferrat i les seves reserves.  
Planta baixa Recepció i informació Botiga dels museus Espai d’interpretació de Santiago Rusiñol  
Planta primera Espai d’interpretació del Cau Ferrat Espai d’interpretació sobre Can Rocamora en la història. Del barri de Sant Joan al Palau de Maricel Reconstrucció de la cuina i dels aiguamanils de ceràmica antiga Àrea de descans i vídeoprojeccions  
Planta segona Sala d’exposicions temporals  
Tercera planta Àrea interna del personal dels museus  
 
Museu de Maricel 1.704 metres quadrats  
El Museu de Maricel es va inaugurar el 1970 amb la col·lecció d’art i antiguitats donada a la Diputació de Barcelona pel doctor Jesús Pérez-Rosales. El museu es va ubicar al cantó de mar del conjunt de Maricel, a l’antic Hospital de Sant Joan que Miquel Utrillo havia remodelat per encàrrec de Charles Deering entre 1910 i 1914 i transformat en l’edifici noucentista que va hostatjar l’habitatge del col·leccionista i magnat nordamericà. Quan Deering va abandonar Sitges, el 1921, l’edifici va restar propietat de la família, fins que el 1968 va ser adquirit per la Diputació de Barcelona, que el va transformar en un espai adaptat per presentar una selecció del seu fons, format per pintures, escultures, taules, orfebreria, ceràmiques o porcellana, entre moltes altres obres i objectes. El 1995 s’hi van reubicar la denominada Pinacoteca Municipal, formada per la Col·lecció d’Art de la Vila i la Col·lecció de Marineria d’Emerencià Roig i Raventós, procedents de les dependències del Palau de Maricel, que havien estat tancades al públic amb motiu de l’obertura del denominat Museu Maricel de Mar.  
La rehabilitació, reforma i restauració executada en aquest edifici han estat orientades vers la recuperació de la unitat conceptual i museística de Maricel i la reubicació de les col·leccions d’art de Pérez-Rosales i de la Vila. La Col·lecció de Marineria es mostrarà en un futur al Museu Romàntic Can Llopis.  
Les obres que s’han portat a terme al Museu de Maricel ressalten la bellesa de l’antiga capella de l’Hospital de Sant Joan i del Mirador, la majestuositat de les sales i revitalitzen el seu perfil noucentista. El projecte museogràfic s’ha dissenyat amb la finalitat de remarcar l’atractiu de l’espai, la seva privilegiada ubicació i la integració del recorregut artístic. Les dimensions i la qualitat de la col·lecció Pérez-Rosales i la Col·lecció d’Art de la Vila permeten traçar un recorregut complet per la història de l’art des de l’Edat Mitjana fins al segle XX.  
Planta baixa Antiga capella de l’Hospital de Sant Joan Mirador Galeria d’escultures Capella de Sant Bartomeu Sala Sert  
Planta primera Romanticisme Realisme Luministes Modernisme Noucentisme Avantguardes Figuració del segle XX  
Planta segona Espai d’interpretació de Maricel i de la Col·lecció Pérez-Rosales Romànic Gòtic Renaixement Barroc