El significat d’un anell

El tresor que busquem els arqueòlegs no és d’or ni de plata. És un tresor molt més valuós que cap metall: el coneixement perdut sobre el nostre passat.  
Dit això, és molt excepcional al nostre país trobar una peça antiga de metall noble. El metall sempre s’ha reciclat i reutilitzat. I encara és més excepcional si la peça es troba en un estat de conservació immillorable, com és el cas de l’anell que vaig trobar al carrer Bernat de Fonollar, dins d’un estrat de rebliment del segle I dC. Per acabar de fer-ho interessant, resulta que l’anell correspon a un model de tipus cèltic que es va fer servir, normalment fet de coure o de bronze, en nombrosos establiments militars romans de Gran Bretanya i de la frontera germànica.  
Trobar una peça així a Sitges genera més interrogants que respostes. D’on procedia exactament la peça? Com va arribar a Sitges? Per quina via, per l’Atlàntic o pel riu Roine? Qui la va portar i per a qui? Qui vivia a Sitges al segle I, i quin era el seu rang social si es podia permetre una joia així?  
Tots aquests interrogants entronquen amb la recerca de l’antiga ciutat romana de Súbur, que la tradició històrica ha situat a Sitges, malgrat que les troballes d’època antiga al Puig de Sitges no semblaven justificar-ho.  
Ja fa anys que els arqueòlegs, i especialment en Joan Garcia Targa i en Magí Miret, han anat trobant restes de l’edat del Ferro, l’època ibèrica i la romana alt-imperial en diversos racons del Puig. Gràcies a la intervenció arqueològica de l’any passat a la rasa de serveis dels museus, ara sabem que el jaciment antic arriba, com a mínim, des de més enllà del carrer Nou, potser fins i tot des del carrer de la carreta, fins al baluard de la Torreta, incloent-hi el carrer Bernat de Fonollar. Això implica que el jaciment fa més de tres-cents metres, de punta a punta, i una superfície de més de tres hectàrees, quan la ciutat romana de Bàrcino, arrel de Barcelona, tan sols en tenia 12, d’hectàrees. Massa gran per a una casa particular o una factoria...  
Certament, el jaciment sitgetà està força arrasat i tan sols hi trobem coses que ja estaven per sota del nivell del sòl quan les van fer els nostres antecessors fa més de dos mil anys. Els edificis que hi havia van servir de pedrera per a les construccions posteriors, com passa sovint a tot arreu. Tampoc no sabem fins a quin punt la mar s’ha anat menjant la part costanera del turó. Podria ser que des d’època antiga el penya-segat de roca hagi reculat desenes de metres.  
Aquest petit anell, doncs, ens recorda que cal investigar molt més, tant a la mar com a terra, i especialment en els glacis del turó, on es poden haver conservat millor les construccions antigues i s’hi poden haver acumulat restes caigudes de la part més alta.  
Tan sols així, amb recerca pacient, podrem arribar a saber qui ens va precedir a Sitges a l’antiguitat, i com era el lloc on vivien. I, de ben segur, amb aquesta recerca apareixeran més tresors, encara que “només” siguin històrics.  

Pere Izquierdo i Tugas