La Jornada d’Arqueologia confirma el valuós passat antic de Sitges

L’elevada participació i l’alt nivell de participació van marcar la primera Jornada d’Arqueologia de Sitges, que es va celebrar divendres passat al Saló d’Or del Palau de Maricel i que va permetre construir un relat continu de la presència humana a Sitges des de l’època dels ibers fins l’Edat Mitjana. Les vint ponències presentades durant les sessions de matí i tarda seran editades en una publicació, amb imatges i il·lustracions incloses, que permetrà deixar constància de les valuoses aportacions i contribuir a estudiar i difondre el passat més antic de Sitges.  
La Jornada comptava amb un programa i una nòmina de participants de primer nivell, entre els quals l’arqueòleg i codirector d’Atapuerca, Eudald Carbonell, que va moderar una taula rodona sobre la recerca prehistòrica, que va constatar la necessitat d’explicar amb rigor i capacitat de difusió i proximitat l’arqueologia al conjunt de la població, començant per les escoles. Els participants en aquesta taula rodona van subratllar la importància que els diferents agents que estudien i expliquen el passat més antic (arqueòlegs, paleontòlegs, historiadors) treballin plegats superant endogàmies i amb visió de conjunt. La taula rodona també va manifestar que les polítiques d’arqueologia han de fer-se a consciència i amb una finalitat: “no val obrir forats a tort i a dret arreu del territori per veure què trobem” i va reclamar la necessària complicitat de les administracions per protegir i difondre el patrimoni.  
La Jornada va ser inaugurada al matí per la regidora de Cultura, Mireia Rossell, que va manifestar el compromís de l’Ajuntament de Sitges en aportar eines i instruments que afavoreixin la història del nostre passat més antic, com els treballs duts a terme als jaciments o l’exposició itinerant dels neanderthals. La delegada dels Serveis Territorials de Cultura, Àngels Torras, va subratllar el valor dels jaciments catalans, que han tingut 1,3 milions de visites en els últims 30 anys.  
El responsable del Servei d’Arqueologia de la Generalitat, Magí Miret, va apuntar que al Garraf s’han dut a terme 161 actuacions arqueològiques en 30 anys, de les quals 69 han estat a Sitges, una dada que posa de manifest el valor del passat més antic de la vila. Miret va assenyalar que les darreres troballes confirmen les tesis que indicaven que Sitges va ser un port de notable importància a l’època dels ibers i els romans.  
En els mateixos termes es van expressar altres dels ponents, com Joan Daura, que va apuntar que les troballes a la Cova del Gegant “ha situat Sitges en el mapa de la Prehistòria”. És el cas també de l’exposició realitzada per Frederic Malagelada sobre l’arqueologia marina de Sitges, que, segons va assenyalar, encara pot aportar noves troballes.  
La part final de la jornada va estar protagonitzada per l’anell d’or del segle I dC trobat a la rasa oberta al carrer Fonollar amb motiu de les obres de reforma dels museus, junt amb altres peces marines i rurals i que confirmen la importància del nucli habitat del Puig de Sitges. L’arqueòleg Pere Izquierdo va presentar i analitzar amb tota mena de detalls aquesta peça –que es va exposar per a que el públic pogués contemplar-la– i va ressaltar el seu caràcter únic a la Mediterrània. A la península Ibèrica només s’ha trobat una altra peça similar a la província de Cadis, mentre que a la resta d’Europa n’han aparegut al centre d’Anglaterra i a la conca del Rhin, fet que es podria apuntar que es tractava d’un anell que lluïen alguns soldats romans.  
La directora de Museus de Sitges, Vinyet Panyella, va mostrar-se molt satisfeta pel resultat de la jornada i va manifestar que l’arqueologia adquirirà un protagonisme propi en el discurs museístic de Sitges.  
Consulta el programa  
Pots llegir els diferents tuits penjats sota l’etiqueta #ArqueoSitges