Pere Izquierdo: “A Sitges, els romans tenien port, ciutat i comerciants”

Les troballes arqueològiques al carrer Fonollar han suposat una revisió de la història més antiga de Sitges i la confirmació de l’existència d’una àmplia àrea habitada en aquesta zona a l’època romana. L’impacte de les troballes ha estat accentuat i els mitjans de n’han fet un ampli ressò. Reproduïm l’entrevista que Joan Tutusaus ha fet aquesta setmana a l’arqueòleg Pere Izquierdo a L’Eco de Sitges.  
La història antiga de Sitges ha entrat en una altra dimensió. Després de sentir parlar de Subur des de sempre, els científics ja dubtaven que fos Sitges. Un dubte que s’esvaeix arran de les darreres troballes, especialment de les fetes amb les obres dels museus. Un magnífic anell romà ha estat la joia de la corona, tal i com explica l’arqueòleg Pere Izquierdo, del Consorci del Patrimoni de Sitges.  
Pregunta.- Quan vau trobar l’anell? Resposta.- Fa tres setmanes, però fins que no es va acabar l’obra no ho vam voler fer públic, perquè hi havia risc que algú, pensant en trobar més coses, es posés per allà a dins.  
P.- És un anell d’època romana perfectament conservat... R.- Sí, l’or té això, no es rovella, i apareix com nou. I com que no s’havia portat gaire, més. Passa un cop cada deu o quinze anys que en estratigrafia es trobi una peça d’aquestes característiques.  
P.- Com es planteja aquesta excavació? R.- El puig de Sitges és un jaciment arqueològic, se sap des del segle XIX, però no esperàvem trobar tant. Les seves característiques específiques no s’han conegut mai bé, perquè mai s’ha fet una recerca específica, i en Joan Garcia Targa ha fet des de fa anys excavacions d’urgència. Ara s’havia de fer una rasa per portar serveis als nous museus des del carrer Barcelona, per sota el Miramar, i pel carrer Fonollar fins el pont. Com que és obligació de les administracions protegir el patrimoni s’hi ha actuat, tot i que també és cert que la tradició sitgetana, amb un patrimoni modernista i noucentista tant potent, ha deixat una mica de banda el patrimoni arqueològic. Em consta que a altres obres no s’hi ha fet seguiment arqueològic. Els arqueòlegs no busquem per nosaltres, sinó perquè la societat en pugui gaudir. A més, tots els treballs els he fet sense aturar ni un minut les obres, aprofitant els seus descans. Si et coordines bé, no té per què representar problemes en temps. Que t’obliguin a conservar-ho només depèn de què surti, però a tots els sitgetans ens agradaria trobar una cosa grosa, i sempre hi ha fórmules perquè el privat no hi perdi. Cal perdre la por.  
P.- Des d’on s’han trobat coses? R.- En una línea de 313 metres i 100 d’ample, que demostra que és un continu de jaciment arqueològic habitat des de molt antic. Per una banda, ceràmica antiga al carrer Carreta, i per l’altra costat, el que hem identificat com unes sitges antigues submergides a l’aigua de la platja de Sant Sebastià. I estan sota l’aigua per diversos factors. El jaciment, per tant, és més gran que el Sitges medieval! Això és el que posa en qüestió la interpretació que fèiem fins ara, sobre que això era una vila romana: no hi ha viles tant grans.  
P.- És la localitat més important entre Barcino i Tarraco? R.- Tenim quatre esments a un lloc que es diu Subur, Plini el Jove diu que entre Tarragona i Ampúries hi ha diverses ciutats emmurallades i enturonades, una d’elles Subur. Una segona font és Pompoi Mela, diu que era una població emmurallada i petita. Tolomeu que va cartografiar tot l’imperi, posa Subur a 35 minuts de meridià de Tarragona, i a 25 de Barcelona. I la quarta font és una inscripció a Tarragona, on consta que el suburitans tenien una corporació pública, un ajuntament. Com que no hi havia troballes importants, la identificació per posició que s’havia fet des de l’Edat Mitjana de Subur com a Sitges, en temps moderns es va discutir, i es va plantejar Darró, a Vilanova, o a Olèrdola. Però a Olèrdola a l’època dels esments no s’hi vivia, i Darró no té muralla ni turó.