Sitges commemora el cinquantenari de Folch i Torres, artífex de la conversió del Cau Ferrat en museu

Sitges se suma a l’homenatge a Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886 – Badalona, 1963), un dels historiadors, crítics d’art i museòlegs més destacats del país, que va tenir un paper crucial en l’obertura del Cau Ferrat com a museu públic, ara fa 80 anys. La Comissió de Commemoracions de la Generalitat ha preparat aquesta tardor un programa per a commemorar el cinquantenari de la mort de Folch i Torres i tindrà una parada obligatòria a Sitges, organitzada conjuntament amb Museus de Sitges.  
Sitges se suma a l’homenatge a Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886 – Badalona, 1963), un dels historiadors, crítics d’art i museòlegs més destacats del país, que va tenir un paper crucial en l’obertura del Cau Ferrat com a museu públic, ara fa 80 anys. La Comissió de Commemoracions de la Generalitat ha preparat aquesta tardor un programa per a commemorar el cinquantenari de la mort de Folch i Torres i tindrà una parada obligatòria a Sitges, organitzada conjuntament amb Museus de Sitges.  
La sessió se celebrarà dimarts 10 de desembre, a les 18 hores, al Palau de Maricel. Es tractarà del col·loqui Joaquim Folch i Torres, primer director del Museu Cau Ferrat, en el qual Vinyet Panyella (directora del Consorci del Patrimoni de Sitges) i Mercè Vidal (doctora en Història de l’Art) parlaran del que va ser l’artífex de la recuperació i conversió de l’antiga casa-taller de Santiago Rusiñol en espai museístic. Just després de la taula rodona, el quartet musical Argent –format pel compositor Jordi Clapés i la soprano Esther Ribot– faran un petit concert a partir de dos poemes musicats: El vell mirall (1946) i A tu (1947). La sessió es clourà amb el visionat d’un documental sobre la trajectòria vital i artística de Folch i Torres, que sintetitza la seva gran aportació a l’estudi, la preservació i la internacionalització del patrimoni català.  
L’acte forma part del programa general que commemora el cinquantenari de l’historiador català. Avui, dijous 7 de novembre, se celebra al Palau de la Generalitat l’acte central de la commemoració, en el qual es posarà l’accent en la dimensió de la seva gestió cultural.  
Ferm defensor i clar exponent del Noucentisme a Catalunya, Joaquim Folch i Torres va destacar des de ben aviat per la seva visió moderna i avançada de la museografia. Va ser l’impulsor de la primera metodització catalogràfica de les obres d’art catalanes i, convençut que el catalanisme també havia de tenir visió d’Estat en l’àmbit cultural, va promoure i liderar el Pla de Museus de Catalunya, que va culminar amb la creació del Museu d’Art de Catalunya, el salvament dels murals romànics del Pirineu i la protecció de les obres d’art catalanes durant la Guerra Civil.  
La sessió se celebrarà dimarts 10 de desembre, a les 18 hores, al Palau de Maricel. Es tractarà del col·loqui Joaquim Folch i Torres, primer director del Museu Cau Ferrat, en el qual Vinyet Panyella (directora del Consorci del Patrimoni de Sitges) i Mercè Vidal (doctora en Història de l’Art) parlaran del que va ser l’artífex de la recuperació i conversió de l’antiga casa-taller de Santiago Rusiñol en espai museístic. Just després de la taula rodona, el quartet musical Argent –format pel compositor Jordi Clapés i la soprano Esther Ribot– faran un petit concert a partir de dos poemes musicats: El vell mirall (1946) i A tu (1947). La sessió es clourà amb el visionat d’un documental sobre la trajectòria vital i artística de Folch i Torres, que sintetitza la seva gran aportació a l’estudi, la preservació i la internacionalització del patrimoni català.  
L’acte forma part del programa general que commemora el cinquantenari de l’historiador català. Avui, dijous 7 de novembre, se celebra al Palau de la Generalitat l’acte central de la commemoració, en el qual es posarà l’accent en la dimensió de la seva gestió cultural.  
Ferm defensor i clar exponent del Noucentisme a Catalunya, Joaquim Folch i Torres va destacar des de ben aviat per la seva visió moderna i avançada de la museografia. Va ser l’impulsor de la primera metodització catalogràfica de les obres d’art catalanes i, convençut que el catalanisme també havia de tenir visió d’Estat en l’àmbit cultural, va promoure i liderar el Pla de Museus de Catalunya, que va culminar amb la creació del Museu d’Art de Catalunya, el salvament dels murals romànics del Pirineu i la protecció de les obres d’art catalanes durant la Guerra Civil.  
Programa d’activitats