Peça del Mes | Agost 2019 | ‘El Ball de Diables de Sitges’
Obra: El Ball de Diables de Sitges.
Data i lloc: Els antecedents històrics del Ball, tal i com l’entenem actualment, els poden situar en el segle XVIII, principis del XIX, a Sitges.
Fotografia: Arxiu Lambert Gràcia i Garcia “Gari” (1958, a Sitges).
Descripció i context històric:
El Ball de Diables de Sitges és un ball folklòric, dels anomenats entremesos, quina primera constància documentada correspon a la crònica descriptiva dels balls participants en la Festa Major de Sant Bartomeu del 1853, publicada a la premsa de Vilanova i la Geltrú (“Diario de Villanueva”) i de Barcelona (“Diario de Barcelona”). És reconegut i acceptat que, però, el Ball de Diables de Sitges ja existia amb anterioritat, si bé aquesta és la primera vegada en la que hi consta específicament. De fet, són diversos els balls folklòrics del seguici sitgetà que “celebren” el seu origen en aquest any de 1853, doncs també hi apareixen documentats per primer cop en les esmentades cròniques.
Els antecedents històrics del Ball, tal i com l’entenem actualment, els poden situar en el segle XVIII, principis del XIX –principalment després de la guerra del francès-, que seria quan es transforma el text teatral anterior, exclusiva- ment moralitzador, amb la introducció de “versos” o “estrofes” amb un caire més crític o –sobretot- satíric, en allò que popularment es coneix com “Acte Sacramental”, amb l’afegitó del recitat dels “versots satírics”. Cal recordar que les primeres referències de text en els entremesos, daten del segle XVI.
L’actuació dels diables no només es circumscriu a la processó de Corpus, sinó que sovintegen en altres celebracions, com les patronals, que acabarien esdevenint, la majoria, en el que coneixem per “festes majors”. Amb anterioritat, segles XIV i XV, el paper dels diables és força rellevant en les processons del Corpus, farcides d’entremesos, figures hagiogràfiques i tota mena de representacions religioses, al·legòriques i moralitzants, tot i que segueixen apareixent en diferents esdeveniments on representen la lluita del bé contra el mal. Visites i casaments de la reialesa, o efemèrides religioses, per exemple.
Molt més abans, la figura del diable és un personatge imprescindible en tota mena de rituals precristians, si bé amb tota una altre simbologia de geni o follet de la natura; una mena de divinitat a la que no sempre se li podien atribuir intenció o representació maligna. En tot cas, a partir del sincretisme que representà la “cristianització” de rituals i personatges mitològics, esdevé clarament la representació del mal, contra la qual cal combatre. En les representacions hagiogràfiques teatralitzades per l’Església, a fi de donar a conèixer la litúrgia al poble, és quan es consolida la repre- sentació de la lluita entre les forces infernals i les celestials. Són moltes les referències que s’han anat localitzant, on apareixen els diables, com a personatge individual, o bé formant part d’un entremès, bé sigui en una representació, bé sigui en forma processional (Corpus, principalment).
Aquest entremès, actualment, està representat, en els seguicis de les festes patronals, per 3 diferents agrupacions. Les denominades Colla Vella i Colla Jove, que són hereves de les colles més antigues que, mitjançant “la subhasta”, anaven alternant la seva participació a la festa, quan en cercaviles i processons només hi actuava un sol grup o colla. A partir de la fi del sistema de subhasta, i després de diverses vicissituds, des del 1976, les dues colles que es pugnaven la participació van esdevenir colles estables, sortint totes dues simultàniament. L’any 1981 s’hi va incorporar una tercera colla, de nova creació, pertanyent a l’entitat de cultura popular “Agrupació de Balls Populars de Sitges”.
Els personatges components del Ball són: Llucifer, Diablessa, deu diables, Sant Miquel, un àngel i timbalers. El nombre de timbalers inicial era de dos. Des de fa una quarantena d’anys, aquest nombre ha anat creixent, fins a conformar un estol d’entre 20 i 30 timbalers. També originàriament hi havia el personatge del “fogall”, encarregat d’encendre els artefactes pirotècnics als diables. De les 3 agrupacions que actualment representen el Ball de Diables de Sitges en els seguicis, només es conserva aquest personatge i funció en la Colla Vella, que n’acostuma a portar dos.
Els diables (i fogalls) duen vestit d’arpillera o bé altra tela gruixuda, resistent al foc (majoritàriament, lli). La jaqueta consta d’una caputxa amb dues banyes, de roba vermella. A l’esquena hi ha pintat un aligot a la part central, i a les mànigues diversos motius geomètrics i diabòlics o fantàstics. Els colors més emprats són el verd, el vermell, el negre i el groc. En els pantalons, la caputxa, i a les vores de les jaquetes, hi duen pintats motius geomètrics. La jaqueta no es du cordada, sinó a les espatlles (com una capa), i lligada al coll amb una llaçada de veta vermella. Això deixa veure la samarreta que duen a sota, amb el logotip identificatiu de cada colla.
La Diablessa porta la jaqueta de color blau i caputxa vermella. Tota la jaqueta, fins els punys de les mànigues i la caputxa, va rivetejada de veta vermella. Les banyes són de color groc. A l’esquena hi du pintat un gran sol groc, blanc i vermell, i també motius diabòlics. Damunt dels pantalons porta una faldilla curta, de la mateixa roba que la jaqueta, també rivetejada.
El Llucifer porta una capa llarga fins a mitja cama, amb valona. La decoració, sempre amb motius “infernals”, acostuma a ser més personalitzada, predominant flames i color vermell. Pantalons a ratlles verticals, blau i blanc (roba de matalàs). Barret de copa, de color negre, amb pintures al·legòriques infernals.
Els àngels duen túniques de colors “celestials” (que han anat canviant en el temps: blanc i blau cel; rosat i ocre suau; groc, blanc i ratllat de blau...), de roba de ras, fins als genolls, amb un cordó daurat per cinturó. Sant Miquel porta una espasa de fusta i un escut ovalat. El motiu pintat a l’escut també ha anat variant, en funció de les singularitats de cada colla. L’Àngel porta una espasa. Acostumen a portar corona, bé com una diadema, bé com una cinta daurada.
De les tres agrupacions sitgetanes, una conserva el calçat tradicional i homogeni per a tots els components: espardenyes de vetes negres. Les altres dues porten calçat esportiu o altre mena de sabates còmodes, sense homogeneïtat de model ni color.
Els diables porten maces: pal llarg de fusta, d’aproximadament un metre d’alçada, cilíndric, però amb un mànec tornejat, dividit en tres franges. Al cap d’amunt hi ha un tac de fusta, també tornejat, en tres franges, amb forma de bóta. En el seu centre hi ha el ferro o clau, on s’hi subjecten els elements pirotècnics. Són pintades de color verd i vermell, alternant-se en les franges. La part del mànec és de color fusta. La maça de la Diablessa, en el cap, hi du una esfera de color vermell.
Llucifer porta un Ceptrot. Pal cilíndric, d’uns 2 metres d’alçada, pintat de color negre. Pot ser de fusta o d’alumi- ni. El cap és un prisma, horitzontal, decorat amb motius infernals. Du adossades a cada cara unes petites piràmides. A l’interior hi porta pedres, per a fer soroll en sacsejar-lo. Porta tres ferros o claus, per a la pirotècnia.
La pirotècnia la duen en unes bosses, individualment, fetes de material resistent al foc i ignifugades, amb tapa i ansa per a penjar-se-les a l’espatlla. No porten cap decoració.
Els timbals que acompanyen les evolucions del Ball po- den ser de fusta, membrana de pell, corda de cànem, ten- sors de cuir i bordonera a la part de sota (model més tradicional), o bé amb els tensors fets de varetes metàl·liques i la membrana de plàstic (model més modern). Es toquen amb dues baquetes de fusta.
Amb les petites variacions, tan de text com de moviments, que han anat incorporant (de vegades, involuntàiament) les 3 diferents agrupacions que representen el ball, es representa la vigília de Sant Bartomeu, en diferents indrets, després del cercavila. Els diables es situen en dues fileres. Al mig, a un extrem, el Llucifer (i l’àngel al costat seu), i a l’altre, la Diablessa, amb Sant Miquel al seu costat). Inicia el recitat l’Àngel, i responen Llucifer, Diablessa i Sant Miquel. El text recitat és genèric, i tot i les recopilacions, adaptacions i reescriptures que ha patit per part de lletraferits sitgetans i forasters, durant 200 anys, es manté prou reconeixible.
A continuació intervenen, fent petar una carretilla abans de començar, cadascun dels 10 diables. El seu vers és una sàtira de l’actualitat social o política, local o d’arreu, i cada any és diferent. El Llucifer els fa una resposta, també punyent i satírica, a cada recitat de “versot”. En acabar els 10 versos, torna el recitat “genèric” o fixe, entre Llucifer, Diablessa, Sant Miquel i l’Àngel, que per posar pau i certificar la victòria, acaba dient: “Mana Déu a dalt dels cels, que la festa acabi bé; vosaltres, amb Llucifer, i nosaltres amb l’Excels”. Al final del ball parlat, en un cas, els diables fan rotllana al voltant de la Diablessa que encén una carretilla, o en altre cas, tots els diables fan una encesa conjunta, amb Llucifer al mig que encén el seu ceptrot.
Jordi Cubillos i Almiñana
Josep Ramon Parés i Corretger