‘Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista’

REALISME(S) A CATALUNYA 1917-1936). DEL PICASSO CLÀSSIC AL DALÍ SURREALISTA
Dates: Del 5 de juliol al 13 d’octubre de 2019
Lloc: Museu de Maricel (Carrer de Fonollar s/núm, Sitges)
Preu: 10 € (5 €, reduïda). Accés per a visitar també els museus del Cau Ferrat i de Maricel
Visites guiades: Cada dimarts: 15h (en anglès), 16h (en castellà) i 17h (en català). Preu: 5 €
Visites guiades especials a càrrec de la comissària de l’exposició: Dissabtes 17 d’agost i 28 de setembre

El Museu de Maricel es torna a vestir de llarg per acollir una exposició de primer nivell, que mostra fins a quin punt el context europeu d’entre guerres va marcar als artistes catalans i la seva obra. L’exposició Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista presenta pintures dels mateixos Picasso i Dalí, junt amb altres peces d’artistes com Joaquim Sunyer, Alfred Sisquella, Josep de Togores, Ángeles Santos o Joan Miró. És una iniciativa dels Museus de Sitges, el Museu de Valls i el Museu de la Garrotxa (Olot), impulsada a través de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, i està comissariada per la historiadora de l’art Mariona Seguranyes.

L’exposicióRealisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista suposa una prospecció i anàlisi d’un dels moments més fascinants i complexos de la història contemporània, com és el període entre les dues guerres mundials, des d’una òptica catalana. La mostra relata les trobades i divergències dels creadors catalans entre el final de la Primera Guerra Mundial i l’esclat de la Guerra Civil espanyola, sacsejats per les grans transformacions socials i polítiques del moment (la Gran Guerra; la Revolució Russa; la mort del president de la Mancomunitat i impulsor del Noucentisme, Enric Prat de la Riba; la Dictadura de Primo de Rivera; els conflictes socials i laborals…).

La mostra exposa el retorn al realisme i el classicisme, que va marcar el context artístic i europeu, i reflecteix com es va manifestar en els artistes catalans. L’exposició recull com van assumir els artistes catalans l’anomenat Rappel a l’ordre de Jean Cocteau, així com la influència que van exercir la Nova Objectivitat alemanya, el Novecento italià o el Realisme màgic, batejat per Franz Roh. Es tracta dels nous realismes(s) de la pintura catalana, que van de l’exterior a l’interior amb uns referents europeus. Uns temps de recerca, melancolia i evasió.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista està estructurada en quatre àmbits: Antecedents d’un classicisme modern (1905-1914); A la recerca de les noves figuracions (1917-1936); Pintors catalans sota la influència de Picasso; i Metafísica, surrealismes i logicofobisme. 

Picasso com a referent
La figura i l’obra de Picasso com a referent estètic constitueix un dels eixos centrals de l’exposició. Les seves obres de línia clàssica i ingressiana conviuen amb les seves teles tardo-cubistes, algunes de les quals produïdes al llarg de la seva estada a la Barcelona de 1917. Amb motiu de l’exposició, s’ha analitzat la correspondència d’un seguit d’artistes que van acudir a l’artista malagueny, que els va ajudar oferint-los contactes de marxants de París. Es tracta, entre d’altres, de Francesc Domingo, Pere Pruna, Mariano Andreu, Manuel Humbert, Joan Miró i Salvador Dalí.

A partir d’aquí sorgeix una relació de complicitats estètiques que ens permeten entendre fins a quin punt obres icòniques com l’Arlequí de Picasso, marcaran de maneres molt diferents el camí a pintors com Josep de Togores, Francesc Domingo i en un moment molt precís a Joan Miró. Tots ells en un moment o altre es van deixar guiar per Picasso, pels seus arlequins, per les dones mediterrànies corrent per la platja i per un univers que de tan dolç que era feia mal. 

Obres de diferents col·leccions públiques i privades
L’exposició inclou obres i documentació procedents del Museu Picasso de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de Montserrat - Abadia de Montserrat, Biblioteca Museu de Vilanova i la Geltrú, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, Museu d’Art de Sabadell, Fundació Abelló de Mollet del Vallès, Fundació Palau de Caldes d’Estrac, Museu de Valls, Museu de la Garrotxa, Olot, Museu d’Història de Girona, Alfolí de la Sal - Museu de l’Escala, a banda de diverses col·leccions particulars.

La mostra està acompanyada d’un catàleg amb textos dels historiadors de l’art Francesc Fontbona, Ricard Mas i de la mateixa comissària de l’exposició Mariona Seguranyes. L’edició cataloga prop d’unes 80 obres a més de contenir la reproducció de diverses cartes i documents procedents de la Biblioteca de Catalunya, Museé National Picasso, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, Ajuntament de Girona i arxius particulars, entre d’altres.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista s’exposa al Museu de Maricel fins el 13 d’octubre. Posteriorment, viatjarà als Museus de Valls i de la Garrotxa (Olot). 

Àmbits

ÀMBIT 1: ANTECEDENTS D’UN CLASSICISME MODERN, 1905-1914

Els nous realisme(s) a Catalunya tenen els seus referents en el primer cubisme i en els conceptes del primitivisme i mediterranisme de principis del segle XX, que van esdevenir eixos definidors del Noucentisme.

Artistes com Joaquim Torres-García, Aristides Maillol o Joaquim Sunyer van marcar el retorn a les arrels de la cultura mediterrània i clàssica. Alhora, la presència del cubisme a Catalunya amb l’exposició a les Galeries Dalmau el 1912 és entesa com una renovació plàstica d’aquell inicial classicisme mediterrani.

Així, doncs, l’estètica mediterrània i l’especulació formal del cubisme eren part de l’essència d’aquest classicisme renovat.

ÀMBIT 2: A LA RECERCA DE NOVES FIGURACIONS, 1917-1936

L’any 1917 hi ha diversos fets que marquen el final d’una època: a nivell internacional, la Primera Guerra Mundial avança i esclata la Revolució Russa, a més d’esdevenir-se una gran crisi del govern espanyol.

A Catalunya té lloc la mort d’Enric Prat de la Riba, principal impulsor del programa cultural del Noucentisme. S’agreugen els conflictes socials i se succeeixen les vagues. Aquest és també l’any de la gran Exposició d’Art Francès, de la visita de Pablo Picasso amb els ballets russos amb motiu de l’estrena de Parade a Barcelona i de la publicació del manifest de Torres-García, Art-Evolució. D’altra banda, a causa de la Primera Guerra Mundial, Barcelona és plena d’artistes estrangers refugiats, molts dels quals  són destacats avantguardistes.

Tots aquests factors provoquen que l’idealisme de l’atzavara i l’oreneta del Noucentisme s’esvaeixi, i un seguit de nous creadors s’articulin en noves agrupacions, com Els Evolucionistes o Els courbets, a la recerca d’una realitat nova.

A banda, les obres de Feliu Elias volen atrapar la “pura realitat” i desvelen allò estrany i sinistre per expressar el malestar del segle XX.

ÀMBIT 3: PINTORS CATALANS SOTA LA INFLUÈNCIA DE PICASSO

L’obra que Pablo Picasso va crear al llarg de la seva estada a Barcelona el 1917 es trobava entre dos eixos: el classicisme i el tardocubisme. Algunes d’aquestes composicions van esdevenir un far per a un conjunt de pintors, entre els quals hi havia Josep de Togores, Joan Miró i Francesc Domingo.

Picasso va escollir entre les seves obres per donar als Museus d’Art de Barcelona, una de representativa del classicisme, l’Arlequí, que va esdevenir tot un símbol d’aquest nou camí iniciat.

L’altre gran escenari dels realisme(s) és París, el barri de Montparnasse, freqüentat per una sèrie de pintors catalans. Tots ells visiten Picasso, que els ajuda a obrir-se camí. Ens referim, entre d’altres, a Manuel Humbert, Pere Pruna i Francesc Domingo.

Finalment, Salvador Dalí visita amb reverència Picasso el 1926 i les dones picassianes amb un toc de transgressió freudiana emergeixen en la seva obra.

ÀMBIT 4: METAFÍSICA, SURREALISME(S) I LOGICOFOBISME

Giorgio de Chirico i els artistes de la revista italiana Valori Plastici, els creadors de la pintura metafísica i de la realitat inquietant, van deixar una empremta ben evident en pintors de casa nostra com Salvador Dalí, el pioner a rebre aquest llegat.

Dalí es va convertir amb un dels grans divulgadors de l’obra de De Chirico, juntament amb els surrealistes parisencs, que el van reinterpretar per mostrar la realitat interior. Àngel Planells i Joan Massanet van rebre la influència de la pintura metafísica a través de Dalí.

En aquests mateixos anys, diversos pintors elaboren obres amb l’estètica de la metafísica, el realisme màgic o la realitat fantasiosa, com Antoni Garcia Lamolla, Ángeles Santos Torroella o Ramon Calsina.

L’Exposició Logicofobista de 1936 és el cant del cigne de tota una generació d’artistes que treballen amb els nous llenguatges del realisme màgic, la metafísica i els surrealisme(s). Però la Guerra Civil estroncarà cruelment les seves diverses trajectòries.

Les obres