‘Ramon Casas, la modernidad anhelada’

La commemoració del 150 aniversari del naixement de Ramon Casas (1866-1932) esdevé una oportunitat magnífica per retrobar-nos amb l’obra del pintor que millor va saber captar l’eclosió d’un nou temps en el qual la idea de modernitat trucava a la porta de la història. Amb la seva actitud, a vegades bohèmia, a vegades irreverent i sorneguera, Casas va realitzar una ferma declaració d’adhesió a la proposta sorgida en el decurs de les darreres dècades del segle XIX. En aquest sentit, no s’ha d’obviar el seu ús de determinats enginys –la bicicleta, l’automòbil– que posaven de manifest la convicció optimista en les possibilitats tecnològiques que oferia el mite del progrés. A cavall, llavors, entre el desig i la realitat, l’obra de Casas va ser molt permeable a l’assimilació d’un gran nombre d’influències: el cartell, la fotografia, l’estampa japonesa. La mostra que ara arriba a CaixaForum Madrid després del seu pas per Sitges amb gran èxit, reuneix 203 obres tant de Casas com d’artistes coetanis, i està organitzada per l’Obra Social “la Caixa” al costat del Museu Nacional d’Art de Catalunya i Museus de Sitges. L’exposició ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges.

Ramon Casas. La modernitat anhelada.
Dates: del 8 de març a l’11 de juny de 2017.
Concepció i organització: Obra Social ”la Caixa”, Museus de Sitges y Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Comissariat: Ignasi Domènech, cap de Col·leccions dels Museus de Sitges; i Francesc Quílez, coordinador de col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Lloc: CaixaForum Madrid (Paseo del Prado, 36). 

Ramon Casas, la modernitat anhelada és l’exposició central de l’Any Ramon Casas, que commemora el 150 aniversari del naixement del pintor. La mostra s’ha pogut veure a les sales del Museu Maricel de Sitges, on ha estat visitada per mes de 38.000 persones, i es podrà veure posteriorment al CaixaForum Palma.

La commemoració de l’aniversari del naixement del pintor es converteix en una magnífica oportunitat per retrobar-nos amb l’obra d’un dels precursors de la modernitat artística. Envoltat pels pintors que van influir en ell i pels que es van reflectir en la seva obra, l’exposició presenta peces del pintor i de Toulouse-Lautrec, John Singer Sargent, Santiago Rusiñol, Julio Romero de Torres, Joaquín Sorolla, Joaquim Torres-García o Pablo Picasso, entre d’altres.

La voluntat dels comissaris és mostrar l’obra de Ramon Casas en el context en el qual va aparèixer, agrupada en cinc àmbits temàtics. El recorregut es planteja com un joc de miralls, un camí de doble sentit, que permet visualitzar les influències i analogies i interessos comuns que van existir entre Casas i altres autors contemporanis. 

Es tracta de la més completa mostra sobre Casas que s’ha pogut veure a Madrid. La mostra està formada per una selecció de 145 obres entre les quals hi ha realitzacions del pintor en diversos suports com la pintura, el dibuix i el cartell. S’uneixen a aquestes 145 obres un grup de 45 fotografies d’època que ajuden a emmarcar la seva obra dins el context social i cultural del període que va viure. 

Entre les obres, destaquen un nombrós grup procedent de col·leccions privades, així com préstecs de museus espanyols i estrangers com el Museu Picasso de París, el Museu dels Agustins de Toulouse, el Museu de Belles Arts de Burdeus, la col·lecció Abelló, la Galeria dels Ufizzi de Florència, la Col·lecció Carmen Thyssen, el Museo Nacional del Prado, el Museo Reina Sofia, el Museu Picasso de Barcelona, el Museo de Bellas Artes de Bilbao o el Museo de Bellas Artes de Còrdova.

Les realitzacions fotogràfiques de Frederico Ballell, Antoni i Josep Esplugas, entre d’altres, enriqueixen el recorregut i permeten entendre l’existència dels interessos compartits entre la pintura i la fotografia. De la mateixa manera, tot aquest material també ens acosta a la influència formal i compositiva que la fotografia va exercir sobre l’obra de Casas. Els enquadraments, els punts de vista, les visions aèries són alguns dels prèstecs incorporats pel pintor. 

El discurs de la mostra està dividit en cinc àmbits:

ÀMBIT 1: LA CONSTRUCCIÓ D’UNA IDENTITAT ARTÍSTICA
Els inicis de la carrera artística de Casas van estar molt marcats per la seva primerenca decisió de viatjar a París, on anà a estudiar quan només tenia 15 anys, ciutat que va constituir una referència permanent al llarg de tota la seva vida. En aquest context de la dècada de 1880, el contacte amb el principal centre artístic europeu va ser un incentiu estimulant, atès que li va permetre conèixer un ventall molt ric de llenguatges i tendències creatives. El pintor va ser molt permeable a totes aquestes influències, assimilades durant una etapa formativa privilegiada, atès que en contra del que hagués estat habitual no es va emmirallar en els models locals, sinó que va fer un salt valent i es va fixar en l’obra d’artistes internacionals, alguns d’ells, com era el cas de Carolus-Duran, amb una reconeguda trajectòria.

En aquest ambient dinàmic, és natural que el jove Casas quedés enlluernat i adoptés un registre poètic molt eclèctic i molt indeterminat, sense que pogués emergir encara una proposta original i diferent. Aquesta simbiosi híbrida queda palesa en una indefinició de llenguatge i un predomini dels exercicis autoreferencials, on predominen els retrats de familiars, d’amics, tot allò que li permet autoafirmar-se com a pintor, amb l’objectiu de fer un autodescobriment fonamentat en les mirades i les referències deutores de les obres d’altres pintors. Poc anys més tard, el joc d’espills revertirà positivament i donarà pas a un procés en el qual l’obra de Casas esdevindrà el mirall en que es reflectirà l’obra de la següent generació artística catalana. 

ÀMBIT 2: LA POÈTICA DE LA MULTITUT
Amb la realització de Garrot vil, l’any 1894, Casas inaugura la sèrie de composicions dedicades a la denominada pintura de crònica social. Tot i que amb anterioritat ja havia iniciat el camí de descoberta d’un nou material sensible com era el de l’aparició del públic en les escenes taurines, no va ser fins a aquell moment quan el pintor va decidir incorporar al seu repertori el motiu de la multitud d’una forma molt més intensa.

En realitat, la temàtica entronca amb la tradició vuitcentista de la pintura d’història, en la qual s’emmiralla, però amb una voluntat de superar les limitacions i els convencionalismes característics del gènere. Casas incorpora en aquestes obres un actor històric nou: la gernació anònima. L’heroi virtuós, valerós i èpic, el model clàssic de l’exemplum virtutis, dóna pas en la seva pintura a una multitud desmaterialitzada i poc individualitzada, en la qual els referents ètics han desaparegut. Més enllà de les implicacions morals del tema, l’absència de valors individuals o la tendència a l’alienació social, per a Casas les narracions representades permeten al pintor copsar les possibilitats estètiques d’una massa informe de persones aglomerades. De la mateixa manera, les composicions palesen la influència de la tècnica fotogràfica, un efecte especialment perceptible en l’ús d’un tipus d’enquadrament fragmentari i un marc visual obert que insinua una acció continuada

ÀMBIT 3: LA PARADOXA DE L’ARTISTA MODERN
No deixa de resultar paradoxal que un pintor cosmopolita i receptiu als corrents pictòrics internacionals se sentís atret pel conreu de la temàtica popular. La destacada presència dels motius pintorescos en la seva producció, amb una especial predilecció per la representació d’escenes taurines, o tipologies de majas i toreros, molt en sintonia amb la més tradicional veta brava espanyola, palesa la permeabilitat de Casas a l’hora d’incorporar un repertori ple de referències locals, molt apreciat per una clientela molt identificada amb aquests elements simbòlics. Al capdavall, però, un cop més, la seva obra evidenciava un model híbrid en el qual el pintor modern era sensible a nodrir el seu imaginari amb tots aquells elements que poguessin enriquir-lo, superant la tradicional diferència que separava l’alta cultura de la baixa. El circ, la tauromàquia, els espectacles populars permetien la connexió amb unes formes d’esbarjo molt arrelades en l’imaginari popular i que van desvetllar l’interès de les noves generacions d’artistes. Tanmateix, la sobreinterpretació abusiva del tema va produir un efecte contrari, atès que Casas també va tenir tendència a fixar una imatge tòpica i estereotipada, sense pretendre revisar la visió folclòrica hegemònica.

ÀMBIT 4: LA PULSIÓ BOHÈMIA
El mes de gener de l’any 1897 va obrir les seves portes a Barcelona la cerveseria Els Quatre Gats. El local del carrer Montsió esdevingué el centre irradiador d’un model cultural alternatiu dedicat a incentivar i estimular la llibertat i la creativitat artística. Seguint el model del famós cabaret parisenc Le Chat Noir, en el qual es va emmirallar. L’espai va aplegar, durant els seus sis anys de funcionament, tot tipus d’activitats de caire popular –espectacles d’ombres xineses, titelles, combats de boxa- i també artístic. Tot i que no va suposar cap alteració de les relacions artístiques existents, l’actitud del grup bohemi, liderat per Casas, Romeu i Rusiñol, va evidenciar la crisi del sistema oficial de les arts, incapaç de donar sortida a les pulsions més avantguardistes i dinàmiques de l’època. Més enllà de les qualificacions d’informal, irreverenti, fins i tot, extravagant, amb les quals es va voler limitar i caricaturitzar l’abast de l’experiència, durant aquest període l’artista va viure un moment d’una intensa productivitat. Amb les seves creacions populars Casas va crear la marca publicitària de la popular taberna i va saber donar visibilitat a bona part de l’imaginari del grup. Encara que breu, aquest episodi de la història cultural barcelonina fou una de les aportacions més originals i estimulants de la modernitat artística catalana.    

ÀMBIT 5: IDENTITATS AMBIVALENTS
Gran especialista en el conreu del gènere del retrat, Casas va convertir la imatge de la dona en un dels motius artístics més habituals de la seva trajectòria professional. Les obres exposades inclouen una diversitat tipològica prou representativa dels diferents models en els quals va fonamentar la recerca de l’ideal estètic de bellesa femenina, tot  que hi predomina el perfil d’una dona sofisticada, refinada, elegant i coqueta, molt més pròxima al decorativisme de l’estil 1900. Aquesta ambientació de sofisticació, luxe i riquesa ens submergeix en una societat que té l’hedonisme i el culte al plaer esteticista com a valors molt estereotipats del decadentisme de final del segle XIX. Tanmateix, al costat d’aquest arquetipus, deutor de la pintura anecdotista i de la sensualitat orientalista, també emergeix, com a reclam publicitari, un model de dona emancipada, activa, que té un rol més coincident amb la vida moderna i a qui agraden activitats com la lectura o l’esport, allunyades de la imatge tradicional. De la mateixa manera, les sèries de nus realitzats durant la dècada de 1890 esdevenen un dels episodis pictòrics més lliures i estimulants de Casas. En termes formals, es tracta d’exercicis que superen les convencions academicistes i deriven en propostes d’un gran atreviment formal i d’una gran força visual.

Visites comentades
Del 8 de març al 30 d’abril: DIJOUS, DIVENDRES I DISSABTES | 18 H; DIUMENGES I FESTIUS | 12 H
De l’1 de maig a l’11 de juny: DIJOUS I DISSABTES | 19 H; DIUMENGES I FESTIUS | 12 H
DURADA: 1 H / PREU PER PERSONA: 3 € / AFORAMENT LIMITAT 

Visites concertades per a grups
DURADA: 1 H / PREU PER GRUP: 60 € / Reserves via e-mail*
* rcaixaforummadrid@magmacultura.net 

Espai educatiu i familiar +7
CADA DIA | DE 10 A 20 H
ACTIVITAT OBERTA. AFORAMENT LIMITAT 

Visites dinamitzades
Un recorregut per l’exposició que proposa una aproximació als continguts a través de l’observació de les obres, el diàleg amb els participants i una sèrie d’activitats pràctiques.
Grups: màxim, 30 alumnes. Nivells: a partir de 3r de PRIMÀRIA, ESO, BATXILLERAT i FPGM. DURADA: 1 H i 30 MIN 

Visites comentades
Nivells: a partir de 3r de PRIMÀRIA, ESO, BATXILLERAT i FPGM
DURADA: 1 H 

Presentació a professors
16 DE MARÇ, DE 17.30 A 20 H
Presentació dels projectes educatius de l’exposició a càrrec de José Luis Bravo, artista, investigador, professor de la UB i autor del projecte educatiu. Inscripcions: en el 91 330 73 28, de 10 a 14h, o via e-mail (plopez@fundacionlacaixa.org)