‘Obres de Peter Stämpfli. Nova selecció del fons de la col·lecció’
Fes una visita guiada a la Fundació Stämpfli - Art Contemporani
L’artista suís Pere Stämpfli i la seva muller catalana, Anna Maria, van fixar la seva residència a Sitges l’any 1970, que es va afegir a les de París i Berna. Des del primer dia, van participar en l’activitat veïnal de la localitat i van promoure activitats artístiques i festes culturals. Van rehabilitar un vell edifici en el carrer d’en Bosc, que es va convertir en un Espai Cultural i la seu del Grup d’Estudis Sitgetans. L’any 2004, l’Ajuntament va honorar Pere Stämpfli anomenant-lo fill adoptiu de la vila.
A principi del s. XXI, el matrimoni Stämpfli va decidir donar forma a una idea: dotar Sitges d’una col·lecció d’art contemporani oberta al públic. Van reunir una col·lecció feta exclusivament amb donacions d’artistes de prestigi internacional, amics i companys de professió. L’amistat i la generositat de molts artistes de diverses nacionalitats van fer possible una col·lecció sense parió al nostre país i que constitueix el fons de la Fundació Stämpfli - Art Contemporani.
La primera fase dels espais expositius es va fer en l’edifici de l’antic Mercat del Peix de la plaça de l’Ajuntament, on hi ha l’entrada a la Fundació. Reformat totalment, l’edifici va ser inaugurat el 2012. Consta de les sales 1, 2 i 3 on es mostra una selecció del fons i es fan exposicions temporals d’artistes que tenen obres en la Fundació. El projecte es va completar el mes de març de l’any 2019 amb la reforma d’un edifici veí connectat amb l’altre, on s’hi van afegir tres sales més, A, B i C, on de manera permanent, s’exposa una mostra antològica de Peter Stämpfli.
LA COL·LECCIÓ. LES SALES 1, 2 I 3
La col·lecció està formada per obres de la segona meitat del s. XX i principi del s. XXI. Consta d’un centenar d’obres i d’una trentena en dipòsit, de seixanta-cinc artistes de vint nacionalitats diferents. El fons creix cada any amb noves donacions. Una selecció d’aquest fons que varia cada temporada s’exposa en les sales 1, 2 i 3.
El nucli generador d’aquesta col·lecció està format per artistes del grup, no totalment homogeni, conegut com a Figuració Narrativa. Va sorgir l’any 1964, de l'exposició Mythologies quotidianes en el Museu d'Art Modern de París. El seus integrants compartien els objectius de recuperar una nova figuració que deixés enrere l’abstracció lírica i expressionista dels anys 50, en una època en que, entre la tensió de la Guerra Freda i l’optimisme materialista del consum massiu, es va imposar una nova cultura popular basada en llenguatges nous: la publicitat, la fotografia, el còmic, el grafisme, el cinema i la televisió.
D’aquell grup, la Fundació Stämpfli presenta artistes francesos, com Henri Cueco, Gérard Fromanger, Jacques Monory o Bernard Rancillac, l’espanyol Eduardo Arroyo, els italians Gianni Bertini i Antonio Recalcati, l’islandès Erró, els alemanys Peter Klasen i Jan Voss i l’argentí Antonio Seguí entre altres.
Un altre nucli molt important del fons prové d’artistes que, en la mateixa dècada, opten per una renovació de l’abstracció geomètrica i l’art cinètic o es van endinsar en el minimalisme, l’art conceptual i les neo-avantguardes.
PETER STÄMPFLI
La trajectòria artística de Peter Stämpfli es mostra en les Sales A, B i C. Nascut el 1937 a Deisswil (Suïssa), va fer estudis de pintura a Bienne i a Berna. El 1958, l’exposició Nova Pintura Americana a Basilea va presentar, per primera vegada a Europa, els artistes de l’expressionisme abstracte i de l’Escola de Nova York com Pollock, Kline o Rothko. L’impacte d’aquesta pintura el va fer decidir instal·lar-se a París el 1959, on l’escena artística encara estava dominada per l’abstracció quan ja els llenguatges de la cultura popular definien l’ambient de la vida diària en les grans ciutats occidentals. Era l’època de l’aparició del pop-art i els nous realismes en els escenaris de l’art contemporani a partir dels anys 60 i 70 del s. XX.
Des de 1960, Stämpfli va iniciar un camí personal que va partir dels objectes d’ús quotidià fins arribar al pneumàtic d’automòbil i el dibuix geomètric de la seva superfície. Aquesta evolució va desembocar en una personal concepció de l’abstracció geomètrica.
Stämpfli té un sòlid prestigi confirmat en innumerables exposicions i en la presència en importants museus del món, tant europeus com americans i asiàtics. Se li han dedicat exposicions retrospectives al Centre Pompidou, al Jeu de Paume i al Grand Palais, a més de ser exposat freqüentment a la FIAC. Ha representat Suïssa a les Biennal de Venècia i de Sao Paolo. Des de 1959 fins avui ha fet més de seixanta exposicions individuals i ha participat en prop de cinc-centes exposicions col·lectives en tots els continents.
SALA A
1963-1970
ELS ANYS 60: POP-ART i FIGURACIÓ. L’OBJECTE i EL GEST QUOTIDIÀ
Durant la dècada dels anys 60, en una societat definida pel consum massiu, Peter Stämpfli va posar el focus en els objectes i els gestos de la vida quotidiana utilitzant els grans formats i el llenguatge de la publicitat.
Les imatges es van allunyar radicalment de les emocions íntimes i del lirisme de l’abstracció de l’època. La mà de l’artista, la pinzellada i la textura van esdevenir imperceptibles. El fons monocrom, predominantment blanc, va aïllar i immobilitzar la força cromàtica d’unes imatges inspirades en la fotografia publicitària.
El propi Stämpfli explicava la intenció: “elaborar un diccionari d’objectes i de gestos quotidians”; abstreure’ls de la banalitat de la vida diària traslladant-los al taller de l’artista i representant-los amb la tècnica de la gran tradició: la pintura a l’oli.
Era un treball indiferent als debats sobre la modernitat en la segona meitat del s. XX que enfrontaven binomis excloents: alta cultura contra cultura popular, les belles arts confrontades a la temàtica de la vida quotidiana i l’abstracció oposada a la representació.
Wildcat nº2 (1970) i el seu precedent, Wildcat nº1 (1967), assenyalen el moment en què Stämpfli va posar punt final a la seva primera època.
SALA B
1970-1990
DE LA RODA AL PNEUMÀTIC. EL RELLEU I L’EMPREMTA
La mirada, primer dirigida a l’automòbil, es va centrar en la roda i més tard en el pneumàtic i el seu relleu. En les dues dècades següents, el treball d’Stämpfli queda definit pels grans formats, per l’austeritat del negre i el gris i per la monumentalitat d’algunes obres.
En són exemple les dues grans obres Polyester Cord (1970) i Cavallino (1972), muntats sobre bastiments amb la forma de la imatge. En la sala anterior, Rouge Baiser, havia sigut un precedent d’aquesta tècnica de muntatge que, a mig camí de la pintura mural i la de cavallet, avança lleugerament les obres cap a l’espai de l’espectador.
Aviat les referències explícites al pneumàtic o a qualsevol indici de figuració desapareixen. A la sala s’exposen alguns exemples d’obres en les quals uns signes elementals, unitats simples quasi unicel·lulars, s’ordenen en estructures que segueixen el ritme i la lògica de la repetició. Són ja imatges abstractes directament emparentades amb el minimalisme i el constructivisme.
En aquells anys, Stämpfli s’expandeix en diverses direccions: vers l’escultura, el dibuix al carbó i a la mina de plom sobre paper, el cinema i els relleus monumentals en espais públics. Dues petites maquetes murals ho mostren: una empremta de pneumàtic de trenta metres de llarg feta en el departament francès de la vall del Marne i una obra de vuit metres d’alçada encarregada el 1990 pel Museu de les Comunicacions de Berna.
SALA C
DE 1990 FINS AVUI
COLOR I ABSTRACCIÓ
A partir de 1990, la temàtica derivada del pneumàtic canvia radicalment. La rigorosa geometria de les formes és definida per camps de color vibrant: vermells, taronges, grocs, negres, blaus.
La vivesa cromàtica sembla el resultat inevitable de la lògica i meditada evolució de l’artista, que posa al seu servei totes les tècniques, des de la pintura a l’oli i acrílica a l’aquarel·la i el pastel.
El ritme de línies, formes i colors fan oblidar que l’estructura interna de cada obra deriva de fragments o detalls del pneumàtic, engrandits i estilitzats. La referència al món de la representació s’ha esborrat definitivament.
Les obres exposades
Sala 1
Eduardo Arroyo
Saint Bernard Tonnelet
1965
95 x 79 cm / 37,4 x 31,1 in.
Oli sobre tela
Gianni Bertini
Ruines de Thèbes
2004-2005
190 x 120 cm / 74,8 x 47,2 in.
Mec-art
Henri Cueco
Chiens courants
1993
140 x 162 cm / 55,1 x 63,7 in.
Acrílic sobre tela
Erró Gudmundur
Coup de vent
2000
151 x 99 cm / 59,4 x 38,9 in.
Oli sobre tela
Gérard Fromanger
Sens dessus dessous, tête à tête, rouge, jaune, bleu
2008
200 x 150 cm / 78,7 x 59,0 in.
Acrílic sobre tela
Peter Klasen
The Beauty and the Dummy
2008
97 x 146 cm / 38,1 x 57,4 in.
Acrílic sobre tela i neó
Jacques Monory
Ang. N° 5, ref. 991
1997
250 x 390 cm / 98,4 x 153,5 in.
Oli sobre tela i contraxapat
Bernard Rancillac
La Roue de la connaissance
1985
195 x 130 cm / 76,7 x 51,1 in.
Acrílic, contraxapat, roda de bicicleta i objectes
Antonio Recalcati
Figure d'homme
2008
100 x 91 cm / 39,3 x 35,8 in.
Oli sobre tela
Antonio Seguí
Las rubias en el sol
2006
110 x 220 cm / 43,3 x 86,6 in.
Acrílic sobre tela
Peter Stämpfli
Town & Country n° 2
1972
351 x 215 cm / 138,1 x 84,6 in.
Oli sobre tela sobre bastidor tallat
Sala 2
Pierre Buraglio
D'après… Auguste Radier (Le Grand Pin parasol)
2003
184 x 177,5 cm / 72,4 x 69,8 in.
Oli sobre contraxapat
Daniel Dezeuze
Charnières du temps
1997
170 x 102 cm / 66,9 x 40,1 in.
Pintura gliceroftàlica sobre fusta
Peter Knapp
Porte de Sansa
1987
220 x 132 cm / 86,6 x 51,9 in.
Foto cibachrome
Piotr Kowalski
New York
1997
108 x 148 cm / 42,5 x 58,2 in.
Fotografia sobre tela endurida
Jean Le Gac
Fragment 13
1990
116 x 163 cm / 45,6 x 64,1 in.
Tècnica mixta sobre tela, foto i 11 manuscrits
Jean-Luc Parant
Bibliothèques idéales
2008
67 x 125 x 20 cm / 26,3 x 49,2 x 7,8 in.
Cera sobre fusta i paper muntat sobre fusta
Pavlos
Chaussettes
1969
153 x 112 x 5 cm / 60,2 x 44,0 x 1,9 in.
Paper de cartell i plexiglàs
Jean Pierre Raynaud
Sans titre
1966
23 x 65 x 45 cm / 9,0 x 25,5 x 17,7 in.
Muntatge: panolac, fusta, metall, test, ciment, residus, pintura
Jean-Michel Sanejouand
Ensemble
1988
195 x 130 cm / 76,7 x 51,1 in.
Acrílic sobre tela
Michel Tyszblat
Ebrar
1974
89 x 116 cm / 35,0 x 45,6 in.
Poliuretà sobre tela
Claude Viallat
Sans titre n° 301
2007
212 x 65 cm / 83,4 x 25,5 in.
Acrílic sobre cortina
Jan Voss
Verwandlung
2000
162 x 130 cm / 63,7 x 51,1 in.
Oli sobre tela
Joel-Peter Witkin
Visitation, Paris / New Mexico (diptique)
2004
27,1 x 27,5 cm / 10,6 x 10,8 in.
Impressió argèntica
Sala 3
Pol Bury
Volume figé MNC 218
1993
24 x 35 x 35 cm / 9,4 x 13,7 x 13,7 in.
Coure
Carlos Cruz-Diez
Jaune additif Denise "A"
2007
180 x 80 cm / 70,8 x 31,4 in.
Cromografia
Horacio Garcia-Rossi
Couleur lumière n°10
1987
100 x 100 cm / 39,3 x 39,3 in.
Acrílic sobre tela
Bernard Moninot
la, la, la
1994-2005
45 x 134,5 x 9,5 cm / 17,7 x 52,9 x 3,7 in.
Serigrafia sobre vidre i diapasó de cristall
Olivier Mosset
Hot Cake
1988-2007
210 x 200 cm / 82,6 x 78,7 in.
Acrílic sobre tela
Sato Satoru
Construction et conception
1992
200 x 145 cm / 78,7 x 57,0 in.
Acrílic sobre tela i fusta
Vassilakis Takis
Sans titre
2010
88 x 82 x 35 cm / 34,6 x 32,2 x 13,7 in.
Ferro
Luis Tomasello
Atmosphère chromoplastique N° 992
2011
62,5 x 62,5 x 10 cm / 24,6 x 24,6 x 3,9 in.
Acrílic sobre fusta
Niele Toroni
Empreinte de pinceau n° 50 à intervalles de 30 cm
1994
79,8 x 51,7 cm / 31,4 x 20,3 in.
Acrílic sobre foto
Michael Warren
Stele X
1995
193,5 x 31 x 25,5 cm / 76,1 x 12,2 x 10,0 in.
Fusta, ELM
Peter Stämpfli
Sala A
Autoportrait au raglan
1963
160 x 117 cm / 62,9 x 46,0 in.
Oli sobre tela
Pot-au-feu
1963
135 x 155 cm / 53,1 x 61,0 in.
Oli sobre tela
Ma voiture
1963
126 x 170 cm / 49,6 x 66,9 in.
Oli sobre tela
Moka
1964
128 x 187 cm / 50,3 x 73,6 in.
Oli sobre tela
Le Quotidien
1964
120 x 190 cm / 47,2 x 74,8 in.
Oli sobre tela
Tomate
1964
134 x 138 cm / 52,7 x 54,3 in.
Oli sobre tela
Rouge baiser
1966-2002
93 x 242 cm / 36,6 x 95,2 in.
Oli sobre tela sobre panell tallat
Wildcat n° 2
1970
213 x 162 cm / 83,8 x 63,7 in.
Oli sobre tela
Sala B
Polyester Cord
1970
195 x 600 cm / 76,7 x 236,2 in.
Oli sobre tela sobre bastidor tallat
Cavallino
1972
295 x 535 cm / 116,1 x 210,6 in.
Oli sobre tela sobre bastidor tallat
Blizzard
1973
104 x 202 cm / 40,9 x 79,5 in.
Llapis sobre paper
195 VR 14
1975
253 x 280 cm / 99,6 x 110,2 in.
Oli sobre tela
M + S Contact
1977
119 x 96 cm / 46,8 x 37,7 in.
Llapis sobre paper
Empreinte de pneu S 155 (maquette)
1985
39,5 x 83 x 6,5 cm / 15,5 x 32,6 x 2,5 in.
Resina de polièster
Communication, maquette du relief mural pour le Musée des Communications, Berne
1990
40,5 x 32,5 x 8 cm / 15,9 x 12,7 x 3,1 in.
Resina de polièster
Fusain n° 2 Sans titre
1994
75,5 x 105 cm / 29,7 x 41,3 in.
Carbó sobre paper
Fusain n° 4 Sans titre
1994
75 x 105,5 cm / 29,5 x 41,5 in.
Carbó sobre paper
9 HDT 219
1997
83 x 140 x 10 cm / 32,6 x 55,1 x 3,9 in.
Resina de polièster (marró)
9 HDT 219
1997
83 x 140 x 10 cm / 32,6 x 55,1 x 3,9 in.
Resina de polièster (blanc)
Sans titre n° 10
2007
102 x 153,5 cm / 40,1 x 60,4 in.
Carbó sobre paper
Sans titre n° 12
2007
102 x 153,5 cm / 40,1 x 60,4 in.
Carbó sobre paper
Sala C
Sabro n° 2
1989-1991
249 x 456 cm / 98,0 x 179,5 in.
Oli sobre tela
Aquarelle n° 75 Sans titre
1991
102,5 x 153 cm / 40,3 x 60,2 in.
Aquarel·la sobre paper
Zentua
1995
160 x 194 cm / 62,9 x 76,3 in.
Oli sobre tela
Listor
1995
179 x 171 cm / 70,4 x 67,3 in.
Oli sobre tela
Irvan
1995
187 x 283 cm / 73,6 x 111,4 in.
Oli sobre tela
Pastel n° 31 Sans titre
1996
102,5 x 153 cm / 40,3 x 60,2 in.
Pastel sobre paper
Kristal 4
2000
245 x 245 cm / 96,4 x 96,4 in.
Pintura acrílica sobre tela
TS 760
2002
245 x 245 cm / 96,4 x 96,4 in.
Pintura acrílica sobre tela