El Visitant

Un intercanvi d’obres entre Museus de Sitges i la Fundació Stämpfli
Dues vegades a l’any, els Museus de Sitges i la Fundació Stämpfli intercanvien una obra de les seves col·leccions durant un trimestre.
La relació entre obres i espectadors en un museu, genera sensacions, idees i reflexions sobre circumstàncies històriques, llenguatges artístics i estils. La presència d’una obra feta en un moment i context molt diferent, pot intervenir de manera inesperada en aquella relació.

El visitant té com a finalitat afavorir el diàleg entre peces d’estils i èpoques diferents. El programa s’inicia amb el viatge d’una obra dels inicis de la trajectòria de Peter Stämpfli, en la seva època pop art, al Cau Ferrat, per situar-se al costat d’un altre cèlebre retrat: el que Santiago Rusiñol i Ramon Casas van pintar a quatre mans el 1890 a la Cerdanya i que du el nom de Retratant-se. Es tracta de la primera obra de la col·lecció de la Fundació Stämpfli que es podrà veure en els altres museus locals. A aquesta pintura en seguiran d’altres, també en períodes de tres mesos, tant al mateix Cau ferrat, com al Museu de Maricel i, quan torni a obrir, el Museu Romàntic – Can Llopis. El trasllat serà sempre de caràcter temporal durant tres mesos.

Peter Stämpfli

Autoportrait au raglan
Autoretrat amb gavardina
París, 1963
Oli sobre tela

Peter Stämpfli és un artista suïs arrelat a París i amb una estreta relació amb Sitges des de 1971, on va crear la Fundació Stämpfli-Art Contemporani amb una col·lecció d’obres dels anys seixanta fins al present.

Autoretrat amb gavardina correspon al període entre 1963 i 1970 en el que Stämpfli va pintar una sèrie d’obres pensades com a diccionari de gestos i objectes trivials del dia a dia de la vida urbana. Tal com es pot comprovar a la Sala A de la Fundació Stámpfli, les obres d’aquest període recuperen una figuració no realista, en la que es representa una essència minimalista de l’objecte o el gest, retallada sobre un fons monocrom quasi sempre blanc al marge de qualsevol context.

S’emmarca en la preocupació dels joves artistes de la dècada dels 60 del s. XX per deixar enrere la pintura abstracta de postguerra i crear una nova figuració lligada a la vida quotidiana, a la cultura popular i als nous llenguatges de la comunicació visual com la publicitat, el còmic o el cinema. És destacable la decisió de Stämpfli de fer aquest pas endavant sense abandonar la tècnica tradicional de la pintura a l’oli sobre tela.

L’obra es va exhibir per primera vegada a la 3a Biennal de París de 1963 en el Museu d’Art Modern de la Ville de París elegida, amb altres dues obres,  per la Comissió Federal de Cultura de la Confederació Helvètica per a representar el seu país en la Biennal.