‘Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista’

De 5 Julio 2019 hasta 13 Octubre 2019

REALISME(S) A CATALUNYA 1017-1936). DEL PICASSO CLÀSSIC AL DALÍ SURREALISTA
Fechas: Del 5 de julio al 13 de octubre de 2019
Lugar: Museu de Maricel (C/ de Fonollar s/núm, Sitges)
Precio: 10 € (5 €, reducida). Acceso para visitar también los museos del Cau Ferrat y de Maricel
Visitas guiadas: Cada martes: 15h (en inglés), 16h (en castellano) y 17h (en catalán). Preu: 5 €

El Museo de Maricel se vuelve a vestir de largo para acoger una exposición de primer nivel, que muestra hasta que punto el contexto europeo de entre guerras marcó a los artistas catalanes y su obra. La exposición Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista presenta pinturas de los mismos Picasso y Dalí, junto a otras piezas de artistas como Joaquim Sunyer, Alfred Sisquella, Josep de Togores, Ángeles Santos o Joan Miró. Es una iniciativa de los Museus de Sitges, el Museu de Valls y el Museu de la Garrotxa (Olot), impulsada a través de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, y está comisariada per la historiadora d’art Mariona Seguranyes.

La exposición Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista supone una prospección y análisis de uno de los momentos más fascinantes y complejos de la historia contemporánea, como es el período entre las dos guerras mundiales, desde una óptica catalana. La muestra relata los encuentros y divergencias de los creadores catalanes entre el final de la Primera Guerra Mundial y el estallido de la Guerra Civil española, sacudidos por las grandes transformaciones sociales y políticas del momento (la Gran Guerra, la Revolución Rusa, la muerte del presidente de la Mancomunitat e impulsor del Novecentismo, Enric Prat de la Riba, la Dictadura de Primo de Rivera, los conflictos sociales y laborales…).

La muestra expone el retorno al realismo y al clasicismo, que marcó el contexto artístico y europeo, y refleja como se manifestó en los artistas catalanes. La exposición recoge como asumieron los artistas catalanes del llamado Rappel a l’ordre de Jean  Cocteau, así como la influencia que ejercieron la Nueva Objetividad alemana, el Novecento italiano o el Realismo mágico, bautizado por Franz Roh. Se trata de los nuevos realismos (s) de la pintura catalana, que van del exterior al interior con unos referentes europeos. Unos tiempos de búsqueda, melancolía y evasión.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista está estructurada en cuatro ámbitos: Antecedentes de un clasicismo moderno (1905-1914); En busca de las nuevas figuraciones (1917-1936); Pintores catalanes bajo la influencia de Picasso; y Metafísica, surrealismos y logicofobismo.

Picasso como referente
La figura y la obra de Picasso como referente estético constituye uno de los ejes centrales de la exposición. Sus obras de línea clásica y ingressiana conviven con sus telas tardo-cubistas, algunas de las cuales producidas a lo largo de su estancia en la Barcelona de 1917. Con motivo de la exposición, se ha analizado la correspondencia de varios artistas que acudieron al artista malagueño, que los ayudó ofreciéndoles contactos de marchantes de París. Se trata, entre otros, de Francesc Domingo, Pere Pruna, Mariano Andreu, Manuel Humbert, Joan Miró o Salvador Dalí.

A partir de ahí surge una relación de complicidades estéticas que nos permiten entender hasta que punto obras icónicas como El Arlequín de Picasso, marcarán de maneras muy diferentes el camino a pintores como Josep de Togores, Francesc Domingo y en un momento muy preciso a Joan Miró. Todos ellos en un momento u otro se dejaron guiar por Picasso, por sus arlequines, por las mujeres mediterráneas corriendo por la playa y por un universo que de tan dulce que era dolía.

Obras de diferentes colecciones públicas y privadas
La exposición incluye obras y documentación procedentes del Museu Picasso de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de Montserrat – Abadia de Montserrat, Biblioteca Museu de Vilanova i la Geltrú, Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, Museu d’Art de Sabadell, Fundació Abelló de Molet del Vallès, Fundació Palau de Caldes d’Estrac, Museu de Valls, Museu de la Garrotxa d’Olot, Museu d’Història de Girona, Alfolí de la Sala – Museu de l’Escala, aparte de varias colecciones particulares.

La muestra está acompañada de un catálogo con textos de los historiadores del arte Francesc Fontbona, Ricard Mas y de la misma comisaria Mariona Seguranyes. La edición cataloga cerca de unas 80 obras además de contener la reproducción de varias cartas y documentos procedentes de la Biblioteca de Catalunya, Museé National Picasso, Arxiu Històricde la Ciutat de Barcelona, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, Ajuntament de Girona y archivos particulares, entre otros.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista se expone en el Museu de Maricel hasta el 13 de octubre. Posteriormente viajará a los Museus de Valls y de la Garrotxa (Olot).

Ámbitos

ÁMBITO 1: ANTECEDENTES DE UN CLASICISMO MODERNO, 1905-1914

Los nuevos realismos(s) en Catalunya tienen sus referentes en el primer cubismo y en los conceptos del primitivismo primitivismo y mediterraneismo de principios del siglo XX, que se convirtieron en ejes definidores del Novecentismo.

Artistas como Joaquim Torres-García, Arístides Maillol o Joaquim Sunyer marcaron el retorno a las raíces de la cultura mediterránea y clásica. Asimismo, la presencia del cubismo en Catalunya con la exposición en las Galerías Dalmau el 1912 es entendida como una renovación plástica de aquel inicial clasicismo mediterráneo.

Así pues, la estética mediterránea y la especulación formal del cubismo eran parte de la esencia de este clasicismo renovado. 

ÁMBITO 2: EN BUSCA DE NUEVAS FIGURACIONES, 1917-1936

En 1917 hay varios hechos que marcan el final de una época: a nivel internacional la Primera Guerra Mundial avanza y estalla la Revolución Rusa, además de convertirse en una gran crisis para el gobierno español.

En Catalunya tiene lugar la muerte de Enric Prat de la Riba, principal impulsor del programa cultural del Novecentismo. Se agravan los conflictos sociales y se suceden las huelgas. Este es también el año de la gran Exposición de Arte Francés, de la visita de Pablo Picasso con los Ballets Rusos con motivo del estreno de Parade en Barcelona y de la publicación del manifiesto de Torres-García, Art-Evolució. Por otra parte, debido a la Primera Guerra Mundial, Barcelona está llena de artistas extranjeros refugiados, muchos de los cuales son destacados vanguardistas.

Todos estos factores provocan que el idealismo del agave y la golondrina del Novecentismo se desvanezca, y una serie de nuevos creadores se articulan en nuevas agrupaciones, como Els Evolucionistes o Els courbets, en busca de una realidad nueva.

Aparte, las obras de Feliu Elias quieren atrapar la “pura realidad” y desvelan lo extraño y siniestro para expresar el malestar del siglo XX.

ÁMBITO 3: PINTORES CATALANES BAJO LA INFLUENCIA DE PICASSO

La obra que Pablo Picasso creó a lo largo de su estancia en Barcelona 1917 se encontraba entre dos ejes: el clasicismo y el tardo-cubismo. Algunas de estas composiciones se convirtieron en un faro para un conjunto de pintores, entre los que se encontraban Josep de Togores, Joan Miró y Francesc Domingo.

Picasso escogió entre sus obras para dar los Museos de Arte de Barcelona, una de representativa del clasicismo, el Arlequín, que se convirtió en todo un símbolo de este nuevo camino iniciado.

El otro gran escenario de los realismos(s) es París, el barrio de Montparnasse, frecuentado por una serie de pintores catalanes. Todos ellos visitan Picasso, que les ayuda a abrirse camino. Nos referimos entre otros a Manuel Humbert, Pere Pruna y Francesc Domingo.

Finalmente, Salvador Dalí vista con reverencia Picasso en 1926 y las mujeres picassianas con un toque de transgresión freudiana emergen en su obra.

ÁMBITO 4: METAFÍSICA, SURREALISMO(S) Y LOGICOFOBISMO

Giorgio de Chirico y los artistas de la revista italiana Valori Pastici, los creadores de la pintura metafísica y de la realidad inquietante, dejaron una huella evidente en pintores de casa como Salvador Dalí, el pionero en recibir este legado.

Dalí se convirtió en uno de los grandes divulgadores de la obra de De Chirico, juntamente con los surrealismos parisinos, que lo reinterpretaron para mostrar la realidad interior. Àngel Planells y Joan Massanet recibieron la influencia de la pintura metafísica a través de Dalí.

En estos mismos años, varios pintores elaboran obras con la estética de la metafísica, el realismo mágico o la realidad fantasiosa, como Antoni Garcia Lamolla, Ángeles Santos Torroella o Ramon Calsina.

La Exposición Logicofobista de 1936 es el canto del cisne de toda una generación de artistas que trabajaban con los nuevos lenguajes del realismo mágico, la metafísica y los surrealismo(s). Pero la Guerra Civil truncará cruelmente sus diversas trayectorias.

Las obras

Joaquim Torres-García (Montevideo, 1874 – 1949)

Composició al·legòrica (La Catalunya grega), 1915

Oli sobre tela

Col·lecció Fundació Palau, Caldes d'Estrac

 

 

Joaquim Sunyer i de Miró (Sitges, 1874–1956)

Retrat de Tototte. Ceret, 1912

Oli sobre tela

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

 

Joaquim Sunyer i de Miró (Sitges, 1874 – 1956)

Elvira amb el gat, 1918

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

 

Jaume Mercadé Queralt (Valls, 1889 – Barcelona, 1967)

Torrent de Farigola, 1923

Oli sobre tela

Museu de Valls

 

 

Josep Berga i Boada (Olot, 1872 – Sant Feliu de Guíxols, 1923)

El cercle, 1918

Oli sobre tela

Museu de Valls. Donació Obra Social “la Caixa”

 

Francesc Vayreda Casabó (Olot, 1888-1929)

Palco d'envelat, 1921

Oli sobre tela

Col·lecció particular. En dipòsit al Museu de la Garrotxa, Olot

 

Joan Miró Ferrà (Barcelona, 1893 - Palma de Mallorca, 1983)

Nu 1, 1917

Llapis sobre paper

Ajuntament de Girona. Fons Maite i Rafael Santos Torroella

 

Joan Miró Ferrà (Barcelona, 1893 - Palma de Mallorca, 1983)

Nu masculí, 1917

Llapis sobre paper

Ajuntament de Girona. Fons Maite i Rafael Santos Torroella

 

Enric Cristòfol Ricart i Nin (Vilanova I la Geltrú, 1893-1960)

Retrat d'un advocat (Antoni Torrents Rosell), 1921

Oli sobre tela

Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú

 

Joan Serra Melgosa (Lleida, 1899 – Barcelona, 1970)

Autoretrat, 1917

Dedicatòria: «Al amic Cortés»

Oli i aquarel·la sobre cartó

Col·lecció Francesc Fontbona

 

Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964)

Nen, cap a 1929

Oli sobre tela

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

Ramon de Capmany i de Montaner (Canet de Mar, 1899 – Barcelona, 1992)

Tenista, 1920

Oli sobre tela

Museu de Valls. Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya

 

Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878-1948)

Retrat de Lluís Elias Bracons, cap a 1907

Oli sobre tela

Museu d'Art de Sabadell

 

Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878-1948)

Fent neteja, 1936

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 – 1989)

Estudi per a "Berceuse locale",  1923

Llapis grafit sobre paper

Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat

Donació de Josefina Cusí, 2005

 

Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 – 1989)

Retrat del pare de l'artista, cap a 1925-1926

Llapis carbó i pastel sobre paper

Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat

Donació de Josefina Cusí, 2005

 

Manuel Humbert Esteve (Barcelona, 1890-1975)

Els tres amics, cap a 1920

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Manuel Humbert Esteve (Barcelona, 1890-1975)

Sònia, 1924

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 1893 – Barcelona, 1970)

Retrat de les senyoretes Godon. París, 1921

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 1893 – Barcelona, 1970)

Nu aux bras levés (Nu amb els braços aixecats). París, 1920

Oli sobre tela

Col·lecció Casacuberta Marsans

 

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 1893 – Barcelona, 1970)

Tors de dona. París, 1923

Oli sobre tela

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

Francesc Domingo Segura (Barcelona, 1893 – Sao Paulo, Brasil, 1974)

Retrat de Jean Cocteau. París, 1928

Dedicatòria: «A Jean / Souvenir / Francesc Domingo / 1928»

Llapis sobre paper

Col·lecció Ramon Córdoba

 

Francesc Domingo Segura (Barcelona, 1893 – Sao Paulo, Brasil, 1974)

Retrat de Rosita Termes. Caldes de Montbui, 1928

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Apel·les Fenosa i Florensa (Barcelona, 1899 – París, 1988)

Cap femení, cap a 1925

Terracota

Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales

 

Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 1904 – 1977)

Henriette Schacher Lefèvre, 1924

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 1904 – 1977)

Amistat, 1923

Tinta i guaix sobre paper

Museu Abelló, Mollet del Vallès

 

Remedios Varo Uranga (Anglès, Girona, 1913 – Ciutat de Mèxic, 1963)

Circo,  1935

Tinta i aquarel·la sobre paper

Ajuntament de Girona. Fons Maite i Rafael Santos Torroella

 

Ángeles Santos Torroella (Portbou, 1911 – Madrid, 2013)

Retrat de Rosa Soler Torroella. Portbou, cap a 1928

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Antoni Garcia Lamolla (Martorell, 1910 – Dreux, França, 1981)

L'espectre de les tres gràcies dins l'aura súbtil, 1935-1936

Oli sobre cartó

Museu d'Art Jaume Morera, Lleida

 

Joan Massanet i Juli (L’Armentera, Girona, 1899 – L’Escala, 1969)

Llunyania. Golf de Roses, clau de volta de la Costa Brava, no datat

Oli sobre tela

Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala. Ajuntament de l'Escala

 

Leandre Cristòfol i Peralba (Os de Balaguer, Lleida, 1908 – Lleida, 1998)

Nit de lluna, 1935

Fusta de filar i ou de sargir sobre fusta i en una vitrina

Museu d'Art Jaume Morera, Lleida

 

Enric Cristòfol Ricart i Nin (Vilanova I la Geltrú, 1893-1960)

Porxo, 1918

Oli sobre tela

Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú

 

Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964)

El nàufrag, 1918

Oli sobre cartó

Col·lecció particular

 

Francesc Domingo Segura (Barcelona, 1893 – Sao Paulo, Brasil, 1974)

Els jugadors, 1920

Oli sobre tela

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878-1948)

La galeria, 1928

Oli sobre taula

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, França, 1973)

Arlequí. Barcelona, juny-juliol de 1917

Oli sobre tela

Museu Picasso, Barcelona

Donació de l’artista als Museus d’Art de Barcelona, 1919

 

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, França, 1973)

Domènec Carles, 1919

Dedicatòria posterior: «A Carles / Picasso / 1921»

Llapis grafit sobre paper

Museu Picasso, Barcelona

Donació de Domènec Carles, 1961

 

Manuel Humbert Esteve (Barcelona, 1890-1975)

Un racó de París. París, 1922

Oli sobre tela

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

Josep M. de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 1893 – Barcelona, 1970)

Les joueurs de billard (Els jugadors de billar). París, 1920

Oli sobre tela

Col·lecció Casacuberta Marsans

 

Francesc Domingo Segura (Barcelona, 1893 – Sao Paulo, Brasil, 1974)

Jove amb guants. Kemper, França, 1926

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 1904 – 1977)

Retrat de Jean Cocteau, 1926

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Mariano Andreu (Barcelona, 1888 – Biarritz, França, 1976)

Tres figures, 1923

Tècnica mixta sobre taula

Col·lecció particular

 

Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 – 1989)

Estudi per a "Figures ajagudes a la sorra", 1926

Llapis grafit i tinta sobre paper

Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat

Donació de Josefina Cusí, 2005

 

Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 – 1989)

La mà tallada, cap a 1927

Tinta xinesa sobre paper

Col·lecció particular

 

Àngel Planells i Cruanyes (Cadaqués, 1901 – Blanes, 1989)

Crim perfecte, cap a 1929

Oli sobre taula

Col·lecció particular

 

Ramon Calsina Baró (Barcelona, 1901-1992)

Tragèdia, 1929

Llapis Paris, acolorit sobre paper

Museu Abelló, Mollet del Vallès

 

Artur Carbonell i Carbonell (Sitges, 1906 – 1973)

Natura morta amb fruites, 1934

Oli sobre tela

Museu de Maricel, Sitges. Fons Maricel