Definir el mercat de l’art com un conjunt de transaccions relacionades amb objectes i obres d’art, i realitzades entre els diferents actors del comerç d’art, com ara artistes, comerciants i antiquaris, galeries o corredors, col·leccionistes i aficionats, pot ajudar a simplificar un concepte difícil d’entendre pels neòfits.
Però seríem injustos si apliquéssim aquesta simple descripció a un esdeveniment anual que desperta l’interès d’un públic tant nombrós com heterogeni, que any rere any peregrina fins a Sitges per assistir a la Jornada del Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus. Més encara quan aquesta convenció anual arriba a la seva desena edició sorprenent als espectadors com el primer dia, amb un conjunt de ponències obert a totes les arts.
Enguany “com ve sent habitual, les Jornades acullen ponències sobre el món dels antiquaris, sobre els col·leccionistes d’art i sobre les diverses tipologies de col·leccions, a banda de la presentació del llibre de la darrera edició” ha recordat Bonaventura Bassegoda en l’acte de presentació.
Paraules a les quals ha acompanyat un repàs dels deu anys de celebració. “Han estat més de setanta estudis els que s’han presentat i s’assoleix la tercera edició del llibre en edició digital” ha assenyalat Ignasi Domènech, en una intervenció en la qual convidava a gaudir també de l’oferta expositiva dels Museus de Sitges en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni 2021.
La 10a Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme I Museus ha tingut lloc al Saló D’Or del Palau de Maricel de Sitges el divendres 8 d’octubre amb èxit de públic i retransmissió en streaming a través de les xarxes socials dels Museus de Sitges.
Recordem les principals intervencions que han tingut lloc durant aquest esdeveniment.
10a. Jornada Mercat de l’Art. Part I
Finalitzat l’acte de benvinguda i presentació del volum de la 9a Jornada de 2020, a càrrec de Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech, s’ha donat per inaugurada la present edició amb la primera de les intervencions.
La ponència inaugural ha anat a càrrec de Carlos Reyero, portant per títol ‘La sátira gráfica del coleccionista y del anticuario. Narración y representación‘.
Treball pensat per “donar un perfil més àmpli respecte a les col·leccions i col·leccionistes habituals a les jornades”, en paraules de Bonaventura Bassegoda, de la mà del doctor en història de l’art Carlos Reyero Hermosilla. En ell s’ha exposat la imatge dels antiquaris i col·leccionistes d’art des de la perspectiva del segle XIX, arrencant amb la determinació del principis morals que feia de la ciència de la frenologia i on es caricaturitzava el comportament dels ‘entesos dart’ de l’època.
Tot seguit han intervingut María de los Santos García i Òscar González portant de la mà una ponència titulada ‘Amb la ma trencada. Carlos Duran Torrens, col·leccionista de fotografia i fotògraf‘.
Investigació dedicada a l’artista i fotògraf Carlos Duran i Torrens, la col·lecció del qual forma part del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) de Terrassa. Un fons format per prop de 8.000 fotografies positivades, més de 82.000 clixés en negatiu (vidre i acetat) i una magnífica col·lecció d’objectes fotogràfics entre els quals destaca un dels millors inventaris de càmeres fotogràfiques de tot el país. Un estudi presentat María de los Santos García Felguera, professora d’història de l’art i la fotografia a la Universitat Pompeu Fabra, i Òscar González Aguilar, conservador del MNACTEC.
A continuació ha participat Bonaventura Bassegoda amb una presentació sobre ‘El col·leccionisme de dibuix antic a Catalunya‘.
El treball presentat per l’investigador i catedràtic en història de l’art Bonaventura Bassegoda ha fet permès conèixer a grans trets un gran estudi dedicat als principals referents del col·leccionisme de dibuix antic al nostre país. Fent un repàs als principals àlbums, així com a alguns dels grans col·leccionistes catalans de dibuix antic (José Saló i Junquet, Jaume Esteve i Nadal, Raimon Casellas, Alexandre de Riquer, Fèlix Boix i Merino, Eusebi Güell i López, Robert Chaveau Vasconcel i Cèsar Martinell i Brunet). Grans col·leccions històriques que no ha aconseguit igualar cap altre inventari recent de dibuix antic.
El següent ha estat el doctor en història de l’art Eduard Vallés que ens ha apropat ‘Joan Vidal i Ventosa o l’ubic invisible: Fotògraf? Artista? Col·leccionista?‘
Intervenció que va arrencar amb algunes de les paraules dedicades recentment per Vallès al fotògraf, artista, tècnic d’art i col·leccionista Joan Vidal Ventosa. “Un personatge tan polièdric que d’alguna manera camina entre els tres elements d’aquestes jornades: el col·leccionisme, el mercat de l’art, els museus…”, ha recordat Ignasi Domènech. Però a qui, lluny de comparar amb figures com Miquel Utrillo, Vallès vol reivindicar “el paper de Vidal Ventosa com a personalitat transversal que ha estat darrere de molts projectes sense protagonitzar-los”.
I tancant la primera part de la Jornada han intervingut Clara Bertrán i Vicente de la Fuente amb la ponència ‘Paul Tachard, antiquari i col·leccionista de teixits i de ceràmica‘.
Investigació on es va parlar de l’antiquari francès Paul Tachard, “un dels noms que apareix lligat al mercat artístic català de principis del segle XX i que, a més, ha estat mencionat en diverses edicions de la Jornada Mercat de l’Art”, ha recordat Clara Bertran. Mencions com la que feia referència al seu intent de compra de la col·lecció de vidres d’Emili Cabot, que no han permès anar més enllà en el coneixement d’aquest important personatge. I que gràcies a aquest nou treball podem acabar de dibuixar un perfil que tracti les seves diferents facetes.
Jornada Mercat de l’Art. Part II
La segona part de la Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus l’ha obert Ignasi Domènech amb la ponència ‘Alfons Macaya, col·leccionista de vidre‘.
Presentació de la figura de l’industrial Alfons Macaya Sanmartí, reconegut aficionat a l’esport i promotor de diverses competicions que van portar el seu nom. Alhora que propietari d’una magnífica col·lecció de vidre de la qual gairebé no ha arribat informació fins als nostres dies, a excepció d’un catàleg editat poc abans de la Guerra Civil Espanyola. Però que a través de l’estudi documental ha permès descobrir un magnífic inventari del qual s’havia perdut el rastre.
A continuació Sebastià Sánchez Sauleda ha presentat la ponència ‘Salvador Babra, llibreter, editor, col·leccionista i antiquari‘.
“Investigació que suposa un primer punt de partida per un personatge de gran recorregut”, ha assenyalat Sánchez Sauleda, “i que ofereix una panoràmica de la seva vida i les seves intervencions”. Salvador Babra i Rubinat, que va entrar en contacte a Barcelona amb el món de la bibliofília, va acabar dedicant la seva vida a aquesta passió. D’una banda, com a propietari de la Llibreria Antiga i Moderna, impulsant vendes a grans institucions com la Biblioteca de Catalunya i a bibliòfils com Isidre Bonsoms. I de l’altra, participant de l’edició de diverses obres dedicades a la història de l’art.
Finalment, la darrera intervenció ha estat per la presentació del llibre ‘Maricel. Cent anys d’art i cultura a Sitges‘. Acte que ha estat introduït per Susanna Portell i que ha anat a càrrec de Vinyet Panyella, coordinadora de l’obra i coautora d’aquest volum cabdal per conèixer els fonaments i la història del conjunt artístic i arquitectònic de Maricel.
Aquesta obra, és el fruit d’un exhaustiu treball de documentació i il·lustració per part dels diferents autors. Des de la mateixa Vinyet Panyella a Roland Sierra, Jennifer Tisthammer, Sebastià Sánchez Sauleda, Ignasi Domènech i Joan Yll. I ofereix una visió de l’edifici que, més enllà de canviar la fesomia del centre històric de Sitges, va esdevenir un referent per la història de l’art i el col·leccionisme artístic internacional gràcies a la participació de grans figures com a Charles Deering, Miquel Utrillo o Ramon Casas.
Vuit presentacions que han permès prendre el pols a la bona salut de l’art, des del punt de vista dels museus, els col·leccionistes i el mercat artístic, i celebrar tot allò que ha passat i passarà per les jornades dels Museus de Sitges.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges.
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari