La Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus és reconeguda dins i fora del país com una iniciativa única per l’aprofundiment en l’estudi del col·leccionisme d’art a Catalunya. Un esdeveniment amb el que s’intenta desvetllar els detalls més interessants sobre l’activitat dels col·leccionistes i els seus lligams amb el mercat de l’art. Relació que sovint no ha despertat massa interès entre dels historiadors i en el que la Jornada del Mercat de l’Art posa el focus d’atenció des de fa gairebé una dècada.
Trobada, organitzada anualment pel Consorci del Patrimoni de Sitges, posa en valor dos dels espais patrimonials més representatius de la història del col·leccionisme a Catalunya, el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol i el conjunt Maricel de Charles Deering, que són alhora dos dels repertoris d’art més singulars del nostre país.
La primera col·lecció, nascuda arran de la donació de la col·lecció d’art de Santiago Rusiñol a la Vila de Sitges arran de la seva mort l’any 1931, ja havia estat precedida per altres llegats rebuts pels museus de Catalunya. Com les donacions de Camil Fabra, Marquès d’Alella, l’any 1902; la d’Enric Batlló i Batlló l’any 1914; la de Josep Font i Gumà l’any 1922; o la d’Emili Cabot i Rovira l’any 1924.
Però en una cosa sí que va ser precursor Santiago Rusiñol, llegant als sitgetans un conjunt que reuneix les seves passions. El Cau Ferrat com a espai i les seves col·leccions com a contingut, ajuntant-los en una simbiosi perfecta i oferint un lloc únic com a col·leccionista al que han succeït altres. Des de Frederic Marés, Antoni Vila Casas i Francisco Godia a Barcelona al Doctor Jesús Pérez-Rosales, també a Sitges. Enfront d’altres col·leccions que no han arribat íntegrament, tal i com es van concebre, fins els nostres dies. Com és el cas de Charles Deering a Maricel.
És per això que, a diferencia d’altres, podem considerar el museu de col·leccionista com una institució singular que ens acosta de forma directa a l’activitat del seu creador, des de la troballa de peces al seu rescat en el mercat de l’art. I que, gràcies al seu estudi, ens dona valuosa informació sobre l’evolució del gust i l’actitud envers els objectes del passat.
En definitiva, més que un lloc on s’exposa un inventari d’art un espai que ens mostra tot un projecte vital.
Balanç de la 9a Jornada del Mercat de l’Art
La celebració de la Jornada del Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus és una cita que porta reunint els seus principals experts, dins i fora de Catalunya, des de l’any 2012.
Enguany, per la situació de crisi sanitària, a la 9a Jornada del Mercat de l’Art celebrada el 2 d’ctubre de 2020 només una part del públic ha pogut assistir a l’acte celebrat al Saló d’Or del Palau Maricel. Mentre que la resta d’audiència l’ha pogut seguir per streaming.
Primera part de la Jornada
La primera part de la jornada ha reunit a tres ponents vinguts de diferents institucions.
L’acte ha arrencat amb la ponència ‘Un episodi rellevant de la historia de l’humor gràfic a Catalunya: la col·lecció Agell del Museu Nacional d’Art de Catalunya‘, a càrrec de Francesc Quílez (cap de col·leccions del MNAC).
Presentació de la col·lecció Agell dins del Gabinet de dibuixos i gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’inventari de dibuixos i gravats amb major número de peces de tot l’Estat, com ha recordat Bonaventura Bassegoda. On l’humor gràfic català ocupa un paper destacat que mereix una especialatenció.
Tot seguit, s’ha pogut asistir a la presentació de la ponència ‘La col·lecció Duran-Vall-Llosera‘, a càrrec de Pere Duran (Col·lecció Duran Farell). Una de les col·leccions privades d’arqueologia, amb peces d’art precolombí i oriental, més importants de Catalunya i més representatives del món ibèric de la península.
“Una col·lecció que ha estat el resultat de les grans aficions de Pere Duran i Farrell“, ha assenyalat el seu fill. Tot i que la presentació estigué centrada en la col·lecció arqueològica.
A continuació, els espectadors han pogut conèixer ‘Francesc Fàbregas i Mas (1853-1933): metge, polític, benefactor i col·leccionista‘. Una ponència a càrrec de Joan Yeguas Gassó (conservador d’art modern del MNAC).
Presentació que ens ha aproximat a un personatge poc conegut que donà al Museu Nacional d’Art de Catalunya una vuitantena d’obres en la seva mort. Entre el llegat Fàbregat s’hi poden trobar pintures del segles XIX i XX amb la signatura de diversos autors (Marià Vayreda, Josep Mirabent,..), a banda de dibuixos de Ramon Casas i Joan i Josep Llimona, i escultures de Josep Reynés i Josep Llimona.
Segona part de la Jornada
Després d’aquestes tres primeres ponències, la jornada ha continuat amb l’exposició de dos nous ponents i un torn de debat.
La següent ponència, titulada ‘El Salón de arte del Bazar Masaveu de Oviedo (1918-1927)‘, ha anat a càrrec de Juan Carlos Aparicio Vega (Professor de la Universidad de Oviedo). Passeig pels comerços artístics de la mà d’un estudiós en la matèria.
Un viatge per l’Oviedo del darrer segle on es recorda com el Bazar Masaveu, als anys vint del segle passat, va ser escenari de múltiples exposicions d’art. Alhora que es fa un repàs per l’origen de la col·lecció d’art de la familia Masaveu que arribà a la capital asturiana l’any 1840.
Tot seguit, ha estat presentada la ponència ‘Fernando Rivière de Caralt (1904-1992), passió pel col·leccionisme‘, a càrrec Sara Vila Gomà (Doctorant del Departament d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona). Un personatge al que Sara Vila dedica la seva tesi, tal i com ha recordat Ignasi Domènech.
Fernando Rivière de Caralt fou un dels industrials metal·lúrgics més reconeguts del seu temps i unapassionat pel col·leccionisme que a banda de crear una gran col·lecció de pintura també va recopilar altres col·leccions diverses. Un home culte i polifacètic, aficionat a la botànica, al paisatgisme, al cinema amateur i a la fotografia. Mentre que la seva faceta com a col·leccionista d’art començà l’any 1929, arran del seu casament amb Maria Teresa Vidal-Quadras, amb un clar propòsit: recollir l’art del seu temps a partir de quadres de diferents artistes incorporant-hi obres d’art antic.
La sessió matinal es va tancar amb uns minuts de gairebé monopolitzats per les darrers noticies relacionades amb el llegat de Julio Muñoz Ramonet. Amb la intervenció de Bonaventura Bassegoda, Francesc Fontbona i Ignasi Domènech. Fet que demostra com el mercat de l’art i el col·leccionisme continuent sent temes d’actualitat.
Tercera part de la Jornada
La darrera part d’aquesta novena jornada del Mercat de l’Art ha permés assistir a dos ponències més y un nou torn de debat.
En primer lloc, la ponencia titulada ‘Baldomero Falgueras (1915-2005), un antiquari de postguerra‘, a càrrec de Bernat Puigdollers (historiador del Museu de Montserrat).
Personatge que, sent fonamentalment antiquari, va arribar a ser el màxim responsable dels museus de la Diputació de Barcelona en els anys de la postguerra. Fins ser destituït i nomenat conservador de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat en la seva darrera etapa.
I finalment, la presentació de la ponència ‘Alexandre Soler i March (1874-1949), col·leccionista d’art medieval‘, a càrrec del doctor en història de l’art i especialista en el gòtic Alberto Velasco.
Soler i March, reconegut arquitecte, va ocupar diversos càrrecs. Sent especialment interessant el seu paper com a membre i president accidental de la Junta de Museus de Barcelona. Soler i March mereix tot un estudi com a intel·lectual i col·leccionista d’art. Tot i la manca de documentació existent, les imatges conservades i les seves pròpies publicaciones han permés conèixer la seva col·lecció d’art romànic i gòtic.
Un magnífic colofó a una jornada ja clàssica pels amants de l’art i el col·leccionisme que ha donat pas a un darrer torn de debat amb la intervenció de Vinyet Panyella, exdirectora del Museus de Sitges.
Panyella ha volgut recordar la controvertida figura de Baldomero Falgueras com a gestor dels museus de la Diputació de Barcelona en una de les etapes mes grises pels Museus de Sitges. Una figura que necessitarà de més documentació per acabar de dibuixar-se.
Amb això, els Museus de Sitges tanquen la Jornada del Mercat l’Art, Col·leccionisme i Museus 2019 que les barreres sanitàries no han aconsellit deslluir.
Gràcies per la vostra participació!
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Deixa un comentari