L’art, com molts altres components culturals, té un costat fosc. En els darrers mesos, els mitjans de comunicació han parlat extensament de les dues mil peces “robades, desaparegudes o danyades” al Museu Britànic o de les dues-centes obres falses custodiades per la Generalitat Valenciana.
Però, al costat d’aquesta crònica de successos, l’art ens obsequia sovint amb nous estudis i descobertes que malauradament no ocupen els titulars que mereixen a premsa i mitjans digitals. Treballs de recerca que compten amb algunes cites especialment assenyalades on es donen a conèixer entre el gran públic.
És el cas de la Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus que cada any organitza el Consorci del Patrimoni de Sitges en col·laboració amb el Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un punt de trobada pels especialistes i estudiosos del col·leccionisme a Catalunya i una cita ineludible per tots aquells que estimem l’art per l’art.
Aquest any 2023, la jornada ha tingut lloc el 6 d’octubre al Saló d’Or del Palau de Maricel de Sitges. I, com en anteriors edicions, l’esdeveniment ha tornat a captar l’atenció de tothom. Una audiència que o bé s’hi ha atansat fins a Sitges, o bé ha participat seguint l’acte a través de les xarxes socials.
La dotzena edició de la Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus ha comptat amb un total de set treballs de temàtica variada, escollits pels coordinadors científics Bonaventura Bassegoda i Ignasi Doménech, i ha estat precedida per l’acte de presentació de les actes de la darrera edició.
Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi. Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2022.
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2023.
Acte precedit el conjunt de presentacions que trobareu en aquest fil de Twitter.
Sessió de matí de la Jornada Mercat de l’Art 2023
La jornada d’enguany ha arrencat amb la ponència ‘Anglada-Camarasa en les col·leccions de l’entorn de la Lliga‘, a càrrec de Francesc Fontbona. Historiador de l’art, doctor en història moderna, Fontbona ha parlat, en aquesta ocasió de la relació entre el pintor Hermen Anglada-Camarasa i el polític i col·leccionista d’art Francesc Cambó, fundador de la Lliga Regionalista que va col·leccionar diverses de les seves obres.
Tot seguit, ha estat presentada la ponència ‘Més enllà de l’ús. El col·leccionisme de moble antic a Catalunya‘, a càrrec de Rosa Maria Creixell. La doctora en història de l’art especialitzada en arts decoratives ha fet un repàs a les col·leccions catalanes repartides entre institucions públiques i privades, fons museístics, cases museu, fundacions, particulars i antiquaris.
La darrera ponència abans de la pausa ha estat titulada ‘La Col·lecció Casacuberta‘ i presentada per Álvaro Casacuberta i Cèlia Querol. Presentació en públic d’una de les col·leccions catalanes més sorprenents i alhora desconegudes que ha precedit a una de les grans notícies de la setmana: l’anunci d’una nova seu per a la col·lecció Casacuberta a l’antic Hospital de Clergues de Sant Sever, al barri Gòtic de Barcelona.
Després de la pausa, la jornada ha prosseguit amb una ponència titulada ‘Josep Costa Ferrer (1876-1971), antiquari i agent del mercat de l’art entre Barcelona i Palma‘ en que Alberto Velasco ha copsat la figura d’aquest il·lustrador i caricaturista eivissenc dedicat a l’arqueologia i les antiguitats en els seus anys de maduresa. Una presentació la de l’historiador, comissari i professor que també ha tingut ressó als mitjans de comunicació.
El matí ha finalitzat amb la ponència ‘La Col·lecció Lola Anglada. Formació, dispersió i memòria‘ a càrrec de Vinyet Panyella. Acte de justícia amb la cultura del país, per part de l’exdirectora dels Museus de Sitges i actual presidenta del CoNCA, on s’ha la reivindicat la figura d’una dona compromesa amb el feminisme i la llibertat, i apassionada per la creació i el col·leccionisme artístic, que ha tingut lloc precisament a Sitges. La vila que acull la Col·lecció de Nines de Lola Anglada per a la qual el renovat Museu Romàntic Can Llopis té reservat un destacat espai, al costat de la seva vessant literària.
La jornada ha tornat a arrencar a la tarda amb una presentació dedicada a una altra gran dona de les arts, el llegat de la qual va ser tractat de manera ben diferent per part de la Generalitat de Catalunya i del govern de l’Estat durant el Franquisme. La ponència ‘L’empresària Tecla Sala i la seva col·lecció. La documentació de la Guerra Civil i la postguerra com a font per al coneixement del col·leccionisme a Catalunya‘ ha estat presentada per Santos Mateos i he tret a la llum un relat encara avui poc conegut.
Finalment, la darrera presentació ha tingut per títol ‘Els orígens de la cartofília catalana‘ i ha anat a càrrec de l’historiador, investigador i cartòfil Jaume Tarrés. Un document que ha posat de manifest la passió que encara existeix per l’enviament de correu postal en plena era digital. Fet que ens torna a fer recordar aquella famosa frase de Santiago Rusiñol: “Els col·leccionistes d’antiguitats són els drapaires dels records”.
Amb aquesta darrera ponència s’ha posat un nou punt i a part a la cita anual. Fins a la pròxima edició del 2024, quan tindrà lloc la 13a Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari