L’octubre de 2022 serà recordat com el moment en què el mercat de l’art va sumar la seva desena obra dedicada a aquesta especialitat dins la col·lecció Memòria Artium. Coordinada per Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech, aquesta ‘sèrie’ dins la històrica col·lecció on trobem investigacions originals a càrrec d’especialistes i estudiosos en història de l’art, apropa al gran públic una especialitat abans reservat a erudits i apassionats en el món de l’art.
Enguany, a més a més, s’assoleix la cinquena edició anual en format paper de la 11a Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus, presentada en el marc de la sisena jornada que ha tingut lloc el 14 d’octubre de 2022.
Una col·lecció que suma 70 estudis en una trobada que mai ha faltat a la seva cita, tot i l’excepcionalitat dels dos darrers anys en plena pandèmia. Treballs que es poden consultar en obert, per promoure encara més aquest món del qual tots participem, per la petjada històrica que recull i les nombroses col·leccions artístiques de titularitat pública que descriuen.
L’acte, que finalment recupera la plena presencialitat i deixa enrere els límits d’aforament, ha vingut marcat per l’èxit de públic i a l’interès dels estudis presentats. Col·leccionistes d’art i bibliòfils, grans museus i patrimoni religiós, comerciants, antiquaris i grans artistes. Enguany, la jornada anual del Mercat de l’Art, ve amb set nous treballs de gran interès i extensa documentació que posen el fermall a una nova edició per recordar.
Del mercat artístic al gran col·leccionista
La primera sessió ha estat encapçalada per la presentació d’aquest nou volum, Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2021, a càrrec de la directora en funcions dels Museus de Sitges, Mercè Munné, i dels coordinadors tant de l’obra com de la jornada anual.
Tot seguit ha tingut lloc la primera i una de les més esperades presentacions a càrrec de Fernando Alcolea: ‘La quimera de l’èxit: el comerç artístic entre Espanya i els Estats Units (1850-1950)‘. Un repàs general per la producció d’artistes espanyols als Estats Units i el comerç d’art entre una banda i l’altra de l’Atlàntic des de mitjans del segle XIX a mitjans del XX. Un cop d’ull al catàleg de grans artistes que han vist fer les Amèriques a la seva obra i que ha permès descobrir nous noms a tenir en compte per futurs estudis.
A continuació, ha pujat a l’estrada l’historiador de l’art Eric Forcada amb el treball ‘El Museu de Perpinyà el primer Museu de Belles Arts dels Països Catalans‘. Forcada, impulsor de la revista cultural transfronterera Mirmanda responsable de la política museística de la capital del Rosselló entre 2005 i 2010, va defensar el paper del museu d’art Hyacinthe Rigaud com a precursor entre els museus catalans de Belles Arts amb una història que es remunta al 1833 quan va obrir les portes a l’antiga Universitat de Perpinyà.
En tercer lloc, la també historiadora de l’art Nadia Hernández Heche ha pres la paraula per donar a conèixer la figura de Josep Suñol Soler amb la ponència ‘Retrat d’un col·leccionista sense rostre: la col·lecció Suñol‘. Empresari que al costat del seu amic i galerista Fernando Vijande va donar suport a l’obra de molts artistes, i com a col·leccionista d’art va llegar la Fundació Suñol. Impulsora d’un important projecte de difusió i producció avantguardista.
L’origen de grans col·leccions i museus
Després d’una pausa pel cafè, la jornada s’ha reprès amb dos nous estudis. Un sobre el destí de moltes col·leccions d’art en temps de guerra i l’altre sobre els orígens d’un dels museus d’art religiós amb més història.
D’una banda, amb el doctor, investigador i professor en història de l’art a la Universitat de Girona Francesc Miralpeix. El seu treball, titulat ‘Incautacions, reclamacions i recuperacions. Els registres de l’SDPAN com a font per a l’estudi del col·leccionisme burgès de la primera meitat del segle XX a Catalunya‘ ha permès treure a la llum les darreres sobre els expedients del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) durant la Guerra Civil Espanyola.
L’historiador de l’art i professor de la UAB Rafael Cornudella ha presentat un estudi sobre l’art sacre. Amb el títol ‘La col·lecció del canonge Josep Vallet (1833-1909) i la creació del Museu de la Catedral de Barcelona‘, hem pogut descobrir la vocació com a col·leccionista d’art català de sacerdot Josep Vallet i Piquer que des de la dècada de 1870 i fins a la seva mort va establir els fonaments del que acabaria sent el Museu de la Catedral de Barcelona.
Artistes, col·leccionistes i bibliòfils
Després de la pausa per dinar han estat presentades dos treballs igualment interessants. Un sobre la passió col·leccionista d’un pintor molt desconegut a casa nostra i l’altre sobre l’estimació per la moda i la indumentària de la membre d’una important nissaga catalana.
Les historiadores de l’art Ester Baron i Sara Vila Gomà han glossat des de Sitges la figura d’un artista i alhora col·leccionista: ‘Fernando Benet Rasbó (1880-1954): el pintor col·leccionista. L’obra d’una vida dedicada a l’art‘. Un fons artístic on destaquen obres de Nonell, Mir, Gimeno, Casas, Sorolla o Martí Alsina, entre d’altres.
Finalment, la doctora en història de l’art Laia Soler Moreno ha presentat la ponència ‘Carmen Gil Llopart: col·leccionisme bibliòfil sobre moda‘. Un documentat treball de recerca que estudia especialment dues de les seccions més singulars de la col·lecció de Carmen Gil Llopart on es concentren les làmines i revistes de moda atresorades per la comtessa de Vilardaga. Un fons de gran riquesa artística que conserva el Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.
Set estudis que vénen a sumar-se a una jornada on any rere any experts i estudiosos donen a conèixer la riquesa del patrimoni artístic català, la singularitat de les seves col·leccions i la importància de les institucions museístiques.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari