L’Ajuntament presenta la programació per a la celebració del centenari de Terramar
La finalitat és apropar al públic als espais protagonistes. Convidar a tothom a veure des d’un altre punt de vista els entorns de Terramar, transformats de manera sorprenent per aquesta celebració.
El tret de sortida oficial del Centenari Ciutat Jardí de Terramar se celebrarà el proper divendres 29 de març a les 19 hores a l’hotel ME Terramar. Durant l’acte es presentarà la reedició de la revista Terramar i l’escriptora Vinyet Panyella oferirà la conferència “Terramar: un projecte per al Sitges del segle XX”.
Imatge del Centenari
La imatge gràfica està centrada en transmetre els valors del centenari i busca generar sensacions amb l’objectiu d’empatitzar amb l’espectador i convidar-lo a gaudir dels actes.
La imatge gràfica té una relació directa amb el projecte de la Ciutat – Jardí. Els blocs i el projecte interdisciplinar són els eixos on es vertebren els diferents àmbits.
El logotip se centra amb el número 100. El punt de partida han estat les basses dels Jardins de Terramar, treballant amb la línia, i extraient una forma geomètrica, simètrica i de contorn. Aquesta forma central, entesa com una icona, està carregada de simbolisme a través de la traçada de les quatre línies, les quals són representatives dels quatre àmbits plantejats: urbanisme, turisme, esports, art i literatura i finalment l’entorn natural. I d’aquesta icona se n’extreu, finalment, el número 100.
La tipografia Type Futura, originària dels anys 20’, acompanya el 100 amb el nom oficial Centenari de la Ciutat-Jardí de Terramar 1919 – 2019.
El cartell està inspirat en una voluntat d’endinsar-se als mateixos jardins. Aquesta immersió a l’entorn natural permet extreure una gamma de colors viva, fresca. El Puput, espècie autòctona de l’entorn natural dels Jardins de Terramar, submergeix de manera sensorial, a través del seu cant i de la seva vistuositat amb la cresta tant característica.
Amb tot, “Els arbres i els ocells alegren la vida” uneixen forma i continguts amb tots els elements visuals vegetatius variats, frescos, dinàmics i vius.
Antecedents
El projecte de la Ciutat – Jardí de Terramar, ideat i liderat per Francesc Armengol i Duran (Sabadell 1886 – Barcelona 1931), Josep Maria Martino i Arroyo (Barcelona 1891 –1957) i Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona 1862 – Sitges 1934), entre d’altres, va transformar el Sitges de principis del segle XX. Volien transformar-lo en una de les platges del Mediterrani amb més glamour i construir un complex urbanístic amb tots els equipaments moderns del moment, amb uns jardins versallescos i un atractius pel turisme elitista d’aleshores.
Terramar anava, i va, més enllà del concepte britànic de ciutat jardí. El projecte, a través de la constructora Parques y Edificaciones SA, no es va arribar a acomplir-se mai de manera total, i alguns dels elements més característics es van quedar en esborranys.
Terramar és símbol de l’elegància, del benestar econòmic dels industrials i persones influents provinents de les grans empreses del sector secundari català. És símbol també de la modernitat i avantguardisme; és símbol d’intel·lectualitat, representat per la revista Terramar, de Carbonell i Gener, altaveu del projecte i de renovació de llenguatges artístics. Tots aquests valors s’aglutinen dins del corrent estètic del Noucentisme. Terramar és considerat un dels pilars del Noucentisme a Sitges.