El Museu Romàntic Can Llopis de Sitges és un dels edificis més destacables de l’arquitectura neoclàssica catalana, tant per l’estat de conservació com pel que ens explica a través d’estances, obres i col·leccions.
Construït en 1793, a Can Llopis s’exposen l’art, l’entorn i els costums de la vida d’una família noble sitgetana del segle XIX. Acollint-hi, a més una col·lecció dedica a l’època del romanticisme, d’altres com la Col·lecció de Nines i joguines Lola Anglada.
Recórrer els espais de Can Llopis és viure una experiència que ens trasllada dos segles enrera per a conèixer la vida diària a aquella Catalunya. Tot plegat dins d’un edifici que deu el seu nom al notari Manuel Llopis i Falç, membre d’una de les famílies més importants de la vila de Sitges.
Una nissaga de comerciants, advocats, terratinents i fins i tot diplomàtics, dels quals l’últim hereu Manuel Llopis de Casades va decidir cedir la casa a la Generalitat de Catalunya perquè l’acabés convertint en museu l’any 1949. Des de la planta noble fins al jardí.
Un espai aquest últim que permet passejar envoltat d’elements decoratius d’època, com la resta de l’edifici, i que tornarà a obrir les portes ben aviat. En aquest marc, i aprofitant el desig estiuenc per gaudir dels espais oberts, els Museus de Sitges dediquen la seva Peça del Mes de juliol de 2021 al Jardí de Can Llopis.
L’Art dels Jardins a la Peça del Mes
Horts i umbracles han esdevingut un paradís per moltes llars en temps de pandèmia, però també són un element arquitectònic que ha evolucionat amb el pas del temps.
Al llarg de la història, els jardins han esdevingut font d’inspiració artística per pintors, escriptors, músics, escultors,.. Però si existeix un segle d’or de la jardineria, aquest ha estat el segle XVIII. Època en què va ser edificat Can Llopis, una ‘Casa Nova’ situada fora de les muralles de la vila en el que acabaria sent un eixample sitgetà de finals del segle XVIII.
La casa, equipada amb diferents estances, posseïa també un espai que ha anat evolucionant amb el pas dels anys: el jardí senyorial. Autèntic paradís de l’actual Museu del Romàntic de Sitges que ha esdevingut protagonista d’una Peça del Mes a càrrec de la historiadora de l’Art dels Jardins i llicenciada en Belles Arts Maria Mercè Compte i Barceló.
El document, presentat al Saló d’Or del Palau de Maricel, ha vingut a donar una mica d’aire fresc enmig de l’estiu i a contextualitzar aquest verger romàntic que reobrirà amb el nou Museu Romàntic Can Llopis.
Mentre esperem aquest moment, us convidem a conèixer les vicissituds d’aquest jardí, obra de Josep Bonaventura Falç i Roger.
El Jardí del Museu Romàntic Can Llopis
La Peça del Mes del jardí senyorial de Can Llopis ens situa en els inicis de la seva construcció i en els primers anys del seu desenvolupament. Procés del qual van participar activament Josep Bonaventura Faç i Roger, com a promotor de l’obra i amant de la jardineria. Essent desconeguts el nom del constructor, l’arquitecte o el jardiner.
A partir d’uns plànols originals de 1892, l’edificació que data de 1893 va patir diferents canvis que han marcat el que ha acabat essent el seu disseny artístic definitiu. Un jardí que compta amb referències, no només en el seu plànol particular, sinó també en el plànol general de la casa. Ja que tant les habitacions com el menjador s’obrien a ell, donant a entendre la seva importància al sí de la llar.
El jardí de Can Llopis
En la seva configuració trobem un sortidor central, els bancs originals, una escultura, un pou i una cisterna. Així com el safareig que va desaparèixer.
“La història d’aquest jardí és una història també de creixement a partir de la família (Llopis)”, apunta Maria Mercè Compte. “Des del projecte inicial de 1792 i 1793 fins a l’any 1952 i a l’actualitat s’ha anat enriquint i ha anat guanyant ornamentació”, afegeix.
Un procés que va començar a Terra Cavada, primer urbanització de la Sitges moderna a l’oest de la vila i fora muralles, sent Can Llopis una de les primeres construccions al carrer de Sant Gaudenci. Però tenint particularitats, com el fet de ser un jardí de terraplè que era més freqüent a les cases de la Barcelona emmurallada.
“Uns jardins que eren d’ostentació, de gaudi i de festa”, assenyala M.M. Compte, amb elements estètics que permetien “un joc dels sentits i una centralitat dels espais”.
Pel que fa a l’arquitectura i les arts aplicades del jardí, el desig és també el d’embellir el fer quotidià com espai de gaudi, de vida i de bellesa, a més d’ostentació. Detalls que trobem en les pintures murals, les rajoles ceràmiques, les porxades de la casa, les figures escultòriques,..
Museu Romàntic Can Llopis, Sitges. Col·lecció del Romanticisme
“Alhora que el jardí també s’engalana mirant cap a la casa”, apunta M.M. Compte en un retorn a l’edifici d’aquest joc estètic. I l’aigua i la vegetació esdevenen eix central de l’espai. Aspectes als quals acompanyen altres elements constructius d’època de Can Llopis (1893).
Un projecte al qual poc després succeí l’Hort de Can Falç (1895), existint-hi diverses coincidències entre tots dos espais. Punts en comú en l’horticultura i la figura de Josep Buenaventura que M.M. Compte mostra a través d’un gran estudi que ofereix molts més detalls sobre el Jardí senyorial de Can Llopis.
Una eina que ens ajudarà a contextualitzar i entendre el nou Museu Romàntic Can Llopis de Sitges en tota la seva extensió.
Bibliografia
ARTIGAS, Isabel; COLL, Isabel. El llegat urbanístic, arquitectònic i mobiliari. Història de Sitges, Edat Moderna. Volum III. Sitges: Ajuntament de Sitges, 2009.
CAMPS, Frederic. “La Casa Llopis del carrer Sant Gaudenci”, a: Baluard de Sitges. Sitges, 23-1-1931. CARBONELL, Josep. Don Josep Bonaventura Falç i el context històric de la seva època: una biografia local i una història política de les Espanyes i França contemporànies: 1748-1803. Sitges: El Eco de Sitges, Edicions, 1977.
COLL, Isabel. Arquitectura de Sitges. 1800-1930. Sitges, juny 2001 (en actual revisió).
FARIELLO, Francesco. La arquitectura de los jardines. De la Antigüedad al siglo XX. Barcelona: Reverté, 2004.
FONTBONA, Francesc. Del Neoclassicisme a la Restauració. Vol. VI. Col·lecció Història de l’Art Català. Barcelona: Edicions 62, 1990.
GARCÍA ESPUCHE, Albert; RIVERO MATAS, Montse; MONTSERRAT MARTÍ, Josep M.; IBÁÑEZ CORTINA, Neus. Jardins, jardineria i botànica. Barcelona, 1700. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008.
GRUP D’ESTUDIS SITGETANS. Assaig Històric sobre la vila de Sitges. Segona edició facsímil amb pròleg de Josep Carbonell i Gener de Joan Llopis i Bofill. Sitges, 1980.
JORDÀ, Àngels. “Hort de Can Falç”, a: Butlletí Grup d’Estudis Sitgetans, número 152, any LX. Sitges, febrer 2016.
PERELLÓ FERRER, Antònia M. L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.
RIBAS, Manuel (et al). Jardins de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1991.
ROSELL COLOMINA, Jaume. La construcció en l’arquitectura de Barcelona a finals del segle XVIII. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Departament de Composició Arquitectònica, 1996.
SIERRA, Roland. Diccionari Biogràfic de Sitgetans. Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari