Algunes de les més importants obres d’art ho són, més que per la signatura del seu autor per la història que expliquen i el simbolisme que tenen. Sitges disposa d’una llista amb múltiples exemples d’obres amb història, gràcies a un inventari artístic que abraça un ampli ventall de tècniques, materials i estils.
Un dels casos més destacables són les prop de 4.000 peces que conserva el Museu Romàntic Can Llopis de Sitges. Mobiliari, vaixelles, indumentària, cortinatge, nines i joguines, imatgeria o diorames són només alguns dels tipus d’objectes que hi trobarem. Però també pintures de diversa tipologia, des de murals a retrats d’alguns dels membres d’aquesta nissaga catalana.
Molt abans de convertir-se en un dels museus més antics i singulars del país, Can Llopis fou la residència de cinc generacions d’una família benestant estretament lligada a Sitges.
L’espai és el propi d’una casa pairal en estil neoclàssic de finals del segle XVIII, mentre que la seva singularitat està en el fet d’acostar al visitant la manera de viure d’una família acomodada durant els anys del període del romanticisme.
Període en el qual Bernardí Llopis i Pujol (1814-1891) va arribar a ser un dels personatges més estimats i influents del Sitges vuitcentista. Sent també protagonista d’un dels retrats més recordats del fons artístic del Museu Romàntic.
L’obra, anònima i data cap a 1862, ha estat la protagonista de la Peça del Mes de juliol als Museus de Sitges i avui us convidem a recordar-la.
Retrat d’una Peça del Mes al Museu Romàntic Can Llopis
La ponència, titulada “Retrat de D. Bernardí Llopis i Pujol, obra anònima”, ha anat a càrrec de Roland Sierra i Farreras. Quarta Peça del Mes d’aquest escriptor i historiador sitgetà, i un treball de recerca sobre les col·leccions del Museu Romàntic Can Llopis.
L’acte de presentació ha estat introduït per la directora-gerent en funcions dels Museus de Sitges, Mercè Munné, qui ha destacat el doble motiu pel qual havia estat escollida aquesta obra. “D’una banda, perquè les col·leccions del Museu Romàntic encara que estigui tancat i pendent de rehabilitació s’han de continuar difonent, i per l’altra, perquè permet donar cos al discurs museogràfic basat en la història local.”
Raons prou valuoses i que ens permeten continuar gaudint de la resta d’equipaments dels Museus de Sitges sense perdre de vista l’objectiu de reobrir el Museu Romàntic Can Llopis i mantenint ben viu els lligams que fan de l’edifici i les seves col·leccions referents per la història de Sitges.
A continuació, ha intervingut Roland Sierra qui ha apuntat que la ponència feia “èmfasi no tant en el quadre, pel fet de ser anònim”, sent l’objecte de la presentació la lectura la part del guió proposat per l’historiador com el discurs museogràfic sobre la casa Llopis.
El document, titulat ‘Sitges i Can Llopis: una casa, una família i una vila’, en paraules de l’autor, “és un repàs per les cinc generacions, des dels primers que hi van anar a viure fins a l’últim Llopis que va llegar la casa familiar per fer-ne el Museu Romàntic, així com la resta de cases i terres situades a la vila per continuar elaborant la malvasia de Sitges”.
Aquest guió, engegat paral·lelament al d’altres especialistes en tots aquells aspectes a estudiar, preservar i difondre del Museu Romàntic Can Llopis, ha de permetre la recuperació d’aquest històric equipament. Fet que en Roland Sierra ha aprofitat per desitjar la ràpida reobertura del museu, enyorat dins i fora de Sitges.
Pintura a l’oli sobre tela
Museu Romàntic Can Llopis, Sitges. Col·lecció del Romanticisme
Comentari al qual ha seguit un torn de preguntes abans de culminar aquesta nova Peça del Mes que se suma a d’altres, com la del Jardí de Can Llopis (juliol 2021) , Dues pintures murals de Pau Rigalt i Fargas (maig 2012), Dues nines de la Casa Steiner (setembre de 2021) o la pintura Nena, de Lola Anglada (octubre de 2021) o les peces tèxtils Armilla i Vel o “serafina” (setembre 2020). Cinc exemples de la diversitat i riquesa de les col·leccions del Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.
Bibliografia
«Bernardino Llopis Pujol», a: El Eco de Sitges, 2 d’agost de 1891.
Camp i Llopis, Frederic. «Recuerdos de la Casa Llopis», a: El Eco de Sitges, 26 de setembre de 1943.
Carbonell i Gener, Josep. «Algunos pormenores acerca de los Llopis Bernadí y su neta ascendencia cigesana», a: El Eco de Sitges, 28 d’octubre i 2 de desembre de 1962, 13 de gener i 3 de novembre de 1963.
Castillo, Alberto del. Guía del Museo Romántico Provincial, Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona, 1968.
Llopis i Bofill, Joan. Assaig històric sobre la vila de Sitges. Barcelona: La Hormiga de oro, 1891 (reeds. Sitges, 1977, 1980).
Muntaner i Pascual, Ignasi Ma. «Nota sobre els textos», a: Llopis i Pujol, Bernadí / Clarà i Carbonell, Fèlix. Dos treballs d’història de Sitges de mitjans del segle XIX. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1982, p. 19-26.
Picas i Cardó, Jacint. «Pròleg», a: Llopis i Pujol, Bernadí / Clarà i Carbonell. Fèlix. Dos treballs d’història de Sitges de mitjans del segle XIX. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1982, p. 7-18.
Soler, J. «1º de Mayo de 1838», a: El Eco de Sitges, 1 de maig de 1926.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari