La pintura de Miquel Villà i Bassols va molt més enllà de la simple representació de paisatges o elements. A través dels seus pinzells, l’estudi del color i la llum, o el treball de la composició i la matèria podem descobrir tots els detalls immortalitzats pel pintor. I és per això que la tria dels actors és tant o més important com l’elecció dels escenaris. En alguns casos, indrets que també van inspirar a altres artistes universals de l’art català.
Tal com Joaquim Mir, Santiago Rusiñol o Hermen Anglada-Camarasa van retratar el paisatge de Balears, Marià Andreu va recórrer la costa del Maresme, o Enric Porta i Mestre va reproduir els racons de La Pobla de Segur, el pintor masnouenc Miquel Villà va copsar la bellesa natural d’aquests paisatges que ens són tan propers.
D’entre tots ells, avui destaquem un dels indrets de La Pobla de Segur immortalitzat en l’obra titulada Paisatge, de Miquel Villà, i datada cap a 1937.
Una pintura a l’oli sobre tela realitzada per l’artista pocs anys després de tornar a Catalunya, procedent de París, i que avui forma part tant de la col·lecció l’art del Museu de Maricel com de l’exposició Miquel Villà. La pintura sense atzar. Una mostra que podem visitar als Museus de Sitges fins al 26 de setembre.
Paisatge ha estat la protagonista de la Peça del Mes de maig dels museus en una presentació a càrrec dels comissaris de la mostra antològica sobre Miquel Villà.
Els historiadors de l’art Ignasi Domènech i Susanna Portell ens han permès descobrir els detalls d’una obra que ens convida a aturar-nos i traslladar-nos fins a La Pobla de Segur. Un dels escenaris més captivadors de la pintura de Villà que l’artista va convertir en la seva arcàdia personal.
La construcció del Paisatge de Miquel Villà i Bassols
Durant l’acte de presentació de la Peça del Mes, els ponents han volgut destacar la importància de la mostra organitzada pels Museus de Sitges i el caràcter representatiu que suposa Paisatge, de Miquel Villà, en la seva forma de pintar. «L’exposició dedicada a Miquel Villà no ha pretès ser una mostra ordenada cronològicament sinó una reivindicació de la seva manera de treballar, la seva forma de ser i la seva manera d’enfrontar-se al misteri de la pintura», ha recalcat Susanna Portell.
Un procés creatiu i expositiu que necessita l’acompanyament dels pensaments de l’artista per ser entès en tota la seva dimensió. És per això que trobem les paraules del pintor al llarg dels diferents àmbits, amb frases tan reveladores com la que encapçala la mostra.
«El que hi ha en un quadre, es va formant
de mica en mica, a mesura que vivim,
amb els anys, amb els segles, amb tots els
sediments de la història. Aquells qui pinten
de pressa tan sols aconsegueixen alguna
cosa per casualitat, per simple atzar.»
De quin lloc i de moment de la història de Miquel Villà ens parla Paisatge? Arran de la seva amistat amb el també pintor Enric Porta i Mestre, Villà descobreix La Pobla de Segur l’any 1926, quedant fascinat per la seva llum, els seus colors, la seva natural en general i la seva orografia en particular. Fent-hi llargues estances a partir del 1934 i convertint-la cada any en lloc de pelegrinatge.
Quina vàlua especial té La Pobla de Segur en la pintura de Miquel Villà? Paisatge, com altres obres situades a la població del Pallars, resumeix el desig de Villà per la construcció del quadre. Un treball on el tractament del color, la densitat de la pinzellada i el gust per la matèria són els pilars de l’obra, i on l’artista crea de mica en mica i fugint de l’atzar.
Mostra antològica Miquel Villà. La pintura sense atzar
Amb motiu de la presentació de la Peça del mes, els ponents han volgut posar de manifest la importància de la mostra retrospectiva on està emmarcada aquesta obra.
L’exposició dels Museus de Sitges sobre Miquel Villà, a banda de les peces procedent de diferents museus, «ha permès aplegar sobretot obres de col·leccions particulars amb prop de seixanta peces», ha remarcat Susanna Portell.
«Un fet que no només s’ha de valorar per l’esforç de reunir tantes obres sinó que també permet valorar la publicació d’un catàleg amb el treball de recerca que suposa», ha afegit la comissària, «tant per la preparació de l’exposició on s’han arribat a catalogar cent cinquanta obres com pel catàleg on gairebé totes han estat incloses».
Miquel Villà. La pintura sense atzar és una mostra que va més enllà de la recopilació d’obres de l’artista. Villà «és un home que ens ha deixat testimoni de la seva veu, tal com queda de manifest en el vídeo de l’exposició que deixa parlar al pintor», afegeix Susanna Portell, «però també ens han arribat diferents fragments de cartes que va escriure als seus amics artistes i diversa documentació procedent de publicacions de l’època que han permès construir l’exposició». Tot aquest llegat audiovisual i documental ens porta avui a comprendre la dimensió d’un artista lloat per la crítica del seu temps.
I és només així com arribem a la visió completa d’un pintor extraordinari. Un artista que «mai abandonarà la figuració, però alhora i d’alguna manera dinamitarà l’art figuratiu», assenyala Ignasi Domènech. Fins a tal punt que, en la seva manera d’entendre la pintura, Villà diu que «tot pintor ha de tenir un diccionari que és la natura, que ens ofereix unes possibilitats extraordinàries, però que no requereix ser emprat íntegrament per l’artista».
Tot el contrari, «Miquel Villà fa una síntesi del món natural, i en aquesta síntesi de la realitat s’hi arriba a partir de dues coses: la matèria i el color», finalitza Ignasi Domènech convidant-nos a descobrir tant l’exposició Miquel Villà. La pintura sense atzar com el catàleg, disponible a la botiga dels museus. Un llibre on trobarem tant obres presents a Sitges com d’altres absents però necessàries per al coneixement de l’artista.
Podeu endinsar-vos-hi del 29 de maig al 26 de setembre de 2021 al Museu de Maricel. Us hi esperem!
Bibliografia
Àlbum Villà. A cura de Daniel Giralt-Miracle. Barcelona: Quaderns Crema, 1998.
Miquel Villà. Exposició antológica. Obra de 1917 a 1985. Palau Moja, 8 de novembre – 12 de desembre de 1985. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1985.
Miguel Villà. Madrid: Centro Cultural del Conde Duque, 1998.
Miquel Villà. Centenari 1901-2001. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2001.
FERRATER, Gabriel. “Aproximaciones a la pintura de Miguel Villà”. A: Publicaciones de la revista Laye, núm. 2. Barcelona, 1952.
GASCH, Sebastià. “Miquel Villá”. A: Art. Publicació de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art. Volum. 1, núm. 6 (març de 1934), p.161-167.
GASCH, Sebastià. “El retorn al realisme”. A: Art. Vol. 2, núm. 7 (abril 1935), p. 194-200.
MERLI, Joan. 33 Pintors catalans. Barcelona: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1937.
POLO, Irene. “Miquel Villà”. A: L’Instant, 6 de maig de 1935, p. 8.
PONGILUPPI, Carles. Estudi sobre l’obra de Miquel Villà. Universitat de Barcelona, 1992. Tesi doctoral inèdita.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari