A principis del segle XX, entre 1905 y 1911, un grup de pintors encapçalat per Henri Matisse va liderar des de París una nova forma d’experimentar amb el color i d’entendre la pintura: el fauvisme.
Batejat així pel crític Louis Vauxcelles, va referir-se a aquest grup d’artistes amb el terme francès “fauves”(feres) per la forma en què pintaven a l’oli, amb un estil lliure i uns colors vius. Una manera de fer que s’allunyava del realisme per apel·lar directament a les sensacions en la representació d’objectes i persones.
Fidel a aquesta manera de veure el món, però sense renunciar a la seva pròpia mirada, un pintor nascut al Masnou va obrir-se pas en el món de l’art. Era Miquel Villà i Bassols (1901-1988), que va passar a la història com un dels màxims exponents del fauvisme al nostre país.
Un artista d’expressió lliure i vitalitat cromàtica a qui els Museus de Sitges dediquen una exposició monogràfica: Miquel Villà. La pintura sense atzar. Aquesta mostra es pot visitar del 29 de maig al 26 de setembre de 2021 al Museu de Maricel i tant compta amb un video explicatiu com amb acurat catàleg commemoratiu.
La seva inauguració, que tindrà lloc la tarda del divendres 28 de maig, anirà acompanyada per la presentació de la Peça del mes, dedicada a una obra d’aquest artista, titulada Paisatge (cap a 1937).
Apropeu-vos a descobrir l’obra d’un artista que us sorprendrà a cada traç!
El personal estil del pintor Miquel Villà
A principis de la dècada de 1910, justament quan l’impuls del fauvisme francès va superar el moment de màxim fervor, la família de Miquel Villà va traslladar-se a Bogotà (Colòmbia), ciutat on aquell infant de tan sols tretze anys va començar a freqüentar l’Escola de Belles Arts fins a l’any 1918. Una etapa que va precedir l’arribada de Villà a París, lloc de residència del pintor entre 1923 i 1930. Va ser durant tots aquests anys que el pintor va desenvolupar el seu personal llenguatge pictòric. La visió particular d’un món on va combinar la tradició amb l’avantguarda.
Els anys de París van suposar un cúmul d’experiències per al pintor, una oportunitat per rebre la influència d’artistes de la categoria de Paul Cézanne i Maurice de Vlaminck, relacionar-se amb d’altres com Manolo Hugué i Joaquim Torres-Garcia, i per travar amistats com les d’Apel·les Fenosa, Jean Fautrier, Pau Gargallo o Pancho Cossío.
Arran de la Gran Depressió econòmica de 1929, Miquel Villà va haver de retornar al Masnou, la vila familiar, per reprendre així la pintura del paisatge de la seva infantesa. Durant la dècada del 1930, Eivissa, la Pobla de Segur o Altea van ser altres dels escenaris immortalitzats, alternats amb una estada a Holanda i freqüents viatges a Barcelona. Aquesta etapa va quedar interrompuda per la Guerra Civil (1936-1939) i, un cop finalitzat el conflicte, es va traslladar a Buenos Aires (Argentina) per acabar instal·lant-se a Tucuman, on va residir fins a l’any 1943. A partir de llavors, i fins a l’any 1962, es van succeir les estades a Europa (Holanda i França) i Amèrica (Colòmbia, Veneçuela i Argentina).
Entre el 1949 i el 1985, la seva participació en diferents exposicions el va fer assidu de les galeries, els salons i les trobades artístiques de Barcelona i Madrid. Va ser objecte de mostres antològiques els anys 1977 i 1985 i, finalment, morí al Masnou l’any 1988.
Miquel Villà. La pintura sense atzar
L’obra pictòrica de Miquel Villà s’ha caracteritzat per la representació de paisatges i algunes escenes interiors, com natures mortes i figures. Aquests motius, que ha plasmat amb intensitat, imprimint un gruix generós a la pasta i un to mat però viu al color, han arribat a nosaltres conformant un llegat artístic que supera la mesura del temps.
«Les coses que hi ha en un quadre es van formant a poc a poc, a mesura que vivim, amb els anys, fins i tot amb els segles, amb tots els sediments de la història», va dir Miquel Villà.
(El Masnou, 1932)
Pintura a l’oli sobre tela
Museu de Maricel, Sitges. Fons Maricel
La pintura de Miquel Villà destaca per l’estructuració de l’escenari i la compactació dels elements, detalls que, amb la vivesa de la seva pinzellada, l’han convertit en un artista apreciat tant pels amants de l’art figuratiu com pels seguidors de les avantguardes.
Un viatger infatigable que emprava tot el temps necessari per fer que cadascuna de les obres copsés tots els elements de l’escenari real, fent alhora un exercici de síntesi al que només pot accedir un gran observador del món que l’envolta.
Catàleg commemoratiu dels Museus de Sitges
Amb motiu de l’exposició, els Museus de Sitges han publicat un catàleg commemoratiu amb tres autors de renom.
Susanna Portell i Soldevila, historiadora de l’art amb especialització en la pintura i l’escultura catalanes del segle XX. Col·laboradora de diferents exposicions d’artistes i experta en el gènere epistolar, Portell ha estat coautora d’obres com: Les cartes de l’escultor Enric Casanovas (2015) o Epistolari Sebastià Gasch-Josep Francesc Ràfols (2002), a banda de signar regularment articles a la revista L’Avenç. Així com d’exposicions, com l’organitzada recentment L’amistat infinita: Àngel Ferrant i Xavier Vidal de Llobatera, celebrada a la Fundació Vila Casas l’any 2020, comissariada per Glòria Bosch i la mateixa Susanna Portell.
Ignasi Domènech i Vives, cap de col·leccions dels Museus de Sitges i doctor en Història de l’Art. Especialitzat en l’art català entre el modernisme i les avantguardes, i expert en les arts decoratives, Domènech organitza des de fa anys una jornada dedicada al mercat de l’art i al col·leccionisme, que reuneix a Sitges estudiosos en la matèria per presentar els seus treballs de recerca. Recentment ha coordinat l’exposició El llibre català en temps del Modernisme, celebrada al Museu de Maricel entre els mesos d’octubre de 2020 i abril de 2021 i comissariada per Aitor Quiney i Eliseu Trenc.
Barcelona: Viena Edicions, Consorci del Patrimoni de Sitges, 2021.
Carles Pongiluppi i Jucà, doctor en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, va centrar el seu treball de tesi en la vida i l’obra de Miquel Villà i Bassols l’any 1990. Pongiluppi va treballar com a conservador-restaurador al Museu d’Art Modern de Barcelona i, posteriorment, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, on va dur a terme treballs com la restauració de l’Autoretrat, del pintor Antoni Viladomat (1678-1755) o el trasllat de les obres per a la celebració de l’exposició Gaudí. Barcelona 1900, celebrada a Florianópolis (Brasil) d’agost a octubre de 2016.
Tant el catàleg com l’exposició del Museu de Maricel permeten explorar l’obra de Miquel Villà, fent un exhaustiu recorregut per totes les seves etapes i observant-la des de tots els prismes. Un esdeveniment important per aquest 2021, quan es commemora el 120è aniversari del naixement del pintor masnouenc.
I és així com Miquel Villà. La pintura sense atzar se’ns presenta com quelcom més que una mostra retrospectiva de l’obra de l’artista. Amb més de cinquanta obres de Villà, procedents de vint-i-nou col·leccions diferents, els Museus de Sitges ens permeten observar el seu món amb la nostra mirada.
Bibliografia
Benet, Rafael. (1929)’ Miquel Villá. Exposicions Sala Parés, Barcelona’. A: Gaseta de les arts. Barcelona. Any 2, núm. 5, 2a època, Gener 1929, p. 22-23.
Corredor-Matheos, José. (1988) Arte figurativo español 1930-1980, en la Colección Grupo Banco Hispano Americano. Madrid : Banco Hispano Americano. 107 p.
Fuentes Milà, Sergio. (2018) París a Parés : à la recherche de la Ville Lumière : Sala Parés, 1 de desembre de 2018 – 5 de febrer de 2019. Barcelona : Establiments Maragall, 2018. 52 p. En línia: https://salapares.com/wp-content/uploads/2020/12/Paris-a-Pares.-A-la-recherche-de-la-Ville-Lumiere-Sala-Pares-Sergio-Fuentes-Mila_definitiu.pdf
Gasch, Sebastià. (1934) ‘Miquel Villà’. A: Art publicació de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art. Barcelona : Junta Municipal d’Exposicions d’Art, Volum 1, núm. 06 (març 1934), p. 161-167.
Gasch, Sebastià. (1935) ‘El Retorn al realisme’. A: Art publicació de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art. Barcelona : Junta Municipal d’Exposicions d’Art, Volum 2, núm. 07 (abr. 1935), p. 194-200.
Gaya Nuño, Juan Antonio. (1952) ‘Fauvismo catalán’. A: La Pintura española en el medio siglo. Barcelona : Omega. p. 43-47.
Ignasi Domènech, Carles Pongiluppi, Susanna Portell. (2021) Miquel Villà : la pintura sense atzar. Barcelona : Viena Edicions : Consorci del Patrimoni de Sitges. 160 p.
‘Miguel Villá’. A: Cuadernos de Arquitectura. Núm. 34 (1958), p. 42-43.
Urrutia, Antonio. (2001) Miguel Villà : centenari 1901-2001. Masnou : Ajuntament del Masnou. 36 p.
Urrutia, Antonio; Masoliver Ródenas, Juan Antonio; Cadena, Josep M. (2010) Miquel Villà : dibuixos. Montcada i Reixac : Ajuntament de Montcada i Reixac ; Masnou: Ajuntament de Masnou. 45 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari