Nascuts fa cinquanta anys, els organitzadors d’exposicions s’han convertit en element clau per a connectar l’audiència i els artistes al voltant d’un espai singular: els museus d’art.
Un paper, el comissari o curador d’art, que ha evolucionat en els últims anys per l’impacte d’Internet. A la xarxa, l’autoritat de ‘qui té cura’ (segons la locució llatina) perd força enfront del poder sobirà del públic.
Però la responsabilitat de comissariar exposicions i conservar el fons museístic pren renovada importància gràcies a la veu de l’expert que intenta transmetre el missatge de l’artista amb la màxima objectivitat i dintre del context històric de l’obra.
Com a professional dels museus, el curador d’art celebra el seu dia cada 15 de setembre. Una data que té per objectiu fomentar la interacció directa entre comissaris i conservadors de tot el món. A més de satisfer la curiositat del públic.
Sumeu-vos a aquesta iniciativa i pregunteu al ‘vostre’ curador de confiança amb el hashtag #AskaCurator a través de les nostres xarxes socials.
Què fa un curador d’art?
Tot i ser relativament recent, el paper del curador és un dels més dinàmics dins del món dels museus. Reunir artistes segons un fil conductor, respectant els diversos punts de vista, no és una feina fàcil però sí necessària. I no va ser fins a la dècada de 1960 que el suís Harakd Szeeman va donar forma a aquesta professió a mig camí entre qui té autoritat i qui protegeix els fons del museu.
El rol d’un curador o una curadora varia en funció de l’entorn i el tipus de museu, però sempre ha de comptar amb el suport de la resta de professionals, des de conservadors o restauradors, passant per museòlegs i documentalistes.
Un bon exemple el tenim en l’exposició ‘Miquel Villà. La pintura sense atzar‘ que es pot visitar al Museu de Maricel de Sitges fins al pròxim 26 de setembre.
Mostra comissariada per Ignasi Domènech i Susanna Portell que reunir en un mateix espai l’obra d’un dels grans representants de l’art figuratiu, Miquel Villà. Exposició que ha comptat amb peces provinents tant de grans museus com de destacades col·leccions particulars, i que ha permès gaudir d’un recorregut vital per l’obra d’un dels grans pintors catalans del segle XX.
Entre les responsabilitats que pot assumir trobem: la investigació, les recomanacions per l’adquisició i cessió d’obres, l’atenció general i el desenvolupament de la col·lecció, la promoció i participació en els procediments de cura, l’organització d’exposicions, la contribució al desenvolupament de continguts i la representació institucional.
Molts fronts oberts en un moment de canvi per la cultura, com l’actual.
15 de setembre: Dia del Curador
Amb el desig d’apropar-se al seu públic, els museus animen als usuaris a participar i preguntar els seus dubtes. Especialment en jornades com la del Dia Internacional dels Museus (18 de maig), el Dia del Curador d’Art (15 de setembre) o les properes Jornades Europees de Patrimoni 2021 (8, 9 i 10 d’octubre).
Una ocasió perquè comissaris, conservadors, curadors i fins i tot directors de museus donin la paraula a l’audiència i comparteixin les seves peces favorites.
Des dels Museus de Sitges, hem escollit el quadre Escena de restaurant nocturn de París, d’Hermen Anglada-Camarasa del Museu del Cau Ferrat. Una obra creada cap a 1899 que forma part de l’exposició “Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París‘, present també al Museu de Maricel de Sitges fins al pròxim 10 d’octubre. En el marc de l’Any Anglada-Camarasa.
(París, cap a 1899)
Pintura a l’oli sobre taula
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Perquè la curació d’art permet anar més enllà de les parets de cada museu i, com en la celebració dels 150 anys del naixement d’Hermen Anglada-Camarasa, connectar els artistes i les col·leccions amb el públic de tot el país.
Quina és la vostra peça preferida? Animeu-vos a preguntar durant tota aquest setmana amb els hashtags #AskaCurator i #MuseusdeSitges.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Deixa un comentari