Si hi ha alguna cosa caracteritza a les noves tecnologies en l’era digital és que ni es creen ni es destrueixen, sinó que es transformen i cada vegada d’una manera més ràpida. És per això que tots els equipaments culturals, inclosos els museus, han d’estar a l’avantguarda en el seu ús i acostar-se amb elles a tots usuaris.
Encara que la tecnologia mòbil ens ha donat a accés a Internet de manera generalitzada, no podem donar per tancada ni la bretxa digital ni la generacional que se’n deriva del seu ús. Ja que no es tracta d’una esquerda relacionada la possibilitat d’accedir a la xarxa, sinó que parlem de la manera i els objectius amb què la fem servir. I és aquí on trobem les diferències més significatives.
Les grans bretxes digitals són econòmiques i per edats. Terrenys on els museus tenen molt treball per davant. D’una banda, trencant la bretxa entre diferents generacions, explorant nous canals per accedir a altres públics i descobrint llocs de trobada per tota la seva audiència. I d’altra, assumit un paper d’agents democratitzadors amb el que han de garantir la preservació del patrimoni i l’accés a la cultura.
Abans de la pandèmia, en imaginar el món interactiu del futur, tots els experts apuntaven a tres grans eixos: les apps, la realitat virtual i la gamificació. Tendències a les quals s’han hagut de sumar els museus.
Superada la irrupció massiva de les aplicacions dels museus, el darrer any i mig ha estat pels tours virtuals i les exposicions en línia. Sortosament, la reobertura dels Museus de Sitges ha portat un format híbrid que ha vingut per quedar-se, petites píndoles d’art accessibles per tots els públics que es complementen amb grans exposicions i catàlegs monogràfics. Un forma d’explorar els museus per diferents canals: per què conformar-se fent una visita ràpida darrere una pantalla si tenim l’oportunitat de veure l’exposició sencera en viu? Els museus reobren per oferir una experiència íntegra i els catàlegs permeten retenir-la en la nostra memòria durant molt més temps.
Però, igual que podem tenir el museu a la butxaca amb una aplicació i descobrir quines mostres ofereix amb una visita virtual, l’art també ha de ser entés com un joc que permet a l’usuari prendre un rol actiu.
Si els museus volen convidar al públic a reinterpretar i emocionar-se amb allò que veuen: per què no crear un espai ideal on cada visitant pugui reunir aquelles obres que més l’apassionen de cada centre?
Aquesta experiència il·lusòria en el món real pot ser portada a la pràctica a través d’un videojoc. I els Museus de Sitges han estat els segons a fer-ho en tot el món, després de Birmingham Museum and Art Gallery. Una experiència divertida, enriquidora i on el límit el posa el visitant. Un espai on joves i grans es poden trobar per compartir i descobrir experiències artístiques dins d’un mateix entorn: el museu.
OWW: l’experiència d’omplir de quadres les teves parets
Imagineu que tenen en comú Nintendo i el Cau Ferrat? L’any 1889, mentre l’artesà Fusajirō Yamauchi fundava Nintendo Koppai per produir i comercialitzar naips Hanafuda, un tradicional joc de cartes japonès, Santiago Rusiñol retratava a Enric Clarasó a l’estudi que compartien al número 38 del carrer Muntaner de Barcelona. El que va ser el primer Cau Ferrat.
Cent trenta anys després el món ha canviat molt, però algunes coses com la importància dels petits detalls en cada obra del Cau Ferrat continuen plenament vigents. Així com la presència d’obres de Santiago Rusiñol a museus i col·leccions particulars de tot el món.
Seria possible reunir moltes d’elles en un únic espai? La resposta pot estar en un videojoc: Occupy White Walls (OWW). Un ‘sandbox’, o entorn segur de proves, que permet executar aplicacions sense risc per l’usuari donant al jugador un alt nivell de llibertar per interactuar i ser creatiu.
OWW, que ve a ser un Minecraft per a adults, permet als jugadors construir el seu propi museu o la seva sala d’exposicions totalment personalitzada. Fent servir milers d’elements arquitectònics de diferents els estils i totalment combinables.
Podent-hi encabir a dins d’aquest museu o sala virtual algunes de les 200 obres d’art, pertanyents a les col·leccions sitgetanes i lliures de drets, que estan disponibles per tots els usuaris. El resultat és una seu paral·lela a la dels Museus de Sitges on el jugador pot organitzar activitats de difusió i dirigir-se a un públic internacional. Tot un repte!
Un projecte cultural, didàctic i obert a tots els públics
Els Museus de Sitges volen fer d’aquest videojoc una eina didàctica per a tots els nivells educatius, així com una altra finestra al món per tots aquells que volen tornar al Cau Ferrat o el Museu i el Palau de Maricel i encara no han pogut fer-ho.
La seu paral·lela dels Museus de Sitges a Occupy White Walls es va obrir el passat mes de novembre de 2020 i ha estat fruit de la col·laboració entre l’equip dels museus i l’empresa Stiki Pixels, que desenvolupa OWW.
Es tracta, això sí, d’un projecte que està en vies de desenvolupament. Tot i això, han estat molts els jugadors que han visitat la seu paral·lela dels Museus de Sitges, han deixat els seus comentaris i han desitjat entrar ben aviat en la nova seu dels Museus a OWW.
De moment, us convidem a participar en un concurs que tindrà lloc durant aquest mes de juny. El repte està en la presentació d’un projecte d’exposició que mostri, com a mínim, 15 de les obres dels Museus de Sitges. Un jurat d’experts escollirà l’exposició més innovadora i premiarà els guanyadors.
Apunteu-vos! Us esperem!
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari