Han estat nombrosos els desgreuges viscuts per les dones al llarg de la nostra història. Un règim d’invisibilitat i de manca de drets civils, educatius, laborals i democràtics que no s’ha esquerdat fins fa relativament poc i que també ha afectat l’art amb mirada feminista.
Aquesta bretxa de gènere va ser un dels eixos centrals de la passada edició del Dia Internacional dels Museus, celebrada l’any 2020 als Museus de Sitges i sintetitzada en l’exposició virtual ‘En clau de dona‘.
Tot i la transcendència històrica del segle XIX, profundament transformador per al món de l’art, la veu de les dones artistes va ser reiteradament emmudida fins a les seves darreres dècades. També a Catalunya on el naixement de les primeres organitzacions feministes i l’activisme polític i social de les dones va permetre obrir un espai femení en l’esfera pública. Malgrat que el paper que se’ls hi tenia reservat continuava sent secundari, tal com reflecteixen les imatges artístiques de l’època. Dones relegades al rol de mares, d’esposes i d’amants d’artistes, però no de creadores.
Precisament en aquest context històric va nèixer el Cau Ferrat de Sitges, inaugurat el 25 de juliol de 1894 i convertit en lloc de trobada de pintors, músics, periodistes i escriptors. Majoritàriament amb nom d’home, tot i la importància de les dones en la producció artística de l’època. Des de Lluïsa Denís i Reverter, artista polifacètica alhora que esposa de Santiago Rusiñol, i Maria Rusiñol i Denís, dibuixant, aquarel·lista, escriptora i filla de Rusiñol. Sense oblidar algunes de les artistes que han deixat empremta al Cau Ferrat, com pintores de la talla de Suzanne Valadon, grans compositores com Matilde Escalas, cantants d’òpera com Maria Gay o actrius de fama internacional com Sarah Bernhardt.
Noms de dones en l’art que han portat a revisar el seu paper històric i que permeten enriquir el discurs del Cau Ferrat a través d’un relat museístic amb perspectiva de gènere. És així com ha sorgit ‘Una mirada feminista al Cau Ferrat’. Itinerari pel museu que vol posar en relleu els imaginaris elaborats entorn de les dones al tombant dels segles XIX al XX, i mostrar com han arribat fins als nostres dies.
La visita amb ‘mirada feminista’ està disponible en format presencial i virtual, i adaptada als docents a través del racó educatiu dels Museus de Sitges. Per obrir una nova mirada lliure de prejudicis i amb igualtat d’oportunitats a les noves generacions.
La revisió del Cau Ferrat en clau de gènere
L’itinerari ‘Una mirada feminista al Cau Ferrat‘ ofereix un recorregut per les col·leccions artístiques qüestionant el paper i la visibilitat de la dona tot analitzant la figura femenina com a creadora, model i subjecte-objecte de l’obra d’art.
Una visita diferent a la casa-taller de Santiago Rusiñol amb el propòsit de despertar una nova mirada en el públic del museu, convidar-lo a observar críticament les imatges femenines que el conformen i portar-lo a reconèixer la faceta artística d’aquestes dones en la superació del rol tradicional que els hi ha estat assignat. Les col·leccions del Cau Ferrat i l’edifici en sí expliquen des de la visió personal de Rusiñol a tot un moviment com el Modernisme. Un context on la pertinença a una classe social i un gènere, en una època i un lloc concret, predeterminen els rols socials per sobre de les capacitats artístiques. Avui, cent vint-i-set anys després de la seva inauguració, el Cau Ferrat esdevé l’escenari idoni per reflexionar sobre el seu temps i revisar el seu discurs.
La presentació d’aquest nou itinerari en perspectiva de gènere ha tingut lloc el 17 de maig amb la presència de Júlia Vigó (regidora de Drets socials de l’Ajuntament de Sitges) i de Pere Izquierdo (director-gerent en funcions del Consorci del Patrimoni de Sitges), a més d’Alba López i Núria Araüna, comissàries del projecte ‘Una mirada feminista al Cau Ferrat’.
Una reflexió necessària, ja que si el retrat femení no sempre ha pertangut a les dones és perquè la representació dels seus rols de gènere ha estat un mecanisme habitual pel manteniment de la posició de poder per part dels homes. Així, idealitzant-les o demonitzant-les, han aconseguit delimitar el seu comportament i prevenir l’escàndol que hagués suposat la seva transgressió del paper que els hi havia estat assignat.
D’aquesta manera, a partir de la ‘mirada feminista’ al Cau Ferrat, el públic es pot fer diferents preguntes i treure les seves pròpies conclusions sobre la iconografía de les col·leccions: Quins papers hi juguem les dones? Com han estat representades per escultors i pintors? A quins ideals de feminitat responen? Existeixen altres dones amb nom propi al marge de les mencionades?
Revisar el Cau Ferrat en clau de gènere ens ha de permetre donar nous significats i associar a nous valors a cadascuna de les obres seleccionades per l’itinerari, però també aplicar aquesta ‘mirada femenina’ a la nostra realitat quotidiana.
Set àmbits artístics amb nom de dona
A través d’un total de set àmbits, els Museus de Sitges focalitzen l’itinerari ‘Una mirada feminista al Cau Ferrat‘ en aquelles obres que millor exemplifiquen l’evolució del paper de la dona i ofereixen una mirada diferent als visitants.
Àmbit 1: La dona com a subjecte del canvi històric
Al vestíbul del Cau Ferrat, l’escassa presència de les dones en l’època del Modernisme català es fa palesa en obres com els ‘Retrats dels anarquistes acusats del procés de Montjuïc‘ (1897). Una sèrie de dibuixos fets per Santiago Rusiñol on la presència de dones és molt inferior enfront dels rostres masculins que les acompanyen. Tot i la gran importància femenina de l’època tant com agents de canvi social com pel pes del seu treball en el sosteniment de l’entorn social i familiar del qual formaven part.
Àmbit 2: Una feminitat idealitzada
Sense abandonar el rebedor del Cau Ferrat trobem un segon espai que mostra a les dones com a preservadores de la cura i la pau domèstica, essent idealitzades com l’“àngel de la llar” en la seva representació artística durant el tombant dels segles XIX i XX. Va ser així com la feminitat va quedar associada a la innocència, la delicadesa, la fragilitat o la infantilització, i el lliure comportament de les dones mesuradament regulat. Imatge que podem apreciar en obres com ‘La nena de la clavellina (Teresa Mirabent Planas)‘ (1893), de Santiago Rusiñol enfront de rols masculins com els que es van mostrar a ‘L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat‘ a Sitges l’estiu de 2020.
Àmbit 3: Models i muses, dones desitjades
Enfront de la representació femenina com l’“àngel de la llar”, trobem l’arquetip de la dona com a objecte de desig. Dos exemples d’aquesta pública exposició del cos de la dona els veiem en sengles pintures a l’oli sobre tela signades per Ramon Casas i Carbó: ‘Nu amb guitarra‘ (1894) i ‘Nu femení d’escorç‘ (1894), presents en la Sala del Brollador del Cau Ferrat. Aquesta imatge sexualitzada i sotmesa a la mirada masculina ha estat freqüentment reproduïda en la història de l’art. Com ho ha estat la idealització de l’àmbit anterior. Dos rols, l’angelical i el fosc, que tot i ser contraposats han servit per sancionar el comportament femení fins als nostres dies.
Àmbit 4: La família i els rols de gènere
Arran del desenvolupament del capitalisme industrial, al llarg del segle XIX, la divisió de rols i treballs entre homes i dones com a subjectes amb tasques diferenciades i complementàries es va veure reforçada. Mentre els homes treballaven i tenien presència pública fora de la llar, les dones ostentaven les feines domèstiques i la cura de la família dins l’òrbita de la privacitat. La Sala del Brollador ens permet veure aquesta diferenciació de rols reflectida en la vida personal de Santiago Rusiñol i representada en ‘L’Auca del senyor Esteve‘ (1907). Una obra total, novel·lada per Rusiñol i acompanyada per il·lustracions de Ramon Casas i Carbó i rodolins de Gabriel Alomar.
Àmbit 5: Dones que ocupen l’espai
Ens traslladem al despatx del Cau Ferrat. Una sala dels records on es conserven els objectes més importants de la vida de Santiago Rusiñol i on hi té cabuda la creativitat amb ‘mirada femenina’. A vegades com a motiu d’una obra i a vegades amb anotacions per part de l’autor. És el cas de Suzanne Valadon que, sent model abans que pintora, va necessitar l’acompanyament d’artistes com Toulouse-Lautrec o Degas per fer visible la seva immensa capacitat creativa. O de Matilde Escalas, present al Gran Saló del Cau Ferrat, a qui Erik Satie i Isaac Albéniz van haver d’introduir als cercles de la Schola Cantorum de París tot i el seu virtuosisme musical. Dues artistes que veiem representades al Cau Ferrat amb el ‘Retrat de Suzanne Valadon‘ (1891), de Miquel Utrillo i Morlius, i el ‘Retrat de Miss Mac Flower (Matilde Escalas)‘ (París 1894), de Santiago Rusiñol i Prats.
Àmbit 6: Projecte cultural de la feminitat en la història de l’art
El següent àmbit ens porta a la primera planta on trobem el Gran Saló del Cau Ferrat. Un espai amb aire sacre que Santiago Rusiñol va concebre com a temple de l’art i ret homenatge algunes obres cabdals de la seva història. És aquí on trobem estudis i còpies d’obres del Renaixement que va fer el mateix Rusiñol. Aquest espai, que exemplifica la idea de l’art total, acull representacions de caràcter naturalista com les al·legories a ‘La Poesia‘ (1894) o ‘La Música‘ (1894), pintades per Santiago Rusiñol de retorn de Pisa i Florència. Obres que representen la figura femenina segons un cànon pictòric marcat pel gènere tot i el pas dels segles.
Àmbit 7: Els oblits de la història de l’art
Per finalitzar aquest itinerari amb ‘mirada feminista’ creuem el Gran Saló fins a aturar-nos davant ‘La partició del vi’ (1900) d’Ignacio Zuloaga. Obra que ens torna a mostrar la manca de neutralitat en el relat de la història de l’art. Una narració que, com qualsevol relat històric, mostra la mirada personal, els interessos i els valors de l’artista.
I és en aquest punt on l’espectador s’ha de preguntar: què es prioritza i què s’amaga en l’obra?
Un itinerari per reflexionar sobre cada obra
Observar i pensar sobre l’art dels museus, tant el que les obres mostren com la forma en què s’exposen, permet a l’espectador reflexionar sobre el moment passat de la seva creació i la interpretació present que en fa la societat.
Dos instants en què l’obra, per sobre del valor estètic, transmet la intencionalitat de l’artista i el context de la seva creació amb uns personatges, presents o absents, una distribució i un color que oberts a la visió crítica del públic. I és ell qui l’ha de llegir com a conjunt i qui l’ha de nodrir de significat en clau de gènere.
Bibliografia disponible
Casacuberta, Margarida (1997). Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Edicions de l’Abadia de Montserrat. 616 p.
Domènech, Ignasi (2019). Museu del Cau Ferrat: catàleg de pintura i obra sobre paper = painting and works on paper catalog. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges. 439 p.
Faxedas, Maria Lluïsa (2018). Història de l’art : guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats. 42 p. El línia: https://www.vives.org/book/historia-art-guies-per-a-docencia-universitaria-amb-perspectiva-genere/
Laplana, Josep de C. (1995). Santiago Rusiñol: el pintor, l’home. Barcelona: Edicions de l’Abadia de Montserrat. 589 p.
Montañés, José Ángel (2013). «Modernisme amb ulls de dona». A: elpais.com, 27/03/2013. En línia: https://elpais.com/ccaa/2013/03/27/quadern/1364413456_152818.html
On són les dones: espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2006. 171 p.
Panyella, Vinyet (2003). Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62. 616 p.
Panyella, Vinyet (2013). «Dones Modernistes». A: Quadern de Terramar, 08/03/2013. En línia: https://quaderndeterramar.wordpress.com/2013/03/08/dones-modernistes/
Panyella, Vinyet (2014). «Les dones sense nom i l’enigma de Miss McFlower». A: Quadern de Terramar, 07/03/2014. En línia: https://quaderndeterramar.wordpress.com/2014/03/07/les-dones-sense-nom-i-lenigma-de-miss-mcflower/
Pons, Pere Antoni (2016) «Matilde Escalas: els misteris d’una dona creativa i moderna». A: Diari Ara. 14/02/2016. En línia: https://diumenge.ara.cat/diumenge/matilde-escalasels-misteris-creativa-moderna_1_1715757.html
Quiney, Aitor (2013) «Lluïsa Denís i Maria Rusiñol,les dones del Cau Ferrat». A: Coup de fouet. 2013. Núm. 21. p. 58-63. En línia: http://artnouveau.eu/upload/magazine_pdf/21_feminal.pdf
Rusiñol, Maria (1950). Santiago Rusiñol vist per la seva filla. Barcelona: Aedos. 281 p.
Smith, Hazel (2019) «Suzanne Valadon: Artist and Muse of Montmartre». A: francetoday.com. 03/12/2019. En línia: https://www.francetoday.com/culture/suzanne-valadon-artist-and-muse-of-montmartre/
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Crèdits vídeo
© Maricel TV de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari