‘La República’ de Pere Jou a la Peça del Mes dels Museus

L’anunci de la República Catalana, fet per Francesc Macià un 14 d’abril de 1931 des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, va ser un fet històric pel país des de tots els punts de vista. Per ser una decisió assolida de forma popular i democràtica, i per tenir una celebració espontània i pacífica entre la població.

Els catalans van prendre aquest camí oferint la mà a l’Estat en proclamar una República Catalana “a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a repúbliques, per formar la confederació ibèrica“, citaven les cròniques de l’època. I compromesos amb la causa republicana a tots els nivells, també des del món de la cultura i l’art, amb exposicions que volien sumar forces en favor d’aquest canvi polític.

Dins d’aquest marc, a la primavera de 1931, l’escultor Pere Jou i Francisco (Barcelona, 1891-Sitges, 1964) va presentar la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes de Barcelona. Una mostra inicialment programada entre el 4 i el 17 d’abril de 1931 que es va veure prorrogada pels fets ocorreguts durant la proclamació de la República Catalana.

En ella, Jou va exposar fins a quinze obres, algunes d’elles realitzades en pedra mitjançant la talla directa i no totes amb un títol assignat per l’artista. Tot i que una que va cridar especialment l’atenció de l’aleshores alcalde de Sitges Josep Planas i Robert: ‘Nu femení’ (Sitges, cap a 1926).

Una figura de dona que ix de la mar o que abandona la mar, com si diguéssim a trenc d’onades” que l’Ajuntament va acabar adquirint el juny de 1932 i que en lloc de “col·locar-la al peu de l’escala de la Casa de la Vila de Sitges” va ocupar un lloc molt més destacat com suggeria la premsa local de l’època.

“Sitges-Barcelona. A les Galeries Layetanes”. Baluard de Sitges, 13-3-1932, p. 1.

Instal·lada a la sala petita de l’Ajuntament i convertida en al·legoria de la República, l’escultura de l’artista va ocupar el lloc “on hi havia el retrat del Borbó“. Un nou missatge institucional del qual el mateix Pere Jou va participar fent també un escut de fusta per la Casa de la Vila. Peça que malauradament no s’ha conservat.

De ‘La República’, nom pel qual finalment ha estat coneguda l’obra, i el context històric en què va ser exposada i incorporada a la Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges (Museu de Maricel) n’ha parlat l’historiador Josep Lluís Martín Berbois a La Peça del Mes d’abril dels Museus de Sitges.

La transcendència històrica de la República Catalana

Per explicar l’obra ‘La República’ de Pere Jou i Francisco, cal tenir en compte el moment històric en què va ser creada per l’artista i adquirida per Sitges, la seva vila d’adopció.

L’explicació d’aquell important període per Catalunya ha anat a càrrec de Josep Lluís Martín Berbois (Sabadell, 1978). Doctor en Història contemporània, autor de diversos llibres i nombrosos articles, i un dels responsables de continguts del Memorial Democràtic.

Martín Berbois és un estudiós de la història de Catalunya des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX, expert en política i cultura del nostre país i gran coneixedor de la Segona República (1931-1936).

Una etapa que tot i la seva brevetat va ser rica culturalment i “va donar peu a moltes coses, com el Museu del Cau Ferrat i el lloguer de Maricel com annex al museu que són d’aquesta època“, assenyala Pere Izquierdo (director en funcions dels Museus de Sitges). Gràcies a una sèrie de gent molt preparada que va formar de la Mancomunitat i que ha deixat una herència que ha arribat fins als nostres dies.

Aquest període històric, que enguany està de plena actualitat arran del 90è aniversari de la proclamació de la República Catalana, és el motiu central d’aquesta Peça del Mes. Una ocasió que els Museus de Sitges commemoraran dedicant una exposició sobre les dones que van demanar el canvi a través del seu art.

La mostra titulada ‘Artistes republicanes’ està programada entre la tardor de 2021 i la primavera de 2022 al Museu de Maricel de Sitges.

El simbolisme escultòric de La República de Pere Jou

A la dècada dels anys 1920 Pere Jou era ja un artista consolidat. Gràcies als anys de formació a Barcelona sota el mestratge d’artistes com Pau Gargallo o Venanci Vallmitjana i a l’experiència assolida a grans projectes com la realització dels capitells del Palau de Maricel de Sitges sota la direcció de Miquel Utrillo.

Un escultor independent, tant pel seu treball, fora dels corrents predominants, com per la seva situació familiar, com per la seva participació purament individual als salons de primavera“, ens recorda David Jou I Mirabent. Durant el període 1923-1931 Pere Jou es casa i s’incorpora a diferents associacions artístiques del país. I entre els anys 1926 i 1928 s’instal·la a Sitges, en una etapa en què veu la llum l’obra ‘Nu femení’ (posteriorment ‘La República’).

‘La República’, de Pere Jou i Francisco
(Sitges, cap a 1926)
Escultura tallada en pedra calcària tipus sénia (pedra procedent del Garraf)
Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges

Una peça exposada a les Galeries Laietanes l’abril de 1931 que va despertar l’interès del llavors alcalde de Sitges Josep Planes i Robert i de qui en va formalitzar l’adquisició el seu successor al càrrec Josep Costa i Canal l’any 1932.

L’obra va arribar a la Vila de Sitges en un moment de fervor cultural i de llibertat artística i creativa, com si hagués estat concebuda precisament per aquest destí.

Feta amb la pedra natural de Sitges característica en l’obra de l’artista i amb un estil que segueix clarament l’estètica noucentista, Pere Jou ens obsequia amb obra que ha esdevingut actriu principal de tots els espais on ha estat exposada.

Entre 1932 i 1939 va estar a l’Ajuntament de Sitges. Durant el primer període del franquisme (1939-1959) emmagatzemada al Museu de Maricel. L’any 1961, per petició de la bibliotecària sitgetana Lolita Mirabent, fou instal·lada a la sala de lectura de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol on va romandre fins al 2013. Any en què l’espai va ser tancat per les obres de condicionament de l’edifici, Mentre que “des de desembre de 2014 figura a la col·lecció permanent del Museu de Maricel de Sitges“, ens recorda Vinyet Panyella, incorporant-se a la Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges.

El llarg periple d’una escultura simbòlica que lliga passat i present de la història sitgetana.

Bibliografia

Domènech, Ignasi. L’escultor Pere Jou (1891-1964): forma i matèria. Barcelona: Viena Edicions, 2016. 334 p.
Domènech, Ignasi. L’escultor Pere Jou (1891-1964) : biografia artística i catàleg raonat [Tesi doctoral]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d’Història de l’Art i Musicologia, 2015. 2 vol.
Domènech, Ignasi. Pere Jou, escultor [catàleg de l’exposició]. Sitges: Ajuntament de Sitges, 2011. 223 p. En línia: https://museusdesitges.cat/sites/default/files/pere_jou_escultor.pdf
Jou i Mirabent, David. L’escultor Pere Jou. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 1991. 124 p.
Panyella, Vinyet. ‘La República, una escultura simbòlica de Pere Jou’. A: Quadern de Terramar. 14 d’abril de 2017. En línia: https://quaderndeterramar2018.wordpress.com/2017/04/14/la-republica-una-escultura-simbolica-de-pere-jou/
‘Sitges-Barcelona. A les Galeries Layetanes’. A: Baluard de Sitges, 13-3-1932, p. 1.

Crèdits fotogràfics

© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges

Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges

Ajuda’ns a difondre-ho

Publicada

a

, , ,

per

Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d