La desaparició de Lluís Juste de Nin ens deixa orfes d’un dibuixant sense el que no es podrien explicar les últimes dècades del còmic en català. Però també d’una persona clau per la reconstrucció històrica de Catalunya, seguint la petjada de grans il·lustradors com Lola Anglada.
Creatiu, dissenyador i creador d’històries, Juste de Nin va destacar per fer de la historieta una eina compromesa amb la llengua i la identitat catalana. Fent servir el dibuix i l’humor gràfic per posicionar-se, més enllà de l’entreteniment lúdic.
Va treballar amb diverses revistes i autors. Des de col·laboracions amb la lluita antifranquista i la propaganda obrera a il·lustracions d’articles de Manuel Vázquez Montalbán. Però si algun dels seus personatges és especialment recordat aquesta és la Norma. Una nena inspirada en el símbol de la República que dibuixà Lola Anglada a ‘El més petit de tots’.
Juste de Nin i Anglada, dos personatges compromesos amb el catalanisme en dos moments importants de la nostra història.
Defensa de la llengua catalana als 80 de Juste de Nin
La trajectòria de Juste de Nin al còmic històric va arrencar l’any 1973 amb la publicació clandestina d’una aproximació a la història catalana que va suposar un dels primers àlbums d’historietes per a adults del franquisme en la nostra llengua. Però no va ser fins l’any 1982, quan la revista ‘Canigó’ va veure néixer el seu personatge més recordat.
Creat per encàrrec de la Geveralitat de Catalunya, Juste de Nin va dissenyar un personatge que donava imatge a una nova campanya per promoure l’ús de la llengua catalana: la Norma.
Representada com una nena vestida amb pantalons granota, a imatge i semblança de la protagonista de ‘El més petit de tots‘ creada per Lola Anglada, la Norma va captivar el públic. Amb un enorme somriure, la seva imatge amable i fresca va cobrir tota mena d’espais a la via pública i va aconseguir popularitzar la normalització lingüística.
La Norma, prenent com a model una joveníssima Anna Solà, va ser protagonista de la campanya ‘El català, cosa de tots‘ amb guió d’Avel·lí Artís-Gener (Tísner). Sense perdre aquella rialla que només va desdibuixar-se un cop, trenta anys després, com a rebuig a la Llei Wert de l’any 2012.
El símbol del catalanisme i la República de Lola Anglada
Seixanta anys abans que Lluís Juste de Nin, la il·lustradora Lola Anglada i Sarriera també va fer història. En convertir-se, als anys 20, en la primera dibuixant professional de tot l’Estat.
Els seus treballs inicials van ser per publicacions infantils de l’època en català. Com ‘Cu-cut!’, ‘Virolet’ ‘En Patufet’ o ‘La Mainada’. Traslladant-se acabada la I Guerra Mundial a París, on col·laborà amb gran editorials (il·lustrant contes d’autors clàssics com Charles Perrault) i feu amistat amb personatges com Francesc Macià.
A cavall entre els anys 20 i 30 va crear la seva important trilogía formada per ‘Margarida‘ (1928), ‘Monsenyor Llangardaix‘ (1929) i ‘Narcís‘ (1930). I, gairebé una década després, va escriure ‘El més petit de tots‘ (1937).
Tot un símbol polític nascut d’una artista compromesa amb les llibertats i el catalanisme en moments difícils. Des de la Dictadura de Primo de Rivera, a la Guerra Civil i el règim franquista.
De fet, el protagonista del conte ‘El més petit de tots‘ (1937) va simbolitzar la lluita en favor de la República i va representar els movimients en defensa d’exiliats i presos.
Bibliografia
Anglada i Sarriera, L. (1937): El Més petit de tots. Barcelona: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. 80 p.
Cadena, JM. (1986): La Guerra civil vista per Lola Anglada : 8 al 29 setembre 86. Sala d’exposicions de l’Ateneu Barcelonès. Barcelona: Diputació de Barcelona, 15 p.
Juste de Nin, L. (2004): Els Nin: memòries a llapis d’una família catalana. Barcelona: Planeta DeAgostini, Columna. 316 p.
Xavier Garcia, Biblioteca dels Museus de Sitges
Deixa un comentari