La dècada de 1930 va coincidir amb un període singular en la història d’Espanya, marcat pels avenços i els retrocessos en la situació de les dones en tots els àmbits. De la visibilitat pública durant els anys de la Segona República als anys de silenci durant la Guerra Civil que no van poder evitar, però, l’efecte contrari entre aquesta meitat de la població.
La veu de la dona es va veure reforçada pel seu paper actiu al llarg del conflicte bèl·lic, tant en el front de guerra com en la rereguarda, i truncada per la tràgica derrota del bàndol republicà. En aquest interval de temps que va anar des de l’establiment d’un període democràtic, el 14 d’abril de 1931, al dessagnament d’Espanya abans de convertir-se en l’Estat totalitari que va precedir a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, l’any 1939, se situa la nova exposició dels Museus de Sitges.
‘Artistes compromeses amb la República (1931-1939)‘ és un homenatge, malauradament ajornat per causa de les diverses crisis que hem patit, que finalment veu la llum en el noranta-unè aniversari de la proclamació de la Segona República i que recorda el nom de tot un conjunt d’artistes que van emprar el seu art en la defensa d’aquell període de llibertat.
L’exposició, comissariada per Núria Rius Vernet i Julián Díaz de Otazu, i amb la participació de la historiadora i crítica d’art feminista Elina Norandi estarà present al Museu de Maricel del 14 d’abril al 18 de setembre de 2022 com una crònica políticosocial de Catalunya, en clau de gènere, entre 1931 i 1939. La narració gràfica a partir de l’obra d’un conjunt d’artistes amb un punt en comú: prendre partit a favor de la República, legalment i legítimament establerta, i de la revolució.
Entre les seves protagonistes trobem artistes nascudes a Catalunya, com Lola Anglada, Carme Millà i Maria Ferrés Puig (“Maria Freser”), o que hi van viure durant un llarg període de la seva vida, com Remedios Varo i Mariona Lluch Soriano. Al costat d’altres dones que hi van residir temporalment, com Francisca Rubio Garcia (“Paquita”), Manuela Ballester Vilaseca i Alma Tapia Bolívar. Sense oblidar aquelles creadores que van participar de la vida artística catalana durant la Segona República, com Maruja Mallo, Francis Bartolozzi Sánchez (“Pitti”) i Anna Aguilera Gassol. I recordant altres artistes pocs conegudes, com Elisa Piqueras Lozano, Àngela Nebot Molada i Montserrat Barta Prats.
L’obra de les quals és plenament vigent. En paraules dels organitzadors de la mostra, “és molt adient exposar actualment la tasca artística de dones implicades a fons en aquell règim que es guiava per l’esperit democràtic: és un clam contra qualsevol amenaça de retrocedir en tot el que hem aconseguit fins ara.”
L’art i les artistes durant la República
La Generalitat de Catalunya, instaurada dins la Segona República (1931-1939), va posar tots els esforços per ampliar el nivell cultural del país amb la facilitació d’estudis entre la població, la convocatòria de beques i premis d’acord amb l’exemple de la Mancomunitat i amb la celebració d’esdeveniments culturals en clau catalana, democràtica, científica i laica.
Des de la creació de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art de Barcelona (1932), organitzadora del Saló de Barcelona i el Saló de Montjuïc, dirigits per Lluís Masriera i Joan Rebull respectivament, a la constitució del Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, dissenyat per Josep Lluís Sert. Però també per la inauguració de diversos museus arreu del país entre el 1932 i el 1934. És el cas de Museu d’Arts Decoratives de Barcelona (1932), Museu d’Arqueologia de Catalunya (1932), el Museu del Cau Ferrat (1933) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (1934). Així com l’edició de publicacions culturals de la importància de Mirador: setmanari de literatura, art i política (1929-1937) o Art: publicació de la Junta Municipal d’Exposicions d’Art (1933-1936).
En aquest context, diverses artistes de l’època van trobar l’oportunitat de participar activament en la construcció d’una nova consciència des de Catalunya. Tant al llarg del període democràtic com en el transcurs del conflicte bèl·lic.
Àmbits artístics amb noms de dona
L’exposició ‘Artistes compromeses amb la República (1931-1939)‘ reserva un àmbit a cadascuna de les creadores reconegudes en la mostra organitzada pels Museus de Sitges. Sigui de forma individualitzada o formant part d’un col·lectiu on artistes menys conegudes o simplement anònimes han llegat la seva obra compromesa amb els valors republicans de llibertat.
Carme Millà Tersol (1907-1999)
Dibuixant, dissenyadora, publicista i cartellista catalana involucrada amb la República i l’anarquisme a qui veurem representada per obres tan destacables com els cartells Escola Nova, poble lliure (1936) o Ajudeu Euzkadi! CNT-AIT (1937).
Lola Anglada Sarriera (1892-1984)
Artista compromesa amb el catalanisme a través de les il·lustracions del Nosaltres Sols!, publicació nascuda l’any 1931 i adherida a la Unió Catalanista, i de El Més Petit de Tots, creat l’any 1937 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, per posar dos exemples.
Maria Ferrés Puig (“Maria Freser”) (1874-1964)
Dibuixant, aquarel·lista i gravadora els seus dibuixos en petit format i apunts aquarel·lats van retratar la població dels carrers de Barcelona del 1931 al 1939 en una crònica il·lustrada de la societat de l’època. Des de milicianes i milicians a comissaris polítics o soldats del bàndol nacional.
Francis Bartolozzi (“Pitti”) (1908-2004)
Dibuxant, pintora i il·lustradora, del seu compromís amb la República ens deixen testimoni il·lustracions de la revista Crónica, des del 1930, de la sèrie de contes Don Nubarrón (1938), o del setmanari Sidrín (1937). A més de la sèrie de gravats Malsons infantils exhibida a París l’any 1937.
Francisca Rubio García (“Paquita Bardasano”) (1911-2008)
Pintora i cartellista, va treballar activament durant la Guerra Civil en favor de les dones i dels valors republicans. Dirigint el taller La Gallofa, de las Juventudes Socialistas Unificadas, o participant de grans mostres com l’Exposició Internacional de París de 1937. Marxant a l’exili al final del conflicte.
Manuela Ballester Vilaseca (1908-1994)
Pintora, il·lustradora i cartellista, a més d’escriptora i editora, va ser una artista d’avantguarda compromesa amb la defensa dels drets de les dones. Des del 1936, amb el primer cartell polític i la fundació de Pasionaria: revista de las Mujeres Antifascistas de Valencia, fins a la lluita des de l’exili.
Ana María Gómez González (“Maruja Mallo”) (1902-1995)
Il·lustradora i pintura surrealista, de caràcter transgressor i amant de la llibertat, va ser membre de la Generació del 27 i de Las Sinsombrero. Participant del compromís republicà a través d’exposicions a París (1932), al Saló de Tardor de Barcelona (1933) o a l’Exposició Logicofobista de Barcelona (1936).
Remedios Varo Uranga (1908-1963)
Pintora, escriptora i artista gràfica, enormement reconeguda a Amèrica i desconeguda entre nosaltres. Va dibuixar a la Barcelona (1932) i participar de l’Exposició Logicofobista (1936). Compromesa amb la República, es va exiliar primer a França (1937) i després a Mèxic (1941).
Elisa Piqueras Lozano (1912-1974)
Pintora i escultora, arran del cop d’estat de 1936 va adherir-se a la Alianza de Intelectuales Antifascistas para la Defensa de la Cultura, va il·lustrar pel diari Verdad i les revistes Nueva Cultura i Pasionaria i va fer de professora de dibuix a l’Institut Obrer de Barcelona. Marxant a l’exili el 1939.
Altres artistes poc conegudes
Al costat d’aquestes artistes, altres han estat silenciades i fins i tot oblidades, malgrat la seva participació en exposicions a través de pintures o d’il·lustracions per a revistes compromeses amb aquell moment històric.
Mariona Lluch Soriano (1927), destacada dibuixant del setmanari infantil Tovaris; Anna Aguilera Gassol (1898-1973), pintora catalana especialment activa durant la Guerra Civil; Alma Tapia Bolívar (1906-1993), dibuixant, il·lustradora i cartellista amb fortes conviccions republicanes; Montserrat Barta Prats (1906-1988), pintora i dibuixant; o la pintora barcelonina Àngela Nebot Molada que va defensar activament la República durant la Guerra Civil.
Noms que més enllà del record mereixen un estudi que permeti aprofundir en el seu llegat artístic i donar a la seva obra un espai propi en la història de l’art i de les llibertats.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari