Quin món sorgirà després del coronavirus? On trobarem resposta als efectes de la pandèmia? Durant l’últim any, la cultura ha estat el refugi de milions de persones davant una situació nova per tothom. No només oferint entreteniment per tots els públics, sinó també guarint les ferides ‘invisibles’ ocasionades per la pandèmia.
Però ara toca pensar en el futur, reimaginar la vida després del coronavirus i qui sap si apagar i tornar a engegar el sistema. Fent servir aquesta última fórmula, la segona edició del Festival Clàssics s’ha centrat en la necessitat de fer ‘Reset’ (reiniciar). Clàssics, com a festival d’arts contemporànies i pensament, proposa redefinir la vida humana, identificant i recreant els seus valor fonamentals.
I quina millor manera de fer-ho que escoltant la veu dels clàssics de la literatura. La segona edició del Festival Clàssics, celebrada a finals de 2020, va proposar suspendre i reiniciar la connexió amb la tecnologia tot escoltant el que van dir els autors de l’antiguitat grega i llatina. Un ambiciós exercici pel qual també podríem recórrer als clàssics de la literatura catalana i algunes de les seves representacions als escenaris del país.
Editorials i teatres de Catalunya s’han proposat recuperar alguns dels clàssics catalans, des d’autors modernistes a grans dones de la dramatúrgia o algunes obres literàries les il·lustracions de les quals mereixen tenir espai propi als museus.
Retorn al teatre de Santiago Rusiñol
Igual que Els Jocs Florals de Canprosa va ser reeditada l’any 2018 i posteriorment portada a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), altres peces clàssiques de la dramatúrgia de Santiago Rusiñol han tornat als aparadors de les llibreries en els últims anys. És el cas d’En Josepet de Sant Celoni (2016), La “niña gorda” (2015) o El català de la Manxa (2014), recuperats per l’editorial L’Avenç i presents a La Puntual dels Museus de Sitges.
Entre finals del 2020 i principis del 2021, dos anys després de la representació al TNC, altres muntatges basats en obres rusiñolenques han vingut a revolucionar la cartellera teatral catalana. Com L’Hèroe, amb direcció de Lurdes Barba, també a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya o El bon policia, adaptat per Ricard Farré i Arnau Puig, al Teatre Maldà de Barcelona.
Peces teatrals amb un marcat caràcter polític, però destinades a un públic popular. Obres que volen ser irreverents, sense perdre el sentit de l’humor. La publicació del Teatre polèmic (2018), de Santiago Rusiñol amb pròleg de Margarida Casacuberta, és una bona mostra del que ens ofereix aquest Rusiñol de principis del segle XX.
Un volum que inclou sis d’aquestes obres teatrals: Llibertat! (1901), Els Jocs Florals de Canprosa (1902), L’Hèroe (1903), El Místic (1903), El bon policia (1905) i La “merienda” fraternal (1907), i que trobareu a la botiga dels museus.
Lluïsa Denís a les llibreries del país
A principis del 2020, amb els teatres tancats, va arribar a les llibreries un volum que ve a reivindicar el paper de les dones en la dramatúrgia catalana. El llibre, titulat Pioneres modernes: dotze autores de l’escena catalana 1876-1938, és una antologia a cura de Mercè Ibarz que ha publicat Arola Editors.
Un llibre destacable, per la importància dels textos que inclou i l’oportunitat de redescobrir clàssics en clau de dona. Dramaturgues malauradament oblidades tot i el seu important paper en moment històric pel teatre català, entre l’últim terç del segle XIX i les quatre primeres dècades del segle XX. Necessària antologia d’unes primeres dames del modernisme que a més de ser pioneres i mereixen un lloc d’honor a les lletres catalanes.
Fotografia
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Imatge 2: Retrat de Lluïsa Denís i Reverter (cap a 1889)
Estudi fotogràfic Napoleón, Barcelona
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Aquest volum ret homenatge a noms destacats com el de Rosa Maria Arquimbau, Maria Carratalà, Maria Lluïsa Algarra, Llucieta Canyà, Cecília A. Màntua, Carme Montoriol, Maria Domènech, Carme Karr, Felip Palma (pseudònim de Palmira Ventós), Víctor Català ( pseudònim de Caterina Albert), Dolors Monserdà o Lluïsa Denís.
Denís, esposa de Santiago Rusiñol, té aquí dos dels seus textos més coneguts: Una venjança com n’hi ha poques (1931) i Els caçadors furtius (1931). Dues obres que dialoguen entre elles i posen de manifest la desigualtat entre homes i dones.
Peces d”art total’ a La Puntual de Sitges
En la reivindicació de l’art total, les obres teatrals de Santiago Rusiñol especialment il·lustrades per l’ocasió ocupen un lloc destacat. És el cas de dos peces rusiñolenques amb uns dibuixos que formen part de les col·leccions del Museu del Cau Ferrat.
Una d’elles és L’Alegria que passa: quadre líric en un acte (1898), il·lustrada per Ramon Pichot i Gironés. Llibre del qual trobem exposada la portada dins l’exposició El Llibre català en temps del modernisme que podeu visitar fins al 25 d’abril al Museu de Maricel.
L’altra és un clàssic del literatura catalana de tots els temps: L’Auca del senyor Esteve (1907) que posteriorment fou adaptada al teatre i estrenada deu anys més tard amb gran èxit de públic.
Llibre on el text de Santiago Rusiñol està indissolublement connectat als dibuixos de Ramon Casas i als rodolins de Gabriel Alomar. Tres artistes en una sola obra.
Dibuix a llapis grafit, tinta, aiguada, aquarel·la, guaix i pastel sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
En ell, el protagonista que és membre de la petita burgesia barcelonina, té un nét amb vocació artística. Fet que comporta l’oposició general i posa de manifest la difícil relació dels artistes de l’època de Rusiñol amb la societat burgesa que els acull.
Tant la versió catalana com la castellana, titulada Las Aleluyas del señor Esteve estan disponibles a la botiga dels Museus de Sitges, amb el text i les il·lustracions originals. Una història que, tot i transcorre a la Barcelona de finals del segle XIX, reflecteix irònicament les tensions que havia d’afrontar l’artista incomprès per la societat que l’envoltava durant l’època modernista.
Obra que recull un aprenentatge vital que perfectament podríem aplicar als nostres dies. Un coneixement que trobareu rellegint els clàssics catalans de la botiga dels Museus de Sitges.
Bibliografia
Ibarz, Mercè. Pioneres modernes: dotze autores de l’escena catalana 1876-1938; una antologia de Mercè Ibarz. Tarragona: Arola Editors, 2020. 443 p.
Rusiñol, Santiago. Teatre polèmic; edició d’Albert Arribas amb pròleg de Margarida Casacuberta. Barcelona: L’Avenç, 2018. 356 p.
Rusiñol, Santiago. Las Aleluyas del Señor Esteve; con 28 ilustraciones de Ramón Casas ; traducción y notas de Lourdes Sánchez Rodrigo; prólogo de Vinyet Panyella i Balcells. Sevilla: Renacimento, 2017. 225 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari