El Museu del Cau Ferrat conserva col·leccions de l’art de l’antiguitat que inclouen mobiliari antic amb peces històriques anteriors al modernisme. Un fons artístic que forma part de les col·leccions de forja, ceràmica i vidre recollides per Santiago Rusiñol on l’estil gòtic sobresurt per la seva profunditat, naturalisme i ús de la llum.
L’art gòtic va influir de forma primerenca el mobiliari religiós de forma, mentre que el moble civil en va rebre la influència més tardana. De fet, no fou fins al segle XIV que el gòtic arribà plenament al mobiliari d’ús quotidià amb la incorporació d’arqueries ogivals, traceries i motius fantàstics a les cares frontals de les arques. Adaptant els fusters de la baixa edat mitjana l’ornamentació a la funció i a l’estructura de cada moble concret, i aconseguint així una sensació de proporció i unitat que encara avui ens captiva.
Amb el pas dels segles, caixes, arques, cofres i baguls han continuat sent mobles destacats en el si de la llar, per acabar convertint-se en veritables peces de museu com la que protagonitza la Peça del Mes de gener de 2026. Una caixa en fusta de noguera i pi, i aplicacions de ferro forjat i teixit que forma part del Fons Cau Ferrat.
La peça va ser presentada per la doctora en Història de l’Art i presidenta de l’Associació per a l’Estudi del Moble Mònica Piera qui a través d’una interessant ponència va anar desgranant detall a detall d’aquest moble de mitjan segle XV.
Un moble ornamental de la col·lecció Santiago Rusiñol
L’elecció d’aquest moble és especialment oportuna en un moment com l’actual en què el gòtic és objecte d’una revisió crítica i les seves obres són admirades per la representació amb detall i delicadesa com era d’important i valuós el mobiliari en el dia a dia durant l’edat mitjana. Especialment, les peces que daten dels segles XVIII al XIX.
Caixa (Itàlia septentrional, entre 1458 i 1464, i segle XIX)
Moble de noguera, pi, ferro forjat i teixit
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Dins d’aquest context, l’estudi d’aquesta caixa d’estil gòtic conservada als Museus de Sitges coincideix amb l’elaboració de l’inventari de caixes històriques conservades a Catalunya —hagin estat o no construïdes al territori—, en el marc d’un ambiciós projecte impulsat per l’Associació per a l’Estudi del Moble. Aquest Inventari digital participatiu, conegut com El teu bagul, la nostra història, neix amb l’objectiu identificar els exemplars més rellevants per la seva qualitat o trajectòria històrica.
En aquest marc, el citat moble amb l’escut de Pius II forma part de la col·lecció de Santiago Rusiñol i mereix una atenció destacada. Es tracta d’una caixa d’estil gòtic florit que presenta, al centre del frontis i just sota el pany, un escut tallat. El blasó correspon a la família Piccolomini: un escut quadrilong acabat en punta, amb una creu carregada amb cinc llunes creixents. Tot i l’absència de policromia, la lectura heràldica és inequívoca. L’escut se sobremunta amb les claus creuades de sant Pere i la tiara papal, disposades en un segon escut de la mateixa forma.
L’anàlisi directa de la peça revela, però, que l’estructura actual no correspon a època medieval que pretén evocar. La caixa va ser construïda en un moment posterior amb la finalitat de conservar i tornar a donar ús a unes restes de talla gòtica preexistents. Afortunadament, aquestes parts originals abracen gairebé tot l’escut, l’element clau de la peça, ja que permet identificar-ne tant el propietari com la cronologia.
Per la seva banda, els elements de ferro —pany amb falleva, frontisses, claus, cantoneres i nanses— són tots del segle XIX, però executats seguint models medievals. Destaca especialment la capsa del pany, inspirada en el gòtic francès, així com les nanses de barra recta, basades en exemplars del nord d’Itàlia. Com també cal remarcar el fragment de teixit que habitualment s’emprava per evitar el contacte directe entre la fusta i el ferro.
El moble presenta restes de policromia fosca, visibles sobretot a les parts corresponents a la intervenció moderna, fet que indica que aquesta pintura és contemporània a la restauració. Amb tot, no es pot descartar que la caixa gòtica original hagués estat policromada, ja que aquest acabat era molt comú en caixes d’aquell període. Malauradament, la superfície de l’escut i de les traceries originals va ser netejada de manera abrasiva, eliminant-ne l’acabat i la pàtina, cosa que impedeix conèixer-ne amb precisió l’aspecte original.
La decoració resultant remet al model de caixa de màxima qualitat del gòtic avançat, caracteritzat per l’abundància de traceries que envolten un escut d’armes. Aquest tipus es va originar a França i es pot rastrejar el seu ús fins a l’àrea septentrional de la península Itàlica al llarg del segle XV i inicis del XVI, generalment tallat en roure o noguera. Altres caixes similars es conserven a col·leccions tan destacades com la del Metropolitan Museum of Art o la del Museu del Louvre.
Aquesta peça constitueix, en definitiva, és un testimoni rellevant de l’interès de Santiago Rusiñol pel col·leccionisme d’art antic que mereix la nostra atenció.
Bibliografia bàsica
ALCOUFFE, Daniel, DION-TENENBAUM, Anne i LEFÉBURE, Amaury. Le mobilier du Musée du Louvre, Vol. I. Paris: Editions Faton, 1993.
CHATELAIN, Jacques. Mobili tradizionali delle Alpi Occidentali. Ivrea: Priuli & Verlucca, 2006.
CHIESA, Gemma. Il Quattrocento. Milà: Görlich Editore, 1971.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari