En els primers temps de l’Església catòlica, els accessoris de litúrgia van tenir una importància menor, ja que els sagraments eren celebrats en estances modestes, sense gaire ritual i amb objectes comuns. Però a mesura que la litúrgia va anar desenvolupant ritus més complexos, aquests objectes es van anar convertint en indispensables i el seu paper va acabar guanyant gran valor simbòlic en la celebració.
També la forma i els materials emprats en la seva fabricació es van anar transformant al llarg dels segles, fins a enriquir-se amb decoracions fetes per grans artistes o hàbils artesans i creant autèntiques obres d’art, a partir de materials preciosos que s’allunyaven dels objectes quotidians utilitzats anteriorment.
Dels accessoris litúrgics els destinats a la il·luminació ocupen un lloc destacat a la col·lecció de ferro forjat del Museu del Cau Ferrat de Sitges. Entre llums, candelers, canelobres i portaespelmes aquest fons reuneix prop de cent cinquanta peces artístiques.
Entre els exemples de l’art del ferro presentats a la Peça del Mes trobem el ‘Picaporta gòtic‘, la ‘Creu de ferro forjat de la tomba de Ramon Canudas’ i la ‘Porta ferrada’. Llista a la qual se suma una nova obra: la ‘Parella de canelobres de peu, atxera i brandonera‘ procedent de l’antic monestir de Sant Miquel de Fluvià, que ha estat estudiada per la doctora en història de l’art Lluïsa Amenós.
Un objecte en ferro realment excepcional, tant pel treball tècnic com per l’enriquiment iconogràfic, que ha estat protagonista de la Peça del Mes de gener als Museus de Sitges.
Els canelobres de ferro forjat de la Peça del Mes
La ponència ha estat introduïda per l’historiador de l’art Jordi Mota, qui ha situat l’origen de les dues peces de ferro forjat en l’antic monestir benedictí de Sant Miquel de Fluvià ubicat a l’Alt Empordà. Sent força més complicat poder datar amb exactitud la seva manufactura que situaríem entre els segles XII i XV.
Mota relata totes les vicissituds del temple i d’aquestes singulars peces fins que l’any 1887 van ser finalment venudes per acabar formant part de la col·lecció de ferro forjat de Santiago Rusiñol.
Un destí que possiblement les portaria a aquell primer Cau Ferrat, situat al carrer Muntaner de Barcelona, per acabar sent ubicades a la casa-taller de Santiago Rusiñol, el Cau Ferrat de Sitges, l’any 1894.
Parella de canelobres de peu, procedents de l’antic monestir de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà, Girona)
(Catalunya, segles XII-XV)
Ferro forjat, laminat, reblat, retorçat i soldat a la calda. Planxa de ferro retallada, forjada i cisellada
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
La segona part de la ponència ha anat a càrrec de Lluïsa Amenós, qui ha estudiat pròpiament aquesta doble Peça del Mes.
D’una banda, des dels punts de vista d’ús i funció, on la historiadora posa de manifest les fonts d’il·luminació de l’època en què té origen aquest doble canelobre de peu. Una extensa llista d’objectes on trobem els aparells de suport de les fonts lumíniques, les candeles i les seves variants, i els estris complementaris. I, d’altra banda, des del punt de vista de la historiografia de les reixes gòtiques i de les romàniques, de la decoració aplicada i de l’aportació de les fonts escrites.
Detalls que necessitaran l’enriquiment de nous estudis per conèixer tota la seva història i que ens encoratgen a treballar en la seva recerca.
Bibliografia bàsica
AMENÓS, Lluïsa; “La forja”, dins L’art gòtic a Catalunya, 8 [Arts de l’objecte], Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2008, p. 152.
AMENÓS, Lluïsa; «L’origen de la col·lecció de ferros conservada al Museu Cau Ferrat de Sitges», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 20 (2006), p. 111-112.
BRACONS CLAPÉS, Josep.; “Els llums”, dins L’ Art del ferro: Rusiñol i el col·leccionisme del seu temps. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2007, p. 111-129.
Catálogo de los hierros del “Cau Ferrat” y de “Maricel” de Sitges. Barcelona: Junta de Museus de Barcelona, 1946, 311 p.
MOTA MONTSERRAT, Jordi; «L’església de Sant Miquel de Fluvià en época moderna i contemporània (segles XVI-XIX)», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. LXII (2021), p. 241-242 i 266-267.
MOTA MONTSERRAT, Jordi; «El periple de dos conjunts medievals procedents de Sant Miquel de Fluvià: els capitells romànics del MNAC i els canelobres floronats del Cau Ferrat de Sitges», Lambard: Estudis d’art medieval, núm. 26 (2014-2016), p. 329-332.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari