La producció ceràmica italiana va experimentar una evolució notable des de l’edat mitjana fins al Renaixement, quan va culminar amb la creació de la famosa col·lecció Mèdici de porcellana al segle XVI. Aquest procés va estar marcat per diverses etapes i innovacions tècniques que van consolidar Itàlia com un dels centres més importants de la ceràmica europea.
Després de la creació de la porcellana Mèdici, la seva producció a Itàlia va passar per un període d’experimentació i estancament fins a la creació d’algunes peces que permetien lluir l’evolució artística d’aquests materials, superant la funció pràctica.
És el cas dels aiguamans que van tenir un paper fonamental en la producció ceràmica italiana del segle XVI, tant des d’un punt de vista funcional com artístic. Aquestes peces, que es feien servir per a l’ablució de les mans abans i després dels àpats o en rituals religiosos, van esdevenir objectes de gran valor decoratiu i d’exhibició. Les principals ciutats italianes productores d’aiguamans de majòlica van ser: Faenza, coneguda per la majòlica fina; Urbino, especialitzada en el decorat «istoriato»; i Deruta i Castelli que produïen aiguamans amb esmalts brillants i motius renaixentistes.
La gran evolució respecte a aquells petits nuclis de producció va arribar anys més tard amb la creació d’importants manufactures, com la fàbrica de porcellana del comte Carlo Gironi a Doccia (Florència) que es va veure influenciada per l’augment de la demanda de ceràmica de luxe, la influència de grans fàbriques europees i el desenvolupament de noves tècniques i materials al llarg dels segles XVIII i XIX.
La Manufactura de Gironi a Doccia (Florència) a Sitges
La Manufactura Gironi ha destacat per ser la primera i única fàbrica capaç d’unir la bellesa de les belles arts amb l’elegància dels objectes quotidians a partir de la porcellana. Coneguda com la «fàbrica d’or blanc» la seva història ens remunta dos-cents noranta anys en el temps en què s’ha sabut adaptar als canvis d’estil i a les innovacions tècniques que s’han anat introduint dels darrers segles.
Fundada el 1735 a Florència, dins el Gran Ducat de Toscana, la manufactura va ser creada pel marquès Carlo Andrea Ginori, un gran pensador i emprenedor de la seva època. Quan aquest aristòcrata florentí va establir la manufactura a la vil·la de la seva finca familiar a Doccia, la febre de l’or blanc començava a expandir-se per Europa. Els inicis van ser difícils, però la producció aviat es va accelerar.
El 1747, la fàbrica comptava només amb dos forns, un dedicat a la majòlica i un altre a la porcellana. Amb el pas dels anys, l’activitat va créixer de manera exponencial: el 1774 ja hi treballaven 100 empleats, el 1838 es van augmentar a 200 treballadors i cinc forns (tres per a majòlica i dos per a porcellana) i, el 1889, la fàbrica va assolir els quinze forns i 1.200 empleats. Aquest creixement consolidava Ginori com un dels fabricants de porcellana artística més prestigiosos d’Europa.
De la producció artística de la Manufactura de Gironi han arribat als nostres dies algunes peces innovadores al costat d’altres que ens remeten a la producció tradicional de ceràmica majòlica com la que ha protagonitzat la Peça del Mes de març de 2025. Un aiguamans (versatoio) de la Manufactura Gironi que pertany al Museu de Reproduccions Artístiques de Barcelona.
L’obra ha estat objecte d’un detallat estudi per part de Maria Antònia Casanovas, responsable de la col·lecció ceràmica de la Fundació La Fontana (Barcelona), que ara tenim l’oportunitat de tornar a veure.
Una peça ceràmica del Museu de Reproduccions de Barcelona
Aquest aiguamans de pisa policromada és una reproducció molt fidel, tant en dimensions com en forma, de la peça original feta pels Mèdici i realitzada a Urbino entre 1879 i 1896.
L’un i l’altre es diferencien pels dissenys de sanefes i franges decoratives. Tot i això, l’existència del dibuix preparatori d’aquesta peça que es conserva als arxius de la fàbrica permet apreciar l’original amb tots els detalls.
Aiguamans (versatoio), de la Manufactura Ginori
(Cinquè període: 1879-1896, Florència (Doccia))
Pisa policroma, realitzada a motlle
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Dipòsit de l’antic Museu de les Reproduccions Artístiques de Barcelona
En aquest context, cal mencionar la celebració d’Exposicions Internacional d’Indústries Artístiques a diverses ciutats europees durant la segona meitat del segle XIX. Esdeveniments que van néixer amb l’objectiu de promoure les innovacions tecnològiques aplicades a les arts i que van coincidir amb una etapa marcada per la fabricació industrial, la producció artesanal i la creació artística.
L’any 1888, després de la Exposició Universal de Barcelona, la ciutat va fer-se amb les diverses obres exhibides per crear nous museus on mostrar-les. Aquesta peça concreta va tenir com a destí el Museu de Reproduccions Artístiques de Barcelona inaugurat el 1891. Un centre de breu existència que va derivar en la creació del Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic de Barcelona el 1902, la col·lecció del qual va acollir aquesta reproducció de l’aiguamans Mèdici de la Manufactura de Ginori.
Les vicissituds d’aquella col·lecció de reproduccions artístiques van formar part de l’exposició ‘Models de bellesa. L’antic Museu de Reproduccions Artístiques‘ que va tenir lloc al Museu de Maricel del 16 de desembre de 2023 al 9 de febrer de 2025.
Però el fet és que amb l’adaptació del Palau Reial de Pedralbes, de 1931 a 1932, aquest aiguamans va acabar sent traslladat amb la major part de la col·lecció de ceràmica al Palau de Maricel de Sitges, on ha estat dipositada i parcialment exhibida amb motiu de la mostra.
Bibliografia bàsica
BIMBENET-PRIVAT, Michel. «Quand le spectacle était dans la salle. Le rôle des “dressoirs”», a: Les tables du pouvoir. Une histoire des repas de prestige. París: Coédition musée du Louvre-Lens / éditions de la RMN, 2021.
GARDELLI, Giuliana. The Big Collection. Cento Maioliche Istoriate fra Otto e Novecento da collezione privata. Repubblica di San Marino: Pazzini Stampatore Editore, 2017.
MARINO, Marini. Maiolica and Ceramics in the Museo Nazionales del Bargello. Florència: Umberto Allemandi Editore, 2024.
SANJOSÉ LLONGUERAS, Lourdes. Orfebreria i joieria a la Col·lecció Mascort. Torroella de Montgrí: Fundació Mascort, 2022.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari