La relació del pintor i ceramista Josep Guardiola i Bonet (1869-1950) amb la vila de Sitges no va ser tan intensa o continuada com la d’altres artistes vinculats al modernisme sitgetà, però sí significativa en altres aspectes.
Una presència que és més patrimonial i simbòlic, per la seva relació amb el col·leccionisme i els cercles artístics o per l’afinitat amb l’esperit del Cau Ferrat, que no pas biogràfica, encara que probablement visitava la casa-museu de Santiago Rusiñol en més d’una ocasió.
A Josep Guardiola el podem destacar com un creador singular dins l’art català del segle XX. El podem definir com a pintor per vocació artística, ceramista per determinació personal i escriptor per instint propi. I tot i que la crítica de la seva època no sempre li va ser favorable, especialment a la ciutat de Barcelona, la seva obra ceràmica ha acabat atorgant-li el merescut reconeixement que a la seva pintura se li havia negat.
A diferència de la col·lecció ceràmica del Museu del Cau Ferrat, de caràcter personal i decoratiu, el fons de ceràmica del Museu de Maricel, ofereix un relat artístic molt més ampli on la ceràmica de Josep Guardiola brilla amb llum pròpia.
En aquesta ocasió, La Peça del Mes d’abril de 2026 ens porta una obra de maduresa de l’artista. Un Gerro amb un jove faune elaborat l’any 1946 que ofereix la magnífica oportunitat d’entendre la seva trajectòria artística i personal.
La ponència ha anat a càrrec de Vicente de la Fuente Bermúdez. Un historiador de l’art interessat en el modernisme i especialitzat en l’estudi de les arts decoratives, especialment en la ceràmica. Un acte que us acompanyem a recuperar a través dels canals dels Museus de Sitges.
La vida de Josep Carbonell a través d’una pisa esmaltada
Aquesta obra de l’artista concentra molts dels elements que defineixen el seu univers creatiu. La peça mostra un jove faune carregant una garlanda de flors, una composició que fusiona dos motius recurrents en la seva producció: els putti o ‘amorets‘ d’inspiració clàssica i els faunes mitològics.
Peça que no pretén ser una simple escena decorativa, sinó gairebé una síntesi simbòlica de la seva obra i de la seva pròpia identitat. De fet, l’obra ceràmica de Josep Guardiola va arrencar tardanament i de manera autodidàctica. I, a diferència d’altres artistes, no va modelar les peces, ni va disposar de forn propi. La seva intervenció es limitava a treballar sobre plats i gerros creats per altres, convertint-los en un suport pictòric pel seu treball.
Inspirat per la pintura dels segles XVI i XVII, especialment les diverses obres copiades del Museo del Prado, l’artista va crear un llenguatge propi habitat per nimfes, sàtirs i figures entremaliades. Un imaginari allunyat dels gustos de la seva època que, contràriament a l’escepticisme d’aquí, va triomfar a altres cercles artístics com el de Madrid.
Aquesta peça ceràmica de pisa esmaltada està marcat, però, per un tràgic episodi de la vida de l’artista. La mort del seu únic fill, que el va colpir personalment i al qual va acabar incorporant a la seva obra a través d’una creació en la seva memòria.
Gerro. Pisa esmaltada, de Josep Jordi Guardiola i Bonet
(Barcelona, 19 de maig de 1946)
Museu de Maricel, sitges. Fons Maricel
Com s’ha dit, es tracta d’una peça que pertany a l’etapa final de l’artista i que mostra el treball d’un creador madur, fidel al seu repertori. Però, alhora, capaç de reunir tota la seva mestria amb una gran força expressiva.
Una obra on sobresurt un jove faune que representa l’alter ego del ceramista. Identificable a través del pseudònim de la seva signatura i associable al caràcter d’aquesta criatura mitològica, que ens recorda alguns aspectes profunds de la personalitat de Guardiola. Aquest component autobiogràfic de l’artista permet fer una lectura completa de la peça que ens remet al món clàssic, el joc decoratiu i l’esfera íntima de Guardiola.
Peça de gran valor que destaca per un doble motiu. D’una banda, l’excel·lent demostració del refinament tècnic i imaginatiu de l’artista. I, de l’altra banda, la capacitat d’immortalitzar un retrat simbòlic més enllà de la figura mitològica. La representació d’un artista que es va moure entre la fantasia pròpia de l’època clàssica, el caràcter sensual propi de la Mediterrània i la marginalitat respecte als corrents artístics dominants del seu temps.
Guardiola com a decorador ceràmic. De l’altra, funciona com una mena d’autoretrat simbòlic. El faune no és només una figura mitològica: és la personificació d’un artista que va habitar sempre entre la fantasia clàssica, la sensualitat mediterrània i una certa marginalitat respecte als corrents dominants.
Una petita peça que ens deixa molt més que una escena mitològica, ja que és una declaració sobre qui va ser Josep Guardiola i Bonet.
Bibliografia bàsica
Bejarano, Juan Carlos. «Horas vagativas / Autoretrat, per Josep Guardiola i Bonet», a: La Peça del Mes. Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, octubre del 2024. En línia: https://museusdesitges.
cat/ca/peca-del-mes/peca-del-mes-doctubre-2024 (consulta: 30 març 2026)
De La Fuente, Vicente. «Josep Guardiola, el decorador de ceràmiques», a: Els artistes catalans a l’Exposition Internationale de París de 1925. Barcelona: Associació per a l’Estudi del Moble, 2026 (en premsa).
Guardiola, Josep. «La vida del mestre ceramista Josep Guardiola i Bonet, contada per ell mateix», a: Mai enrera. Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, núm. 43, agost 1928, p. 94-98.
Saperas, Miquel. Josep Guardiola. Assaig biogràfic. Barcelona: Salvador Cots, 1949.
Tramontane, any XXXVI, núm. 342, febrer 1952 (núm. especial dedicat a Guardiola).
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari